L'Ajuntament de Barcelona incrementarà les multes als compradors del 'top manta'
L'Ajuntament de Barcelona incrementarà les sancions a les persones que comprin productes a venedors ambulants irregulars. “S'ha d'anar contra la demanda i contra l'increment de producte disponible”, ha assegurat el comissionat de seguretat Amadeu Recasens. El responsable de la Guàrdia Urbana ha evitat parlar d'un “increment de la pressió policial” sobre els manters, com denuncien els col·lectius que els hi donen suport, i ha declarat que hi ha una “aplicació rigorosa del protocol, i per tant si s'intensifica la venda ambulant, s'intensificarà la persecució”.
Aquest dimecres el regidor d'ERC Jordi Coronas ha presentat les conclusions de la Taula de Ciutat per l'abordatge de la venda ambulant irregular, que presideix el republicà, i les mesures acordades amb el govern de Barcelona en Comú per fer front a la problemàtica. Coronas ha remarcat que organitzacions comercials i el Partit Popular s'han negat a participar en les dues reunions, en què es comptava amb la presència de representants dels venedors, però que s'hi ha reunit per recollir les seves postures.
El col·lectiu de suport als manters Tras la Manta ha expressat la seva sorpresa per aquesta compareixença després de dues reunions i sense que s'hagi comunicat ni a ells ni al sindicat popular de venedors ambulants. “Els col·lectius i el sindicat popular vam fer un seguit de propostes totalment assumibles, però això no consta enlloc”, critica Aurea Martín. Des del centre de drets humans Iridia han lamentat que el consistori aposti per mesures penals per donar resposta a la problemàtica.
Dos eixos de treball
Les conclusions de Coronas apunten a dos eixos principals de treball. Per una banda, fer front a “una xarxa d'entrada de productes il·legals i també una xarxa de de distribució dels mateixos”. Per altra, remarca la necessitat d'oferir solucions socials als manters, “prioritzant la via de la regularització o arrelament a partir de plans d'ocupació”.
El regidor d'ERC ha plantejat que es podrien obrir entre 80 i 90 plans d'ocupació pensats per al 70% de venedors que es troben en situació irregular. “Es tractaria de plans d'ocupació de 12 mesos, que permetrien la regularització de la seva situació”, ha apuntat Coronas. També estan treballant en un projecte de cooperativa que han de debatre amb els venedors.
“L'Ajuntament ha de fer front a múltiples obstacles que ens posa la llei d'estrangeria”, ha apuntat la segona tinenta d'alcaldia Laia Ortiz. La regidora assegura que “cal perseguir clarament els productes il·legals, i també traslladar als col·lectius que no existeix un dret a vendre productes il·legals, i l'únic que fa és posar més difícil l'itinerari d'inclusió i regularització”.
Coronas ha destacat una mesura proposada per la CUP i que el govern de la ciutat està disposat a assumir: “la creació d'una targeta de ciutat per les persones que es trobin en situació irregular, per tal que no calgui que vagin amb el certificat d'empadronament a la butxaca i puguin accedir a tots els serveis a qui tenen dret les persones empadronades, i fins i tot anar-los ampliant”, ha explicat el republicà.
Penalització de la venda irregular
Andrés García Berrio, del centre de drets humans Iridia, qüestiona que “ningú s'està plantejant que el motiu que ara hi hagi més conflicte és que la reforma del codi penal del PP va penalitzar la venda ambulant el 2015 i fa molt més difícil el marge de maniobra de tots els actors”. Recorda que la despenalització del 'top manta' es va aconseguir el 2010 a partir de la lluita d'una plataforma social àmplia, que remarcava que els antecedents impedeixen als venedors regularitzar la seva situació. “Estem molt preocupats perquè es continuen imputant a manters per vendre al carrer i acaben anant a presó com abans que es guanyés aquesta lluita”, apunta l'advocat.
El Sindicat Popular de Venedors Ambulants i Tras la Manta vénen denunciant des de fa setmanes una intensificació de la pressió policial. Les persones que donen suport als manters s'han organitzat per donar-los suports alguns cap de setmana en un “mercadillo rebel” a la Rambla que preocupa a l'Ajuntament. En la darrera ocasió hi va haver un ampli desplegament de Guàrdia Urbana, tot i que venedors i activistes van aconseguir guanyar l'espai. Aquest dimecres, després de la presentació de les conclusions, Tras la Manta ha publicat un vídeo amb declaracions de l'alcaldessa defensant la desobediència i intervencions de venedors que asseguren que “mai alimentar la nostra família pot ser delicte”.
Per altra banda, els venedors denuncien la incautació dels articles que venen insistint amb una idea: “No som màfia”. La setmana abans del Mobile World Congress, Tras la Manta denunciava que la policia havia traslladat el conflicte al barri del Besòs, on viuen molts venedors. En un operatiu van escorcollar un pis que segons Tras la Manta era l'habitatge de diversos venedors, però la policia considerava “punt de distribució de productes falsificats”.
Els col·lectius de suport demanen que la lluita contra la distribució de productes falsificats se centri en instàncies superiors, com el port, i no en l'última baula de la cadena, que són els venedors. En canvi Recasens no ho veu així: “quan entrem en pisos són pisos que són magatzems i això ho seguirem fent”, assegura.
“Tenim un problema molt greu quan aquest Ajuntament adopta un fenomen com el populisme punitiu, que té a veure amb com els mitjans i certs lobbies de la ciutat pressionen per augmentar la persecució cap a un col·lectiu concret, és un pas enrere molt important”, conclou García Berrio.
