Un estudi sobre islamofòbia encarregat per l'Ajuntament de Barcelona recomana l'obertura d'una gran mesquita
L'Ajuntament de Barcelona vol implantar a partir de desembre un pla municipal per lluitar contra la islamofòbia dins del programa marc Barcelona Ciutat de Drets. Per fer-ho, el consistori ha encarregat un estudi, presentat aquest dimecres a la llibreria Espai Contrabandos, que avalua la relació de la comunitat musulmana amb les administracions públiques, fonamentalment la municipal. L'informe, que no és vinculant, recomana “dignificar” els oratoris musulmans, construir una gran mesquita a la ciutat i respectar el menú halal i el burkini a les escoles.
La recerca és obra d'Alberto López Bargados, Martin Lundsteen i Ariadna Solé Arraràs, tots tres membres d'una unitat d'investigació que comparteix el Departament d'Antropologia Social de la UB amb Stop als Fenòmens Islamòfobs (SAFI), un grup multidisciplinari del qual l'actual Comissionada d'Immigració de l'ajuntament, Lola López, n'és membre fundadora. “Aquest és el primer pas perquè a la ciutat de Barcelona dissenyem un pla de lluita contra la islamofòbia”, el principal factor de “discriminació” actualment a Europa, segons ha valorat López. Tot plegat quan la sospita cap a l'islam s'ha accentuat greument a causa a l'onada d'atemptats que han sacsejat l'Europa Occidental des del 2015.
En la relació de les comunitats musulmanes amb la resta de la ciutadania, López Bargados explica que les persones de confessió musulmana tenen la sensació que “estan vivint en una societat que o bé els ignora, o bé les menysprea, o bé les té por”. Segons aquest antropòleg, les demandes d’aquestes comunitats es fan en cada cop més en “un clima dominat per una por irracional a l’expressió de la religió musulmana a l’espai públic”, però també al teixit mateix de la ciutat. López Bargados conclou que l’únic que demana l’informe és “que es compleixi escrupulosament la llei que empara les comunitats musulmanes”.
Dignificar els oratoris i tenir una gran mesquita
Les condicions de “precarietat i falta de mitjans” que acompanyen els oratoris (musalla), com a centres de reproducció dels valors col·lectius musulmans, segons l'informe, resten dignitat al culte i “condemnen els feligresos a certa clandestinitat”. En aquest sentit, i malgrat que les comunitats musulmanes valoren molt positivament la proximitat del centre de culte, l'estudi defensa que la construcció d'una gran mesquita podria constituir “una de les expressions més contundents de la voluntat del consistori de defensar el 'dret a la ciutat' dels barcelonins musulmans i musulmanes” i seria una manera de “visibilitzar la pluralitat religiosa de la ciutat”. López Bargados ha explicat que la ciutat de Barcelona “és una anomalia fins i tot dins de l'Estat espanyol” pel que fa a la tinença d'una gran mesquita.
Tanmateix, aquesta demanda que existeix des del 1988 i que l'antropòleg dubta que es pugui fer realitat a curt termini “sense controvèrsies”, no és la prioritat dels musulmans barcelonins, que desitgen, per sobre de tot, “la dignificació dels oratoris”. En aquest sentit, la comissionada d'Immigració ha explicat que la construcció d'una gran mesquita “no està sobre la taula”, però sí que hi ha una línia de subvencions per adaptar les condicions dels oratoris d'acord amb la llei.
El paper central de l'escola
L'altra gran institució que està “subjecte a demandes sistemàtiques per part de la comunitat musulmana”, segons López Bargados, és l'escola. La recerca recomana mesures com ara l'habilitació d'un menú halal “quan la demanda de les comunitats educatives així ho justifiqui”, estimular la participació de les famílies musulmanes a l'AMPA o demanar per avançat el justificant d'absència dels dies de les festivitats d'aquesta confessió per poder programar i adaptar l'activitat docent.
Es demana, també, una resposta unitària al hijab a les aules per part del Consorci d'Educació, atès que limitar la possibilitat de dur-lo a l'escola contravé el dret fonamental a la llibertat religiosa. Una proposta que va en la línia del respecte cap a vestimentes com ara el burkini a l'hora de dur a terme activitats físiques. Aquestes qüestions en concret, segons l'antropòloga Solé Arrabaràs, preocupen sobretot a les dones musulmanes, les quals, segons la investigació, pateixen una major discriminació a l'espai públic i en l'àmbit laboral.
Pel que fa a l'acció del consistori, la Comissionada explica que des de l'Oficina d'Afers Religiosos “ja es fan formacions” als professionals de les administracions públiques en diversitat religiosa i recorda que l'ajuntament té poques competències en matèria educativa, però creu que és necessari obrir tots aquests debats per tal que es respecti el dret fonamental a la llibertat religiosa d'aquestes comunitats.
El mateix informe admet que és “ingenu” creure que l'acció coordinada d'un consistori pot per si sola acabar amb els menyspreus quotidians que pateixen les i els musulmans barcelonins, tanmateix, considera que “és una mostra de cinisme arribar a la conclusió que no hi ha res a fer”. En el terreny polític, si bé amb PSC, ERC, CUP i CiU s'espera arribar a consensos, el govern no confia en el possible suport de Ciutadans i PP al pla, tot i que els convidarà a participar-hi. D'altra banda, malgrat que la prevenció i lluita contra discursos de l'odi i la discriminació és una de les prioritats temàtiques del programa marc Barcelona Ciutat de Drets, des del consistori s'adverteix que el Pla tindrà menys dotació pressupostària de la desitjada.
