ERC i PSC refreden el suport a les ordenances fiscals de Colau per “poc progressistes”
L'arribada de Barcelona en Comú a l'Ajuntament de Barcelona va encendre les llums d'alarma a bona part dels sectors conservadors de la ciutat, que temien pluges d'impostos i canvis de 180 graus en la política econòmica municipal. Però paradoxalment la primera mesura econòmica de gruix del govern d'Ada Colau, les ordenances fiscals, ha rebut aquest dimarts la qualificació de “continuista” per part de tota l'oposició, des del PP fins a la CUP. A més, els dos grups amb qui a priori el govern s'ha d'entendre més per tirar endavant les ordenances, PSC i ERC, han lamentat que les ordenances presentades siguin “poc progressistes” i s'assemblin a les que Xavier Trias hauria presentat si hagués conservat l'alcaldia. La regidora socialista Montserrat Ballarín ha parlat fins i tot de “colauvergència”.
No és que el govern municipal hagi patit un atac sobtat de seny convergent. Per començar, perquè l'Ajuntament no pot tocar com vulgui els tipus d'IBI, ja que la legislació estatal limita l’autonomia fiscal municipal i la capacitat de decidir els tipus i fer l’impost més o menys progressiu. El marge d'actuació municipal és reduït, i el tinent d'alcaldessa Gerardo Pisarello, ja va anunciar al presentar les ordenances que apostaria per ampliar les bonificacions i subvencions de l'IBI.
Progressistes o no, el govern municipal encara una nova negociació complexa amb els grups per tirar endavant les ordenances fiscals, que han de rebre una primera llum verda en el plenari del proper dia 30 i s'han d'aprovar definitivament el 23 de desembre. La sessió d'aquest dimarts de la comissió d'economia i hisenda ha tornat a posar de manifest que Barcelona en Comú no ho tindrà fàcil, i tots els grups de l'oposició han demanat reserva de vot per no fer pública la seva posició sobre les ordenances fins al dia del plenari. Només el PP ha votat directament en contra.
La regidora d'ERC Montserrat Benedí ha considerat que les modificacions en les ordenances presentats per Pisarello “no suposen grans canvis” en la política fiscal municipal respecte l'època Trias. “Demanem valentia a l'Ajuntament per potenciar la política fiscal com a eina redistributiva”, ha afegit. Més contundent s'ha mostrat la representant del PSC, Montserrat Ballarín, que ha acusat al govern de Colau de “girar a la dreta” i ha considerat que Ronald Reagan i Margaret Thatcher, representants del neoliberalisme, podrien haver presentat les mateixes ordenances que Pisarello. “Pensàvem que serien molt més valents”, ha lamentat.
Pisarello ha entomat a l'atac les crítiques dels grups amb qui a priori s'ha de posar d'acord per les ordenances: “Esperem a l'actualització del cadastre [que culminarà l'any que ve] per qualificar de reaganista una política fiscal”, ha etzibat el primer tinent d'alcaldessa, que ha admès que “potser ha faltat imaginació” a l'hora de definir les ordenances. Pisarello també ha reiterat una crida al diàleg amb la resta de forces polítiques per tirar endavant les ordenances.
També CiU, el PP i Ciutadans han compartit el diagnòstic de “continuisme” sobre les ordenances fiscals. “Les podria haver firmat Xavier Trias”, ha dir Francisco Sierra, de Ciutadans. Per part de la CUP, Josep Garganté ha lamentat que les ordenances no introdueixin “canvis substancials”, en especial per “penalitzar” el transport privat de motor, si bé ha admès “el corsé que implica la legalitat estatal”.
Només ERC dóna suport al superàvit
La comissió, que s'ha fet llarga fruit dels 27 punts de l'ordre del dia, també ha posat de manifest que Colau no les té totes per tirar endavant la modificació pressupostària per revertir el superàvit excessiu previst per aquest any i destinar 96 milions a polítiques socials. En aquest cas el límit del plenari del proper dia 30 sí que és innegociable, ja que l'Ajuntament només té temps d'executar les mesures fins a finals del 2015.
Només ERC ha votat al costat de Barcelona en Comú, després que el líder republicà a l'Ajuntament, Alfred Bosch, hagi anunciat aquest dimarts un acord amb el govern per destinar entre 10 i 20 milions d'euros d'aquest superàvit a “accelerar” una vintena de projectes municipals com el mercat de Sant Antoni, l'espai Germanetes o el finançament d'habitatges de Can Batlló.
La resta de grups han repetit reserva de vot excepte Ciutadans, que ha votat en contra. Com en les ordenances, al govern municipal li han plogut crítiques dels grups, que han criticat amb duresa que 14 milions del superàvit es destinin a una indemnització heretada del govern de PSC, ERC i ICV-EUiA. En concret, es tracta d'un edifici del carrer Dalmases, del districte de Sarrià, que els tribunals ha ordenat tirar a terra després de declarar nul el planejament aprovat el consistori en el que s'emparava la seva construcció.
Aquesta indemnització i altres previsions del superàvit han servit a l'oposició per qüestionar el destí social dels 96 milions, una acusació que Jordi Ayala, gerent d'Economia, ha rebutjat afirmant que més de 50 milions es destinaran a polítiques socials.
L’objectiu del govern municipal és aprovar la modificació del pressupost del 2015 el 30 d’octubre i que la seva fase d’execució es porti a terme entre el 3 de novembre i el 31 de desembre. Per poder tirar endavant l’ampliació pressupostària, el consistori farà un pla econòmic financer per superar la limitació que estableix la Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària.
140 milions de deute de la Generalitat
La comissió d'Economia i Hisenda també ha servit perquè l'Ajuntament quantifiqui el deute de la Generalitat amb Barcelona. El primer tinent d'alcaldessa Gerardo Pisarello l'ha xifrat en 140 milions d'euros, i ha afegit que en els propers 15 dies o tres setmanes presentarà un calendari de pagament del passiu.
Per la seva banda, el gerent d'Economia, Jordi Ayala, ha detallat que el deute de la Generalitat amb l'Ajuntament té tres tipologies: els pagaments que la Generalitat deu directament a l'Ajuntament, les quantitats que la Generalitat no ha abonat a consorcis i fundacions on també participa l'Ajuntament i les desinversions del Govern català a Barcelona en forma de centres de salut o escoles.
