Barcelona contra les violències masclistes: des dels jutjats fins a les escoles bressol
L'alcaldessa Ada Colau i la regidora de cicle de vida, feminismes i LGTBI Laura Pérez han presentat aquest dilluns un paquet de mesures ampli per lluitar contra la violència masclista des de l'Ajuntament de Barcelona. L'equip de Barcelona en Comú va deixar clar la seva aposta feminista al capdavant del consistori amb la creació de la regidoria de Pérez, i ara comença a concretar mesures. L'any 2014 van ser assassinades nou dones a Barcelona i en el que portem d'any cinc més “pel sol fet de ser dones”, remarca l'alcaldessa. “Si en comptes de dones estiguessin assassinant a qualsevol altre col·lectiu estaríem davant d'una situació d’alarma institucional que portaria a mobilitzar un munt de recursos en tots els nivells”, critica.
“El component de gènere està present en tots els grans temes de ciutat”, assegura Colau, i per això s'ha creat una unitat transversal en el si del govern municipal per treballar aquesta qüestió. Les polítiques presentades aquest dilluns plantegen un abordatge ampli. Per una banda, trobem mesures com la personació de l'Ajuntament com a acusació particular en els casos d'assassinats de dones a mans de les seves parelles –fins ara ho feia la Generalitat però no el consistori– i també en els casos de lesions greus, que no estaven contemplats en la legislació catalana.
Per altra banda, impulsaran polítiques en canviar el paradigma. En paraules de l'alcaldessa, “cal incidir en canviar uns valors i una cultura masclistes”. La regidora Laura Pérez ha explicat que això passa en part per una qüestió educativa, en el marc d'una estratègia única de lluita contra el sexisme, i arribar “a totes les escoles, però també a tots els espais on hi hagi joves”. Un dels primers espais on pot incidir l'Ajuntament són les escoles bressol municipals, a través de “la creació de referents femenins que no siguin el de rosa o blau, i en el treball dels estereotips de gènere des de la primera infància, quan ja s’adjudiquen rols a través de colors o d'històries”, explica Pérez.
Força transformadora
“El terreny d'allò simbòlic, i això el feminisme ho té molt treballat, té una força transformadora molt gran”, assegura Colau, que explica que des que és la primera dona al capdavant de la ciutat vàries nenes “molt petites” li han dit pel carrer que de gran volen ser alcaldesses. “És important que no s’autodescartin per estar en molts llocs pel fet de ser dones, i generar imatges i referents té una potència transformadora que no s’ha treballat prou des de les institucions”, diu l'alcaldessa.
En la mateixa línia es troba una campanya municipal que des de fa uns dies ha omplert els carrers de Barcelona amb el missatge que és “una ciutat que rebutja la violència masclista”. “Visibilitzar una campanya com aquesta per tots els carrers d’una gran ciutat com Barcelona pot fer que una dona que s’ho estigui pensant se senti més acompanyada i pugui atrevir-se a denunciar”, considera Colau.
Més recursos
Laura Pérez ha assegurat que els serveis d'atenció a la dona i d'acollida a les víctimes de violència masclistes estan col·lapsats. “Els serveis que tenim a la ciutat estan dissenyats per atendre a un número que s’ha ampliat de forma exponencial”, lamenta. Per això l'ajuntament preveu dedicar en el pressupost de 2016 que ha de debatre amb els altres grups municipals un increment d'un milió d'euros per abordar les violències masclistes a Barcelona, un 27% més que l'any passat, que se seguirà incrementant fins el 2019.
Això permetrà incrementar els recursos humans i materials dedicats a l'atenció de les víctimes per fer front a la sobreocupació en alguns moments de les places d'acollida de llarga durada o d'urgència. Aquest reforç és necessari perquè, segons ha explicar Pérez, en els moments de col·lapse l'únic que pot oferir l'ajuntament és una plaça d'hotel, “però no és com ha d'estar acollida una dona que ha pres la decisió de marxar de casa seva”, emfatitza la regidora.
S'han plantejat diverses millores a nivell de resposta institucional, entre les quals es troba elaborar, conjuntament amb els moviments feministes, un protocol de dol de ciutat per “visibilitzar el rebuig institucional i social de manera sistemàtica i ferma davant el feminicidi o intent de feminicidi”.
