La primera superilla de Barcelona posa a prova la convivència entre veïns i vehicles
Engega a rodar amb més dubtes que certeses la prova pilot de la primera superilla que l'Ajuntament de Barcelona ha implementat al Poblenou. Després d'un cap de setmana d'adequació de l'entramat de carrers (Badajoz, Pallars, Llacuna i Tànger) del districte de Sant Martí, la primera superilla que contempla el Pla de Mobilitat 2013-2018 i que ha de portar a Barcelona a una nova configuració urbana ha provocat escenes d'estupefacció de vianants i conductors, i també la incertesa d'alguns veïns per la nova configuració viària.
Per tal de posar en pràctica la prova pilot, l'Ajuntament ha incrementat la presència d'agents de la Guàrdia Urbana, així com d'informadors que han dedicat el dilluns a atendre veïns i conductors davant els canvis en l'entramat de carrers. També s'han repartit fins a 10.000 fulletons per a explicar el projecte. Alguns veïns s'han queixat que les octavetes han arribat tard.
“I ara què hi faran, aquí?”, comentava una veïna del carrer de Tànger, un dels carrers més afectats per la prova pilot de superilla de l'Ajuntament; el carrer de Tànger rebrà el trànsit de Pere IV, de molta més amplada. La pregunta sobre el nou ús de les zones zero que la política de mobilitat ha deixat buides ha sobrevolat els carrers del Poblenou al llarg del dia.“Hem de definir per a què serviran aquestes noves places [en referència als xamfrans buits] que han guanyat els veïns”, destacava Ton Salvadó, director de Model Urbà de l'Ajuntament de Barcelona.
Des d'aquest departament s'espera que “la cultura, l'esbarjo, la participació i l'intercanvi” siguin els punts de partida que han de guiar les propostes, en un procés que comptarà amb l'Agència d'Ecologia Urbana i Barcelona Activa i les associacions de veïns del Poblenou.
Fins al dia 22 de setembre més de 200 alumnes d'arquitectura de diverses escoles faran propostes destinades a explorar la recuperació de l'espai públic d'aquest paratge d'oficines i empreses del Poblenou. De moment, 2.000m2 –principalment els xamfrans que han quedat lliures– d'asfalt resten sense ús a l'espera de les idees del grup d'arquitectes. Què fer de l'espai no és l'única preocupació dels veïns: la nova configuració viària de la zona ha incrementat les barreres arquitectòniques. Les vorades que ara separaven la vorera i la carretera ara formen part d'aquest espai públic que l'Ajuntament vol recuperar.
L'Ajuntament pretén que la superilla modifiqui la mobilitat als carrers Badajoz, Pallars, Llacuna i Tànger: els vehicles que circulin per l’interior es veuran obligats, d'ara endavant, a girar a cada cruïlla interior. Aquest fet fomentarà, segons preveu el consistori, que els vehicles passin per aquests espais si no és estrictament necessari per accedir a algun punt concret de l’interior de la superilla. La velocitat en aquest espai es limitarà a 10km/h per a tots els vehicles de motor, sempre amb l'objectiu d'evitar el trànsit de pas i alliberar espai per l'ús ciutadà. Els carrils són d'un únic sentit.
Aquest fet també ha provocat situacions d'incertesa aquest matí. Són molts els taxis que han parat davant de l'hotel Iris per a recollir clients. Provocant, entre d'altres, que els cotxes envaïssin la nova zona per a vianants. Una situació similar a la que han viscut els transportistes, que han trobat a faltar zones de càrrega i descàrrega per portar a terme la seva jornada. Els agents de la Guàrdia Urbana desplegats a la zona han contemplat les escenes sense intervenir-hi. “De moment hem d'esperar, tot això és provisional”, comentava un d'aquests agents, al carrer Badajoz.
Preocupació dels veïns per bicicletes i transport públic
Amb les superilles l'Ajuntament també vol donar més presència a les bicicletes, que seran l'únic vehicle que podrà travessar els carrers de punta a punta de la superilla i circular en doble sentit. El pla de la superilla però no fa més segura la presència de la bicicleta que seguirà convivint amb els cotxes a la carretera i a la vorera amb els vianants per la manca d'un espai propi a la calçada.
Els veïns no només s'han mostrat preocupats per la convivència amb la bicicleta. Les quasi 50 places d'aparcaments perdudes i el fet que el transport públic s'hagi allunyat, passant als carrers perimetrals de la superilla, també ha sobtat les persones que aquest dilluns al migdia creuaven d'un punt a l'altre del carrer Pallars. Les parades d'autobús a l'interior de la superilla s'han anul·lat i ara passen a l'exterior del perímetre. “Les nou illes fan 400 per 400 metres. Des del centre de l'illa fins al perímetre, la distància a recórrer fins al transport és fàcilment salvable”, ha destacat la regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, a Catalunya Plural.
La superilla de Poblenou s'ha assajat sobre els principis d'un “urbanisme tàctic”. Això implica, segons l'Ajuntament, un seguit d'actuacions de “baix pressupost, temporals i reversibles” i que permeten veure “com funcionaria l’aplicació del model”. Una vegada passada aquesta primera fase, es farà una diagnosi gràcies a l'experiència de la primera superilla. Així, durant el 2016 es continuaran definint criteris de disseny i definició del Pla Director i la priorització de les actuacions de la resta de superilles previstes a la ciutat, amb l’objectiu d’iniciar actuacions a partir del 2017. “La potència de les superilles es veurà quan estiguin totes implantades”, ha afegit Mercedes Vidal.
Si el Pla de Mobilitat Urbana (PMU) de l'Ajuntament de Barcelona arriba a bon port, a més, un de cada cinc cotxes privats deixarà de circular per l'entramat urbà de Barcelona d'aquí al 2018. Aquest és el propòsit més ambiciós de l'àrea de Mobilitat del consistori barceloní, que necessita reduir un 21% la circulació del vehicle privat per complir amb la legalitat que marquen els estudis de la qualitat de l'aire de la Unió Europea.
