Una delegació de diputats visita el CIE de Zona Franca en una acció sorpresa
La plataforma Tanquem els CIEs ha portat aquest divendres cinc diputats del Parlament, d'Esquerra, ICV-EUiA i la CUP, i una eurodiputada del Partit Verd Alemany a visitar interns del Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca després que se'ls hi denegués l'entrada al centre sol·licitada per les vies oficials, tant a nivell europeu com estatal i català. A la sortida han explicat els testimonis dels interns i han reclamat mesures davant les situacions de vulneració de drets humans que s'hi viuen.
Els diputats han entrat en l'horari de visites familiars. S'ha mantingut en secret fins que l'han pogut realitzar per evitar que es tanquessin les visites abans que poguessin entrar, expliquen des de Tanquem els CIEs. L'eurodiputada Ska Keller ha assegurat que ha visitat centres d'internament a molts països europeus i que mai se li havia denegat l'entrada.
“La negació de les tres sol·licituds és una mostra de la manca de transparència imperant al CIE, però no volíem que això fos un impediment perquè la classe política conegui la realitat del CIE”, explica Cristana Fernández, advocada de la plataforma Tanquem els CIEs i membre de l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH) de la UB. “Han pogut veure els cops, parlar amb les famílies a la sala d'espera i conèixer la situació de violació de drets humans que es dóna aquí”, ha afegit.
Tots els diputats han coincidit en lamentar el fet d'haver hagut d'entrar fent-se passat per familiars dels interns, amb els que havia contactat prèviament la plataforma Tanquem els CIEs. El diputat d'Esquerra Pere Bosch ha qualificat la situació de “infame” i David Companyon, d'EUiA i membre de la Mesa del Parlament, ha declarat que “hem pogut entrar com a ciutadans, però no com a diputats del Parlament de Catalunya, quan és la nostra responsabilitat, i per tant des de la Mesa del Parlament hem d'actuar al respecte”.
Les converses amb els interns
Aquesta visita es dóna en un context en que la plataforma denuncia repetides agressions a interns des del 31 de desembre i després de la mort el passat 3 de desembre del ciutadà armeni Alik Manukyan. “Des del 31 hi ha una presència continua d'antiavalots a l'interior del centre, una nova situació d'excepcionalitat on s'han vulnerat els drets humans”, afirma Cristina Fernández. Ska Keller ha explicat que mai tingut coneixement d'agressions en un CIE i que portarà aquesta qüestió al Parlament Europeu per incompliment de drets humans.
El diputat d'Esquerra Pere Bosch explica que la persona amb la que han parlat els ha explicat que ha patit agressions en zones on no hi havia càmeres, “que l'han agredit mentre es dutxava sense cap motiu”. Bosch, que ha pogut veure les marques de l'agressió a la cama de la víctima, ha denunciat la opacitat que fa que aquests fets no es puguin investigar. El diputat ha vinculat la visita amb la tramitació de la llei de transparència i ha assegurat que “ha d'arribar a tots els racons del país amb independència de qui gestioni els espais”.
Sara Vilà, diputada d'ICV, assegura que amb la visita han pogut veure “que són autèntiques presons”. Els diputats, com passa amb els familiars a diari, han estat separats dels interns per una reixa i han hagut de parlar amb ells a través d'un telèfon. “En una democràcia avançada com la nostra no podem permetre que existeixin aquests centres”, ha sentenciat Vilà.
“Hem estat amb un company georgià que ens explica que 50 interns van començar una vaga de fam en resposta als fets del 31 i que cinc encara la segueixen”, diu la diputada Isabel Vallet, de la CUP. “S'ha provat que aquí es tortura, hi ha maltractaments físics i psicològics, però encara no s'ha actuat”, lamenta la diputada que a més denuncia que, encara que els centres siguin responsabilitat del govern central, són “una vergonya que té suport de les comunitats autònomes i també dels governs municipals, que cedeixen espais per construir aquests centres, que s'han d'enderrocar”.
Dificultats per denunciar
Josecho Ordóñez de la Fundació Migraestudium i Jose Peñín, de SOS Racisme, han anunciat que es personaran com a acusació popular en el cas de la mort d'Alik Manukyan, però denuncien les dificultats que es troben en el procés. “Com a acusació popular ens demanen una fiança de 2.000 euros que trobem completament desproporcionada”, ha explicat Peñín, que ha detallat que és molt superior a la que se'ls ha demanat en altres processos.
Cristina Fernández ha explicat que un dels testimonis del cas, que després va denunciar haver patit agressions, ha estat deportat, i que aquesta és un dificultat que es troben habitualment a l'hora de denunciar violacions de drets humans o investigar les morts que hi ha hagut al CIE de la Zona Franca.
Paral·lelament, al Congrés dels Diputats, el PSOE, davant les agressions denunciades per Tanquem els CIEs ha sol·licitat la compareixença del ministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz per donar explicacions sobre els fets.
