Colau requereix a la Sareb la cessió obligatòria dels seus pisos buits a Barcelona
Si la setmana passada era la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca qui posava el focus sobre la Sareb –el conegut com a “banc dolent”–, aquest dilluns l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha pres el relleu. Amb la llei fruit de la ILP de la PAH, l'Aliança contra la Pobresa Energètica i l'Observatori DESC a la mà, l'alcaldessa anuncia que exigirà a la Sareb la cessió obligatòria dels 562 pisos buits que té a Barcelona.
Colau assegura que està treballant amb diverses entitats financeres “acords i convenis que poden passar per la cessió temporal d’habitatges o una compra-venda a preus molt inferiors als de mercat”, alguns dels quals estan “molt avançats”. En canvi lamenta que la Sareb no dóna resposta, tot i ser, segons les dades de les mateixes entitats, qui més pisos buits des de fa dos anys té a Barcelona. “La Sareb no està sent raonable donades les circumstàncies, només ofereix una cessió per tres anys, i a més que l’administració pagui la rehabilitació dels pisos i pagui 175 euros al mes”, assegura Colau.
Sobre les negociacions amb les entitats, Colau ha dit que “portem quatre mesos de bones paraules i molt diàleg, però ara tenim pressa”. “Les entitats han de ser corresponsables, i no poden esperar que els hi fem la feina bruta de mantenir aquests pisos i rehabilitar-los, perquè d’aquí tres anys puguin tornar a especular amb ells”, ha afegit. L'Ajuntament anuncia que la setmana vinent enviarà una carta a la Sareb requerint la cessió obligatòria, i si no cedeixen en un mes podrien portar l'entitat als jutjats per requerir la possessió d'aquests habitatges. La llei preveu que es pugui requerir aquesta cessió a tots els grans tenidors que concentrin més de 100 habitatges buits.
La Sareb s'absté de valorar la mesura fins que no els arribi el requeriment. “Reiterem la nostra disposició al diàleg igual que ho estem fent amb comunitats autònomes i altres ajuntaments”, diu a Catalunya Plural una portaveu de l'entitat.
Nous recursos legals
El regidor d'Habitatge, Josep Maria Montaner, ha destacat les eines que té en les seves mans el consistori amb la legislació que s'ha anat aprovant des del 2007. Barcelona ja va aplicar el mes passat 12 sancions de 5.000 euros a Barcelona per pisos buits, tot i que encara cap ha estat pagada. 10 d'elles han estat recorregudes i en un dels casos el pis estava ocupat.
La llei també preveu que quan es doni una situació de vulnerabilitat, els grans tenidors d'habitatge tenen l'obligació d'oferir un lloguer social alternatiu abans de fer efectiu un desnonament. En cas d'incompliment, es preveu que l'Ajuntament pugui fixar sancions de fins a 90.000 euros.
Per poder garantir l'aplicació d'aquestes mesures, la tinent d'alcaldia Laia Ortiz ha anunciat que busquen un nou conveni amb els operadors judicials, que permetin als treballadors socials conèixer la situació de famílies amb risc de desnonament amb més marge de temps per poder actuar. “Les dificultats que ens estem trobant són quan els serveis socials s’assabenten dos o tres dies abans de que hi ha un desnonament”, ha assegurat la regidora.
Ortiz també ha remarcat que la nova llei reclama una “corresponsabilitat” de les entitats subministradores, i reclama que han d'aportar recursos també als fons que l'Ajuntament ja dedica a donar resposta a situacions de pobresa energètica. No obstant, a diferència de la celeritat amb que va realitzar les primeres trobades amb entitats financeres, el consistori no començarà fins la setmana vinent les negociacions amb les subministradores.
