El cap de l'Oficina de cooperació al desenvolupament de la Diputació de Barcelona anuncia la seva marxa en plena polèmica per la gestió dels fons
El cap de l'Oficina de cooperació per al desenvolupament de la Diputació de Barcelona, Jonathan Jorba, ha comunicat a la institució la seva renúncia immediata al càrrec, segons han confirmat diverses fonts de l'organisme. La renúncia de Jorba, que té previst incorporar-se d'ací a poc temps a l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), dependent del Departament d'Economia de la Generalitat, coincideix amb l'esclat de la polèmica pel repartiment de fons per a la cooperació al desenvolupament a diverses empreses. Com ha anat informant Catalunyaplural.cat, almenys un milió d'euros de la cooperació al desenvolupament de la Diputació -incloent partides de l'emblemàtic 0,7% - ha acabat en empreses privades catalanes des del 2012; de vegades a través de contractes sense publicitat ni concurrència.
Jorba és el quart responsable de l'Oficina de cooperació al desenvolupament que cessa en el càrrec en només tres anys, després del desembarcament de Jordi Castells Massanés com a màxim responsable de l'àrea de Relacions Internacionals, del qual depèn la cooperació al desenvolupament. Castells Massanés va ser nomenat després de l'arribada de Convergència i Unió (CiU) al govern de l'organisme supramunicipal. El va nomenar el llavors coordinador general, Josep Maria Matas, que va dimitir el 2012 al transcendir que la seva empresa facturava a l'Associació Catalana de Municipis (ACM), de la qual n’era també coordinador amb Salvador Esteve, avui president de la Diputació de Barcelona.
Amb l'impuls de Castells Massanés, la Diputació de Barcelona va fer un gir a les polítiques de cooperació al desenvolupament en repartir entre empreses i patronals catalanes almenys un milió d'euros d'aquesta partida des de 2012. La Diputació sosté que ha aplicat el model anglosaxó, però la majoria de les empreses beneficiàries dels fons no comptava amb experiència prèvia en cooperació al desenvolupament, sinó que simplement estaven en procés d'internacionalització o de conquesta de mercats en els països pobres, especialment al Magrib i l’Amèrica Llatina.
La tècnica de repartiment també ha estat molt poc anglosaxona: segons la documentació analitzada per Catalunyaplural.cat, s'ha utilitzat sovint la via de contractes menors successius, que no requereixen publicitat ni concurrència. A més, algunes de les empreses han rebut fons simultanis per diferents vies per a projectes anàlegs o fins i tot directius de la mateixa companyia han facturat a part per això, el que segons els experts consultats voreja la legalitat perquè la via de contractes menors sense publicitat no pot superar els 18.000 euros més IVA. En algun cas, entitats receptores de fons a di,t fins i tot estaven acabades de constituir.
La nova política impulsada per Castells Massanés en l'àrea de cooperació al desenvolupament s'ha anat aplicant en circumstàncies molt poc habituals en l'Administració pública per la successió de cessaments i relleus al capdavant de l'Oficina de Cooperació al desenvolupament: des de gener de 2012, quan Castells Massanés va desembarcar com a director de Relacions Internacionals, han desfilat fins a quatre caps de l'Oficina encarregada d'aplicar les directrius marcades pel director de Relacions Internacionals.
Al juny de 2012, va ser cessada Neus Gómez, cap heretada de l'etapa anterior de la Diputació de Barcelona, un feu de l'esquerra des de la recuperació de la democràcia. A Gómez va rellevar-la llavors Octavi de la Varga, que va durar en el càrrec poc més d'un any: a la fi de 2013 va ser desplaçat del lloc i reubicat a l'àrea per a Europa dins el mateix departament. El seu substitut va ser Albert Torras, tècnic de la casa, que va dimitir tot just sis mesos després, el juny de 2014. I llavors va ser nomenat per al càrrec Jonathan Jorba, persona de confiança de Castells Massanés, que tampoc ha complert ni tan sols un any en el càrrec.
