El desembarcament de les bicis de lloguer 'online' a Barcelona posa en peu de guerra al sector
Bicis turístiques okupes o mobilitat 2.0? L'arribada de les bicicletes de lloguer 'on line' a Barcelona ha obert el debat sobre la ocupació de l'espai públic en una ciutat que es confessa faltada d'espai i saturada de visitants. L'ajuntament ha rebut queixes de ciutadans i empreses del sector per l'ús de l'espai públic que en fan aquestes aplicacions. Fins al moment, ha localitzat dos serveis de bici compartida que utilitzen el carrer per a llogar bicicletes a través d'aplicacions i web: Donkey Republic i Drop Bikes.
El que es defineix com un “bicing sense estacions” usa la tecnologia mòbil per localitzar les bicicletes i llogar-les quan l'usuari ho desitja, buscant-la a través de l'aplicació mòbil. La polèmica rau en que s'utilitzen els ancoratges municipals per a l'aparcament, un sistema que ha crescut ràpidament en l'últim any. Segons explica a aquest mitjà el fundador de Donkey Republic, Erdem Ovacik, la previsió per a aquest mes de juny és que s'arribi a un 600% més de lloguers de bicicletes en comparació amb el juny de l'any passat.
Un creixement que confirma Ester Boada, responsable d'Smart Cycles, un dels operadors locals a Barcelona de Donkey Republic, que compta amb 400 bicicletes a la capital catalana. Segons Boada, l'arribada d'aquesta aplicació ha estat progressiva. Però en contra de l'opinió dels detractors, assegura que no provoca cap conflicte. Boada, que des de fa més de 20 anys es dedica a la promoció de la bicicleta, considera que l'ús de la bici ha de comptar “amb les expectatives de mobilitat de la ciutat, no es poden posar 10.000 bicicletes de cop”. Smart Cycles i altres empreses de la ciutat s'han sumat a aquest sistema de bicicleta compartida sense estacions.
En canvi, l'associació Bicitours, que agrupa el sector d'empreses de lloguer i visites guiades de Barcelona, denuncia el que considera una “invasió” de bicicletes. L'associació s'oposa al fet que, segons diuen, “empreses amb finalitats lucratives privades utilitzen la via pública i el mobiliari urbà com a aparador per llogar bicicletes”. Considera que aquesta pràctica és irregular i exigeix a l'ajuntament que “acabi amb la seva passivitat”, enfront el que defineix com a “pràctiques irregulars de dues empreses davant de les gairebé noranta empreses que sí respecten les normes”.
“Algunes de les empreses de l'associació consideren que és més important el seu negoci que una ciutat amb més bicicletes”, lamenta Boada sobre la posició d'algunes empreses del gremi. Per a la responsable de l'operadora local de Donkey Republic, el sistema no representa un problema per al lloguer “tradicional” de bicicletes. Boada recorda una de les reivindicacions del sector: “hem de lluitar tots perquè hi hagi més aparcaments de bicicletes, més carrils bici i menys cotxes, tothom hauria d'estar d'acord amb això”.
Però, permet o no la normativa municipal l'aparcament d'aquestes bicicletes? L'ordenança municipal prohibeix clarament l'aparcament de vehicles comercials en espais públics, com cotxes i camions, però segons assegura Boada hi ha un buit legal pel que fa a les bicicletes. Des del sector, es reclama una normativa clara sobre l'ús dels amarratges municipals de bicicletes.
L'Ajuntament de Barcelona, per la seva banda, recorda que l'ús de l'espai públic té restriccions, com la que estableix l'Ordenança de Circulació de Vianants i Vehicles. Sobre la prohibició d'aparcament, s'apunta a la prohibició d'un “ús intensiu de l'espai” o “amb finalitats fonamentalment publicitàries”, sempre que es faci per empreses. Per tant, el debat es troba si aquestes bicicletes és troben al carrer amb finalitats publicitàries i si usen intensivament l'espai públic.
Aquest extrem el desmenteix la responsable de l'empresa operadora a Barcelona que assenyala com fan un control exhaustiu dels emplaçaments de les seves bicis. D'altra banda, el fundador de Donkey Republic apunta a una disparitat de criteris en les normatives de les ciutats europees. “Aquest tema no sempre està del tot clar a les regulacions municipals”, argumenta.
L'Ajuntament està valorant l'activitat d'aquestes empreses i assegura que “farà complir la normativa vigent en matèria d'ocupació de la via pública, condicions i activitat”. Segons fonts municipals, les dades sobre aparcaments de bicis i ús del 2015 assenyalen que a Barcelona hi ha 24.589 aparcaments en superfície i 1.101 soterrats. Cada dia hi ha 145.022 desplaçaments, però les darreres estimacions indiquen que aquesta xifra al 2016 es va incrementar al voltant d'un 16%.
Queixes del gremi contra el 'bicing' públic
Un dels veterans del negoci del lloguer de la bicicleta a la ciutat de Barcelona és Alexandre Meya, fundador de Bicitram. Meya recorda la polèmica sobre la instal·lació del primer carril bici del que ell, diu, va ser l'únic promotor. No sense dificultats: el 1985, Meya va denunciar agressions lleus, insults i coaccions de dos veïns del districte Sarrià-Sant Gervasi que s'oposaven al circuit de bicicletes a la carretera de les Aigües, d'uns cinc quilòmetres de distància. El sistema va acabar sent un èxit i Meya va arribar a tenir llavors 600 bicicletes en funcionament.
També recorda amb detall la instal·lació del sistema de bicicletes compartides de l'Ajuntament, el Bicing. “Va ser una punyalada per l'esquena, no van compartir res amb nosaltres, això és una selva”, és lamenta. El fundador de Bicitram denuncia el procediment per implantar el Bicing a la ciutat. Una vegada jubilat, lamenta aquesta nova polèmica i el criteris del Consistori: “estan fent una ciutat molt ingrata”, diu. “El bicing està ocupant tot l'espai públic, però com són ells poden fer el que vulguin”, denuncia. Meya recorda l'afectació que per al sector va tenir aquella mesura, que en la seva opinió els va perjudicar. “Ni pagant podem tenir un vehicle a les voreres”, es queixa.
