Cisec: quan les associacions decideixen fer el pas i es transformen en cooperatives

Al cooperativisme s'hi arriba per més d'un camí. De vegades és la iniciativa d'un grup de persones que veuen en aquest model la millor forma de sumar eficàcia empresarial i democràcia econòmica i personal. Altres cops,com en el cas de Mol Matric, és el tancament d'una empresa convencional el que porta als seus treballadors a crear una cooperativa. Hi ha també el cas de cooperatives que es creen com a resultat del canvi generacional en una empresa amb una forta empremta del seu fundador, com passa amb El Timbal. Ara, també es dóna un altra casuística: associacions que després d'anys de funcionant entenen que la millor forma de realitzar la seva tasca és crear una cooperativa. Aquest és el cas de Cisec. El seu gerent, Joan Martínez ho explica.

Què és Cisec?

Cisec és una entitat de serveis per a joves. Es va crear l'any 1992 de la mà d'una organització sindical d'estudiants, l'Associació de Joves Estudiants de Catalunya . La intenció en crear Cisec era dotar de serveis especialitzats per a joves i les feines es cobrien a partir de voluntariat. Però a partir de mitjans de la dècada els ajuntaments van començar a fer licitacions públiques de serveis destinats a les persones i es va decidir que s'havien de contractar treballadors per cobrir localment feines cada cop més professionalitzades.

Per tant, es van haver de professionalitzar

Si, el que era inicialment una tasca destinada a donar serveis a joves que permetessin dinamitzar i completar la seva formació, fer més creatiu el lleure es va convertir en una tasca empresarial. Els ajuntaments feien licitacions de serveis i Cisec es va presentar i en va obtenir algunes. Això va fer que a mitjan dels anys 90 hi hagués diverses persones en plantilla de l'associació.

Suposo que aquest creixement inesperat devia suposar un cert trasbals?

Més que trasbals ens va posar davant situacions que no pensàvem que es donarien. Per exemple, érem una associació en què els seus directius feien la tasca d'empresaris mentre que els treballadors, sobre el paper, no tenien cap funció directiva. A més, els membres de la junta directiva eren socis però no treballadors. Això feia que els directius no tinguessin presència directa a la feina, calia buscar un nou mecanisme de representació.

I van buscar alguna alternativa?

Bé va ser en els anys 2008 i 2009 ja amb la crisi ensenyant les orelles, es va veure que el canvi era necessari. Cada cop hi havia més competència. Els processos de les concessions eren cada cop més durs, la competència era ferotge. També feia temps que a l'interior de Cisec hi havia un debat sobre el tipus d'organització més adient, però, en aquesta ocasió s'hi va sumar la necessitat de buscar una vinculació més important, més estreta entre els treballadors. I la resposta va ser la idea de crear una cooperativa.

A propòsit d'això, quina plantilla té Cisec?

Actualment la plantilla oscil·la entre els 46 i els 48 treballadors. Però a l'inici, repeteixo, la feina es feia amb voluntaris. Fins a 1995 no es van contractar els primers, i eren només 2 o 3 empleats.

I ara l'estructura de Cisec quina és?

En total som els 46 treballadors de què parlava abans, però d'aquests hi ha tres persones en l'àmbit de direcció i 8 persones en la gestió de projectes, perquè l'empresa treballa molt sobre el terreny. Tenim equips, per exemple fent tasques en municipis com Granollers i altres poblacions.

Per això mateix l'evolució normal ha estat buscar una altra forma d'organització i hem vist que la més adient és la cooperativa.

I això perquè?

Doncs, perquè una empresa vagi bé és imprescindible una gran vinculació dels treballadors, més enllà de la relació que hi ha en una empresa convencional. En aquesta situació és important la corresponsabilització màxima dels treballadors. Però, amb els anys s'havien produït situacions paradoxals, com que a Cisec teníem més treballadors que socis. Per tant, calia que els treballadors tinguessin més pes. Però, a més hi havia un altre aspecte important, i és que per a ser eficaços cal, avui treballar en xarxa. Si no intercooperem, és molt difícil que ens en sortim. Per tant, cal teixir la xarxa. I això és fer cooperativa.

Com s'ho van fer per a realitzar el traspàs de ser una associació a una cooperativa?

Nosaltres vam començar el procés el 2013 i el vam acabar al gener de 2014. Bàsicament en tot aquest temps s'han tirat endavant els canvis en l'àmbit jurídic. Per exemple, com associació teníem un fons social format durant tots els anys de funcionament, que s'ha transformat en el que es diu una aportació irrepartible que, per tant, no es pot tocar de forma individual. Per a la resta, com per exemple els contractes mercantils, no hem tingut cap problema.

I pel que fa als treballadors, quants han passat a ser membres de la cooperativa?

Això ho hem fet per fases. En la inicial hem passat a la cooperativa només 5 persones. Un cop estigui tot traspassat s'obrirà aquesta possibilitat als empleats que així ho desitgin. En tot cas, aquest canvi es votarà en el seu dia en l'assemblea de socis. Però, jo penso que s'ha obert una línia i no hi haurà problema a incloure els treballadors que n'estiguin interessats.

Ja sé que tot és molt tendre, però tenen fixada alguna normativa que limiti les distàncies salarials entre els que cobren més o menys?

La idea hi és, tot i que no s'ha explicitat. Sense haver-se posat en el paper, jo crec que entre el salari més baix i el més alt no hi deu haver una relació d'1 a 2, ara, de memòria jo diria que la distància màxima és d'1 a 1,8. En tot cas aquest punt formaria part del que s'ha de fixar en el reglament de règim intern.

De forma gairebé automàtica heu vinculat Cisec a la federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC), amb quina motivació?

Per nosaltres la Federació vol dir intercooperar. Es tracta de fer servir la plataforma que suposa aquesta agrupació. Per dir-ho d'una altra manera, és un trampolí que ens ha de servir per a multiplicar-nos. No ens evita haver de fer totes les tasques que sempre hem dut a terme, gestionar els contractes, presentar ofertes, o el que sigui, però ara podem treballar amb una xarxa potent que els possibilita contactes i si cal, ens permet créixer sense perdre la personalitat.

El món cooperatiu s'ha dotat de mecanismes de finançament que, en situacions com l'actual voldrien moltes empreses convencionals, els heu fet servir?

No, no els hem fet servir. Tot i que en el període previ a la creació de la cooperativa hem rebut assessorament sobre finançament de la fundació Seira, per exemple. Això no obstant, en una entitat com la nostra, que es dedica a la gestió de serveis a les persones amb les institucions públiques com a principals clientes, sempre es donen tensions de tresoreria. Per això és interessant tenir les possibilitats com les de Coop 57, una cooperativa a la qual hem demanat entrar-hi. Tenim clar que si cal, hi ha mecanismes com la banca cooperativa o Fiare que en un moment donat ens poden donar un cop de mà, són els avantatges del cooperativisme!.

Hi ara que són cooperativa, quins objectius es plantegen des de Cisec?

Els reptes són estar en la batalla diària, treballar la cultura cooperativa interna i això vol dir, la democràcia i impulsar la participació de tots. Els objectius estratègics són seguir creixent. Això és important en una empresa que factura un milió d'euros. El que sí que és important és treballar a fons en xarxa, el món cooperatiu opera amb naturalitat el que es coneix com intercooperació. Això vol dir que entre unes cooperatives i altres, amb naturalitat, s'ajuden quan cal i generen una economia pròpia. En síntesi és fer pinya i les entitats més grans ajuden a les petites, mentre aquestes fan coses que les grans de vegades no poden fer. Unes i altres es potencien tot col·laborant. En el nostre cas hem començat a treballar amb una altra cooperativa que fa tasques semblants a la nostra, és la cooperativa Doble Via, de la Floresta. Tot ha començat, ja veurem fins on arriba.