El CIE de la Zona Franca, condemnat al tancament en un judici popular
Les entitats socials han volgut sotmetre el CIE de la Zona Franca a judici per evitar la seva reobertura. Tancat per unes reformes que el jutge exigia des del 2014, tenia la reobertura prevista per aquest mes de febrer, però centenars de persones s'han desplaçat aquest dissabte a la Zona Franca, entre naus industrials, per dir que no. La posada en escena del judici ha permès repassar tot allò que els moviments socials de Barcelona han vingut denunciant durant 10 anys.
En una banda, el centre d'internament, ara sense interns però rodejat de policia, en el paper d'acusat. A l'altra, un jurat on estaven representades entitats de drets humans, mitjans de comunicació, advocats i el sindicat de venedors ambulants. Com a testimonis han comparegut a exinterns del CIE a explicar les seves vivències. “A veure, però és que això és un CIE”, responia un d'ells davant les preguntes del jurat sobre si es garantien els seus drets. Donava per descomptat que és un espai de vulneració de drets.
El paper de l'advocat de l'acusació ha recaigut sobre algú que ja el ve exercint des de fa anys. L'advocat Andrés García Berrio, del centre de drets humans Iridia, ha recordat que sobre CIE de la Zona Franca pesen 25 denúncies per maltractaments i tortures en 10 anys i ha apuntat que els jutges “han hagut d'assumir el paper de legislador per la deixadesa del ministeri de l'Interior”. “Tancant el CIE no acabarem amb el problema, hi segueixen havent vols de deportació, però tancar-lo és el principi de la solució”, ha conclòs l'advocat.
Des de la fundació Migrastudium, una de les entitats que ha treballat més intensament amb els interns, Marga Garcia ha assegurat que “el CIE és un espai de vulneració de drets de informació, comunicació o salut, on no hi ha un equip mèdic les 24 hores ni es dóna informació en les llengües de les persones tancades”. Un intern ha contestat a les preguntes del jurat que mai havia rebut informació sobre el dret a l'asil.
Cristina Fernández, de l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans, ha recordat que al CIE hi han mort tres persones, i que tenen testimonis de tortures i vexacions. “No disposa de les condicions mínimes d'habitabilitat”, ha assegurat, però ha afegit que tot i les reformes que ara es duen a terme, de tornar a obrir “seguiria sent contrari als estàndards de Drets Humans”. Ha fet especial èmfasi en que les decisions les pren discrecionalment la policia. Amir Sar, un altre intern, explica que “hi ha una cel·la d'aïllament, petita i sense matalàs, a on en qualsevol moment et pot portar la policia”.
García Berrio ha apuntat que també és necessari “treballar perquè els cossos policials deixin de fer batudes racistes, acabar amb les 10.000 deportacions a l'any, i el següent pas és trencar amb les deportacions exprés”. L'advocat ha cridat a la desobediència si és necessària per impedir la reobertura del CIE de la Zona Franca, i confia que tanca aquest pugui empènyer al tancament de tots els CIE de l'Estat.
El veredicte del judici escenificat per les entitats ha estat l'esperat: culpable. “Culpable per privar d'accés a la justícia, per vulneració dels drets humans, per privar a moltes persones del dret a l'asil, per privar del dret a la llibertat d'expressió i a la informació, per atentar contra la dignitat humana i per racista”. La condemna: la desaparició. Després de 10 anys de lluita, els activistes estan convençuts que ara poden fer-ho realitat.
