Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Feijóo confía en que los jueces tumben a Sánchez tras asumir "los números"
Una visión errónea de la situación económica lleva a un freno del consumo
OPINIÓN | La jeta y chulería de Ábalos la paga la izquierda, por Antonio Maestre

L'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat anuncien l'inici de les obres de la nova presó Model el 2018

La Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona desencallen la situació de la Model

Yeray S. Iborra

El Centre Penitenciari d'Homes de Barcelona, conegut com la presó Model, deixarà per fi l'Esquerra de l'Eixample i es traslladarà a la Zona Franca. Un acord signat aquest dimarts entre l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat permetrà fer efectiva una reivindicació històrica del moviment veïnal: el tancament de la Model i la reordenació del sistema penitenciari de Barcelona.

“Queda feina, l'haurem d'enllestir aquest any, però quan ho fem voldrà dir que el 2018 estarà tot llest perquè la Generalitat pugui construir els nous centres i organitzar el trasllat”, ha dit l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, acompanyada del vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueres.

Segons han anunciat les dues administracions, està previst que abans de finalitzar aquest 2017 s'enllesteixin els tràmits per tal que la Generalitat pugui començar les obres dels centres de règim obert i de règim ordinari que substituiran els actuals centre de preventius de la Model i el de règim obert de la Trinitat Vella.

Per tal que es materialitzi l'operació de trasllat, l'Ajuntament cedirà gratuïtament dos solars a la Zona Franca perquè la Generalitat hi construeixi les dues presons, fins ara a l'Eixample i a Trinitat Vella. A més, els terrenys de la Trinitat Vella on fins ara hi havia una de les presons seran adquirits per l'Ajuntament de Barcelona per 5,5 milions, tal com han anunciat fonts municipals. Aquests terrenys es dedicaran a la construcció de 265 habitatges socials, 110 dels quals destinats a reallotjaments.

Per contra, a l'espai on fins ara hi havia la Model segueix el dubte sobre què s'hi farà. Ada Colau ha recordat davant la presó que ja s'havia realitzat un procés participatiu amb els veïns però que “s'ha d'actualitzar”. En un principi hi havia projectat per a l'espai un casal de joves, una zona verda o un espai memorial, entre altres. L'alcaldessa només s'ha atrevit a vaticinar amb seguretat que el lloc estarà dedicat a equipaments pel barri i ha deixat entreveure que es respectarà l'espai de memòria de les víctimes de la repressió franquista que van estar empresonades a la Model.

L'Ajuntament de Barcelona ha anunciat que els solars situats a la Zona Franca, que sumen prop de 26.000 metres quadrats, queden a disposició del departament de Justícia de la Generalitat per a la construcció dels dos nous equipaments penitenciaris. L’Ajuntament tramitarà una Modificació del Pla General Metropolità per tal d’adequar urbanísticament els solars i permetre que s’hi puguin desenvolupar els nous centres.

Les dues administracions també han informat aquest dimarts que les instal·lacions del centre obert del solar del carrer 1 tindran capacitat per a 800 persones i que reuniran els interns en tercer grau que avui estan distribuïts en tres edificis: la Model (Centre Obert 1), Trinitat (Centre Obert 2) i Wad-Ras (Centre Obert 3). Segons la Generalitat, el nou centre obert tindrà un cost estimat de 35 milions d'euros. A l’altre solar, al carrer E, el conveni preveu la construcció del segon centre penitenciari, amb un cost aproximat de 75 milions d’euros. En total la inversió s'elevaria a uns 110 milions d'euros.

Reivindicació veïnal històrica

“Sortim guanyant l'Ajuntament, la Generalitat però sobretot els veïns de Barcelona, especialment els dels barris propers a la Model”. Així ha recordat Ada Colau a les portes de la presó la reivindicació veïnal històrica que demanava la revisió de la situació de la Model.

Convertir l’antiga presó Model en un espai verd i fer de la parcel·la de l’Eixample un culte al patrimoni i a la memòria col·lectiva de la resistència antifranquista han estat els objectius dels col·lectius socials i veïnals que han conviscut durant dècades amb la centenària presó d’homes de Barcelona.

Les anades i vingudes d'Ajuntament de Barcelona i Generalitat han retardat la decisió sobre quan tancar la presó i què fer amb l'espai fins avui dia. Dos anys enrere, l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i el president de la Generalitat, Artur Mas, van signar al Palau de la Generalitat un conveni en què anunciaven que es faria efectiu el tancament definitiu de la presó el 2017.

Però cal remuntar-se a finals dels anys noranta per trobar les primeres reivindicacions, com a resposta a la voluntat especulativa de la Generalitat amb els terrenys de la Model, paradoxalment amb Mas de conseller d'Economia i Trias de Presidència. L’any 1999 la Generalitat, aleshores propietària dels terrenys de l’edifici, especulava amb requalificar el solar de dues illetes de l’Eixample. Ja aleshores l’Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample convocava un dilluns de cada mes una concentració davant la presó.

L’any 2002, encara amb els mateixos protagonistes, es van recollir 11.200 signatures contra l’especulació a la Model, que el 2005 anunciaria el seu trasllat a la Zona Franca de cara el 2008, després prorrogat el 2012. Finalment l'operació es va endarrerir de nou fins al 2017, després de la signatura de Trias i Mas.

Etiquetas
stats