Salvador Bolancer: “Mol Matric demostra que el cooperativisme és una bona alternativa al capitalisme”

Salvador Bolancer és un dels fundadors de la cooperativa Mol Matric. Està jubilat però manté una forta activitat en diversos camps del cooperativisme i la solidaritat. Ens hem citat a Santa Coloma de Gramenet un dia plujós, que finalment s'aclareix. Bolancer, com tots els pioners, té tendència a restar importància al fet: l'aventura que va de la lluita obrera a l'autogestió cooperativa. Però, al final un s'adona que el que van posar en peu ell i els seus companys és una experiència històrica.

Vostès treballaven per a una empresa. Era Tallers Alá?

Sí, l'amo d'allò es va fer gran. Va voler traspassar tot als seus fills. Se'n va anar retirant i tot va començar a anar de mal borràs. Això passava durant la crisi dels 80. L'empresa estava molt inflada amb treballadors indirectes. Va baixar la feina i ens van deixar de pagar la setmanada cap al maig de 1981 i amb la paga extra d'estiu van deixar de pagar definitivament.

Això els va fer mobilitzar. Estaven organitzats?

Era la transició i certament a l'empresa hi havia un grup de treballadors vinculats amb organitzacions obreres. Hi havia doncs, gent que tenia consciència social i consciència política. Això va fer possible que hi hagués cohesió, juntament amb la situació del moment. Com la classe obrera no estava disgregada havia possibilitat de solidaritat i suport entre la gent.

Quanta gent treballava a l'empresa?

Érem poc més de 50. Al principi de la crisi a l'empresa hi va haver una desbandada. Va marxar molta gent propera a la direcció. I vam reaccionar. No volíem que es tragués de l'empresa més material ni maquinària. Gràficament vam posar un cotxe travessat a la porta del taller i vam decidir fer guàrdia les 24 hores del dia. Vam mantenir l'acció tot l'estiu. També vam anar on vivia l'empresari per retreure-li la conducta. Era el que ara en diuen escraches...

Com era el seu patró?

Era un bon empresari, una bona persona. Es deia Josep Alá. S'havia fet a si mateix, des de baix. Fins i tot en algun moment quan hi havia vagues del metall, justificava davant altres empresaris que els treballadors anéssim a fer piquets i a manifestar-nos.

Com es van organitzar abans de crear la cooperativa?

A partir de setembre i després de diverses mogudes intentem trobar algun empresari que pogués fer-se càrrec de l'empresa. Però no va ser possible.

Legalment quina era la situació?

L'empresari ens devia diners. Llavors la llei considerava que els primers que tenien dret a cobrar eren els treballadors. Hi va haver un llarg procés pel qual en subhasta vam aconseguir adquirir la maquinària. En l'operació ens va ajudar molt un advocat del Col·lectiu Ronda, Joan Lluís Jornet, que ens va assessorar en tot moment. Després de moltes vicissituds aconseguirem el nostre objectiu , primer les màquines i després el local.

Ja pensaven en una cooperativa?

Al setembre ens vam convèncer que cap empresari acceptaria quedar l'empresa i els treballadors. Pensem que o ho fèiem nosaltres o no funcionaria. Mirem alguns models i finalment vam veure que el que ens interessava era fer una cooperativa. Vam tenir la sort d'agafar com a assessors al Col·lectiu Ronda, que al principi se centraven en defensar els treballadors, després ells mateixos es van convertir en cooperativa.

Van crear la cooperativa que es va cridar Mol - Matric , de motlles i matrius. Com es van organitzar?

Vam canviar el sistema. Primer vam veure quins treballadors eren més aptes professionalment i en l'àmbi de les idees, i els vam anar donant responsabilitats. Eren els responsables. Un ho va ser de la gestió general, un altre com si fos l'encarregat. Nosaltres canviem el vocabulari, el nom de cap el vam eliminar. La gent era responsable del seu treball i finalment l'assemblea decidia de les coses importants, mentre que el dia a dia era cosa del Consell Rector.

D'altra banda, portaven mesos sense cobrar?

És una llarga història perquè l'empresari ens va haver de pagar pel deute que tenia amb la Seguretat Social. Vam aconseguir així el local i uns dinerets amb el que vam anar tirant, a més de amb els fons de la solidaritat. Però a més teníem un treball gairebé acabat per a un client, General Motors. Els urgien les peces per treure cotxes i vam arribar a un acord: nosaltres fèiem la feina que quedava a canvi que ells ens paguessin, i em sembla que la comanda eren 11 milions de pessetes de 1981 ... I a més vam començar a agafar alguns treballs de tallers veïns del Poblenou.

Però els materials, com els compraven?

Aquesta era una altra, perquè els materials els havíem de pagar al comptat. Com que no teníem diners un company va haver de posar-los de la seva butxaca. Després vam poder fer hipoteques i amb la Caixa vam aconseguir uns avals amb les nostres propietats com a garantia. Pensi que en aquella època érem uns 30 ..

A tot això, vostès estaven tramitant la creació legal de la cooperativa

Si, però com que no teníem diners i sí que teníem alguns encàrrecs. Així que vam decidir recórrer a l'atur, perquè no existia la possibilitat de capitalitzar-lo. Així que hi va haver algun moment de tensió perquè treballàvem mentre cobràvem de la desocupació, i ens van enxampar, però finalment legalitzem la situació. Fruit d'això és que ens vam donar d'alta com a cooperativa a la Seguretat Social, i Mol Matric sempre ha estat en el sistema general, això de ser autònoms mai ho hem vist viable.

I quan es va normalitzar una mica la situació?

Això va ser a partir de gener de 1982. Al cap d'uns mesos hi va haver un problema intern perquè hi havia gent que no estava d'acord amb el model cooperativista. Deien que era autoexplotació. Discutim i debatem molt i al final es va haver d'expulsar a dos socis. En favor nostre passava que al sector sabien que havíem fet com a empresa.

En els inicis els va ajudar el fet que per realitzar matrius i motllos cal maquinària especialitzada i operaris molt experts...

Nosaltres treballàvem per a empreses molt grans, com la General Motors i altres que fan peces que s'han de replicar moltes vegades. La gent coneixia la forma de treballar en l'antiga empresa. També es va començar a treballar per a empreses dedicades a l'estampació que necessitaven fer matrius. Una altra empresa que tenia la seva seu al Poblenou, a prop d'on estàvem, que feia coixinets per a vaixells també ens va fer molts encàrrecs.

Quina característica tenia el treball que realitzaven en aquell moment?

Nosaltres vam decidir que el que féssim l'havíem de fer bé. Això és tenir responsabilitat. També la crisi dels 80 va començar a remuntar i vam anar cada vegada millor.

Com van organitzar els sous, tots igual o hi van haver compensacions diferents?

Al principi vam fer el següennt: com que no entrava prou diners, no podíem cobrar com abans. Vam decidir fer taula rasa: quan teníem alguns fons els repartíem de forma igualitària. Quan la situació va començar a remuntar vam decidir cobrar per categories, d'acord amb les que teníem abans. La base era l'oficial de primera, que érem la majoria i a partir d'aquí una diferència petita tant cap amunt com cap avall, i per exemple al responsable se li donava un plus.

I no hi va haver problemes?

Alguns, perquè, pel que fa al mercat els peons estaven molt ben valorats econòmicament i els responsables molt poc. A més, el que era un peó o oficial no tenia altra cosa que fer que estar treballant cada dia 8 hores, mentre que els responsables havien de treballar no només la jornada sinó estar gairebé 24 hores cavil·lant i planificant per a l'empresa. Així que vam decidir situar la diferència d'1 a 2, prenent l'oficial de primera com a base i una mica menys als peons. Ara suposo que la diferència ha de ser com a màxim d'1 a 3.

Com és que els directius de la cooperativa Mol Matric han sortit gairebé tots del planter?

Hem tingut la sort de no anar a fitxar colomins blancs . Vam contractar una vegada un gerent i no va sortir molt bé. He de dir que des dels inicis vam tenir la sort d'estar assessorats per un economista del Col·lectiu Ronda, David Santacana. Ell ens va ajudar moltíssim, ho dic en passat perquè va morir. Sempre ens va assessorar molt bé , per exemple, ens va dir que depenguéssim més d'un terç de la feina d'una sola empresa.

Precisament ells, el Col·lectiu Ronda ens van ajudar des del principi i després, vam ser nosaltres els que els vam ajudar a crear un departament d'assessoria tècnica i d'empreses.

Santacana era una persona amb una gran formació. Tant que li van oferir gestionar un dels grans hospitals de Catalunya i encara que guanyava molt poc i treballava molt va preferir estar amb les cooperatives assessorant.

Com van anar formant els quadres, els especialistes en les àrees tècniques i de gestió?

Doncs vam anar contractant gent per als llocs de treball normals. Entraven com a aprenents o com a peons. Un, va entrar de jove, de fresador molt de temps. Vam fer uns cursos d'informàtica i gairebé tots vam acabar sense assabentar-nos del tema i ell ho va entendre tot. I aquest és avui el responsable de tota la informàtica tècnica de l'empresa.

Un altre el vam agafar perquè necessitàvem un peó per ajudar els operaris a muntar les màquines i a netejar el taller. Va estar anys escombrant. En aquest moment aquesta persona és la responsable de compres de la cooperativa.

El gerent és un que va ser dels fundadors. Era un ajustador. El vam agafar i com era meticulós i ordenat va assumir la responsabilitat i aquí està.

Un altre cas és el del responsable de mecanització, que va venir de Galícia i va entrar d'aprenent i ara és un dels responsables, que a part de ser un gran professional creu en la cooperativa i enla seva filosofia.

La via ha estat doncs, contractar persones que després s'integren a la cooperativa?

Si, al principi es van contractar persones com a treballadors i amb el temps es fan socis. Abans de ser socis cobraven una miqueta menys i després en entrar com a socis cobraven més. Així que quan entraven de socis se'ls mantenia el sou anterior durant un temps fins que s'entenia que havien fet la seva aportació a la societat.

Com després hi va haver molta més feina, es van aconseguir beneficis, o excedents, que feien amb ells?

Des del principi el nostre objectiu va ser que la cooperativa donés per cobrar un sou digne, però no ens plantegem repartir beneficis. Els excedents , quan n'hi va haver, van anar a millorar les instal·lacions. Quan se'ns van quedar petites vam haver de comprar un altre local ja a Barberà del Vallès i, a més, ara s'ha comprat una nau a Caldes de Montbui. Sempre hem invertit en la cooperativa , que ha de tenir unes reserves importants.

Un problema podria ser que els directius de Mol Matric marxessin, per què cobren menys que la competència?

Es donen circumstàncies curioses. Com Mol Matric està considerada una firma capdavantera en la matriceria a Catalunya els nostres responsables han de parlar i negociar amb gestors de primera línia d'altres firmes, com Seat o General Motors, i mentre aquesta gent cobra per exemple 200.000 euros, el nostre cobra, diríem, 35.000. I sense ser tan extrem , de vegades els nostres responsables parlen amb gerents d'empreses proveïdores nostres que cobren molt més que ells quan el nivell de responsabilitat no és ni semblant.

Com afronten aquest problema?

La nostra gent no han aspirat a altra cosa que a guanyar-se la vida en condicions i a aconseguir una respectabilitat en el mercat de matriceria. I ara la cooperativa que és coneguda a tot Catalunya. La gent està d'acord amb la idea global de les cooperatives .

I la vinculació amb altres cooperatives, de què els va venir?

Una part de nosaltres estàvem influïts per conceptes com solidaritat i cooperació, però també gràcies a Víctor Santacana vam fer una reflexió: Si ens quedem aïllats, pensem, desapareixerem en quatre dies. I ens vam decidir federar. Primer una federació en què estàvem molt a gust, en la qual també hi havia el Col·lectiu Ronda, entre d'altres. Es va muntar una escola de formació, i també des d'aquí es va muntar Coop 57.

La cooperativa de serveis financers?

Si, s'ha de pensar que el primer president del Coop 57 era membre de Mol Matric, que era promotora. I aquest ha estat sempre el nostre intent: estar a les mogudes que tenen a veure amb el moviment cooperatiu. Era una manera de no quedar aïllats i de treballar amb altra gent en el conjunt.

Vincular-se al moviment els ha resultat positiu?

Si, sempre ho ha estat perquè això ha fet que es mantingui entre la gent de Mol Matric l'esperit del cooperativisme. Potser econòmicament no hagi reportat molt, però socialment sí que ens ha aportat.

Actuen també de forma solidària en l'àmbit general.

Si, vam crear el fons de solidaritat, al qual aportem el 10% dels beneficis. Nosaltres li afegim un 1% més. Amb aquests diners, que no són pocs perquè hi ha hagut anys de beneficis, vam fer un projecte de solidaritat amb el Sàhara. Concretament, mantenim un menjador escolar per als nens deficients de Smara. Hem fet també algun projecte amb gent de Nicaragua.

I quan hi ha un problema com el d'Haití , també fem alguna aportació . El que vam decidir en aquesta ocasió va ser que la gent se sentís vinculada. La solució va ser que cada persona que voluntàriament vulgui aporti l'equivalent a dues hores de treball mensuals i el seu valor es dóna a aquests projectes urgents. La idea és ajudar, però també fer possible que la gent s'impliqui En el cas d'Haití vam dir, per cada euro que la gent posi, la cooperativa n'hi posarà un altre.

La intercooperació també la fomenten...

Participem en la xarxa d'economia solidària i en les iniciatives de la federació de cooperatives, que es va unificar entre la que representàvem cooperatives com la nostra i l'altra que existia i que va anar canviant, cosa que va facilitar la nostra fusió.