El tribunal paralitza el concurs energètic de Colau que deixava fora les grans elèctriques
Les grans elèctriques no han dit la seva última paraula en el contenciós que mantenen contra l'ajuntament de Colau. Aquest dimecres el Tribunal de Contractes del Sector Públic ha accedit a paralitzar el concurs pel subministrament d'energia elèctrica del consistori de Barcelona, com reclamava Endesa. Aquesta companyia, juntament amb Gas Natural, no s'havia presentat al concurs en entendre que contenia una clàusula sobre pobresa energètica que les discriminava.
L'acordada aquest dimecres és una suspensió cautelar, fins que el tribunal resolgui el contenciós, per la qual s'impedeix a l'Ajuntament adjudicar el contracte de 65 milions d'euros. Les dues elèctriques van rebutjar presentar-se al concurs i el van recórrer, encara que només Endesa, l'actual titular d'aquest contracte, va demanar mesures cautelars.
El conflicte es refereix a la clàusula especial número 18 del contracte publicat per l'executiu de Colau, que cerca una via de pressió perquè les elèctriques signin els convenis de coresponsabilitat amb la pobresa energètica estipulats en la llei catalana 24/2015. Fins ara la Generalitat ha pogut subscriure aquests acords amb diferents empreses subministradores, però no amb les del sector elèctric, que es neguen a negociar.
Generalitat i entitats locals, amb el lideratge de Barcelona, van acordar un model de conveni que obliga les companyies a fer-se càrrec del 50% de les factures dels afectats per pobresa energètica, que les elèctriques rebutgen. L'Ajuntament de Barcelona va redoblar la pressió amb el contracte de subministrament elèctric, introduint l'obligatorietat que, per accedir-hi, les empreses subscriguessin aquest conveni, entre altres mesures destinades a garantir els subministraments de les famílies amb menys recursos.
Les grans elèctriques consideren que aquesta clàusula és contrària a la llei contractual del sector públic ja que les discrimina davant companyies més petites. Segons al·leguen, les seves competidores menors no tenen tants clients afectats per pobresa energètica com elles, per estar les primeres més adreçades als grans consumidors que a les famílies. A més, indiquen que la clàusula que els obligaria a signar el conveni és poc concreta respecte a què haurien d'acabar subscrivint.
Tant la Generalitat com diferents ajuntaments metropolitans s'han mostrat interessats en la mesura Colau, i estan pendents de la resolució del Tribunal de Contractes. Si aquest tribunal avalés la legalitat de la clàusula, Barcelona obriria una escletxa inexplorada per aconseguir el que fins ara ningú ha aconseguit: que les elèctriques paguin per la pobresa energètica. Fins ara les úniques mesures de pressió assajades són la imposició de multes per no reclamar informes d'exclusió social abans d'un tall de subministrament, encara que fins desembre de l'any passat la Generalitat no havia pogut cobrar cap.
El capítol del contracte energètic de l'ajuntament de Barcelona és l'últim escenari d'una guerra oberta de les elèctriques contra la legalitat catalana en matèria de pobresa energètica. Durant els prop de 16 mesos que la llei porta en vigor, les empreses de l'oligopoli han recorregut cada sanció imposada, han aconseguit paralitzar als jutjats el protocol del Govern que desenvolupava la llei i s'han negat a signar els convenis de coresponsabilitat. Ara, esperen guanyar també el pols amb Colau anul·lant el contracte municipal.
