Mobbing immobiliari i gentrificació, més enllà de la moratòria hotelera de Colau
A Barcelona fa setmanes que el debat sobre l'impacte del turisme a la vida dels veïns ha estat relegat per la moratòria hotelera que ha promogut l'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau. Mitjans de comunicació i oposició han tret les urpes per la mesura, que ha posat en peu de guerra el sector hoteler. Fins i tot el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès a tràmit fins a 26 recursos contenciosos administratius en què es demana l'anul·lació de la moratòria.
No obstant això, a peu de carrer el debat té altres matisos. Mentre promotors del sector turístic o constructors que tenien inversions encarrilades tracten de buscar les escletxes a la moratòria, algunes famílies assumeixen resignades que els queden quatre dies a casa seva. I, en alguns casos, com al barri del Poble-sec o el Born, són els mateixos hotels o les immobiliàries que es beneficien de l'auge del turisme els qui conviden als veïns a abandonar els seus habitatges. Una pràctica gens nova, estipulada en el Codi Penal sota l'etiqueta de mobbing immobiliari.
“Ens asseguren que, si acceptem abandonar casa nostra, ens pagaran, d’entrada, 20 mil euros i ens buscaran un pis nou”, ens explica confosa una veïna d'edat avançada, que prefereix no revelar el seu nom. El protagonista d'aquest cas és l'Hotel Blummer, ubicat al carrer Nou de la Rambla d'aquest barri de moda de la ciutat –fins fa uns anys humil i popular—, que vol ampliar la capacitat de les seves instal·lacions amb la compra de l'edifici del costat, amb el qual comparteix paret.
Al pis hi viuen tres famílies. Una amb un lloguer vinculat a un contracte que expira a curt termini, i les altres dues amb el lloguer indefinit. En les dues situacions, l'hotel els ha ofert 20 mil euros i un nou pis si abandonen els seus habitatges de forma immediata. “Ens comprometem a fer-los el trasllat, la mudança de tots els mobles, i assumir les reformes necessàries”, informen a aquest mitjà treballadores de la recepció de l'hotel, que es presten a parlar amb transparència de les seves intencions.
De moment, les famílies afectades continuen vivint a casa seva, amb l'esperança que puguin seguir fent-ho molt de temps. No obstant això, en els últims dies han aparegut una plaga de paràsits, una circumstància que l'hotel ha aprofitat per convèncer els inquilins que marxin. Davant d'aquest nova situació i segons ha pogut saber aquest mitjà, l'hotel estaria disposat, fins i tot, a fer-se càrrec d'alguns recàrrecs -com la fiança i altres imports de immobiliària-, així com l'aval bancari del nou pis.
Des de l'Assemblea de Barri del Poble-sec veuen el cas amb preocupació. “Veiem cada vegada més pràctiques, entre legals i alegals, que tenen un efecte destructiu envers el teixit social, comercial i veïnal del barri”, denuncia Marc Serra, sociòleg i un dels portaveus de la plataforma veïnal. “Nosaltres creiem que ha de prevaldre l'interès dels veïns per davant de l'interès, legítim, de fer negoci”. Una situació que segons Serra succeeix a Barcelona “gràcies als governs anteriors” i que espera que, ara, “es reguli definitivament”.
La senyora Comas no vol que la treguin de casa
La senyora Comas no vol que la treguin de casaCreuant el Poble-sec, al Born, un altre dels principals barris afectats pel turisme, ens trobem amb el cas de Montserrat Comas, que posa nom i cognoms a les màximes conseqüències del procés gentrificació. “Sóc una molèstia, preferirien que no hi fos, però aquí em tenen i no me n'aniré així com així”, diu aquesta veïna de tota la vida del carrer Flassaders. Des de fa uns anys, la immobiliària Mauri Casals Grup vol enderrocar l'interior de les finques 30 i 32 d'aquest petit carrer on viu Comas. Un total de 28 habitatges i 4 locals, per rehabilitar-los posteriorment i vendre'ls a un preu més elevat.
Per dur a terme la requalificació, cal donar per extingit el contracte de lloguer d'aquesta veïna que, amb 67 anys i havent pagat sempre el lloguer del seu pis, no pensa marxar d'on va néixer. Els seus veïns, en canvi, poc a poc han anat acceptant la situació i han acabat marxant. “No els culpo, però el meu cas és diferent, aquesta era la casa dels meus avis, sóc l'última generació que queda”. A la Mont, com la coneixen al barri, li dóna suport l'Associació de Veïns del Casc Antic. La seva presidenta, Maria Mas, és contundent: “El rentat de cara que ha experimentat en els darrers anys al Born ha comportat una pujada desmesurada dels preus de lloguer”.
Li donen la raó els dos edificis d'aquest estret passatge, el número 30 —amb una façana d'interès cultural; i la 32 -una històrica fàbrica de xocolata ja traslladada— que expliquen la transformació d'un barri que s'ha obert al turisme a costa dels seus veïns. Ara, la propietat s'ha compromès a ensenyar pisos a Comas, fins que accepti un d'ells. Serà pagant molt més i deixant el contracte de renda antiga de la qual encara avui es beneficia. “No puc passar de pagar 100 euros a 900, que són el que valen els pisos que m'ofereixen i que, amb tot el respecte, tenen la cuina petita i feta un fàstic”.
El suplici de viure en un barri de moda
El suplici de viure en un barri de modaLionel Claudon és francès però se sent barceloní i català. Des que va arribar a Barcelona es va vincular amb l'Associació de Veïnes del carrer Sant Pere, situat també al Born i afectat per la construcció d'un hotel en un gran solar del carrer Rec Comtal. Des de 1977 els veïns reivindiquen aquest espai per a habitatge social. “L'Ajuntament de Barcelona va fer el 2007 una reordenació urbanística a mida dels interessos de la constructora Núñez i Navarro”, denuncia aquest veí, que després d'una incansable lluita i davant la transformació que patia el seu barri va prendre una decisió: “No podia més, soroll, nous hotels, construccions... Al final he fet les maletes i ara visc a Girona”.
El cas d'aquest hotel és paradigmàtic. I és que tot i que el govern de Colau ha paralitzat la tramitació de llicències de 30 nous establiments hotelers i turístics, no podrà fer res amb altres 40 hotels més, que es troben en fase de construcció. Entre ells, el del carrer Rec Comtal, amb set plantes i dos soterranis, contra el qual els veïns del barri fa vuit anys que lluiten.
“Per a nosaltres el cas Rec Comtal és molt evident, respon a una maniobra especulativa clàssica: comprar a baix preu i modificar els plans d’usos al dictat dels interessos de Núñez i Navarro”, relata Lionel, que posa una altra idea a sobre la taula: “L'especulació urbanística es fa sempre a llarg termini, deixen que l'espai es degradi per després vendre el projecte com rehabilitació o millora”. Una pràctica que, segons denuncia el fins fa poc líder veïnal, és habitual en el Districte de Ciutat Vella.
Terrasses, bars de baix cost i absència d'espai públic
Terrasses, bars de baix cost i absència d'espai públicCanviant de nou de barri, el Poble-sec, comprès entre la muntanya de Montjuïc i el mar, i prop del centre de Barcelona, ha patit una transformació profunda en els últims anys. “No volem ser el nou Born”, adverteix l'activista Marc Serra. Un clar exemple és el seu carrer principal, Blai, projectat per ser peatonal i d'ús veïnal i convertit avui en una passarel·la de bars amb les seves respectives terrasses, amb locals low cost, bullici constant i turistes en tot moment.
“Un no es pot asseure sense consumir, han privatitzat el carrer, deixant-nos sense un trist banc”, denuncia Emilio Casas, un veterà veí, de 87 anys, que cada matí s'asseu en un piló automàtic. “És la meva manera de protestar pacíficament”, mentre no em posin un banc, m'asseuré aquí“. Per la seva banda, Miquel Montoliu, un altre veí de zona, ens explica que viure en Blai li surt molt car. ”M'he fet un doble vidre per aïllar el soroll dels bars i que la meva filla pugui dormir. Però clar, passar tot el dia tancats no ens agrada i hi ha moments de l'any que fa calor. Total, que ens hem hagut d'instal·lar, a més, aire condicionat“.
