El documental s’utiltza com a eina de reflexió del món que ens envolta i busca respostes a la realitat. Explica el director de DocsBarcelona, Joan González, que “a diferència del reportatge o del periodisme, el documental és una mirada artística, creativa, és una interpretació”. Amb divuit edicions a l’esquena, a punt de fer-ne dinou, el certamen s’ha convertit en un referent del gènere audiovisual en l’àmbit internacional, en bona part, gràcies a “un punt de vista molt concret de la realitat”.
Aquesta dinovena edició del festival, amb 45 documentals de 28 països diferents, vindrà marcada pel drama dels refugiats a les portes d’Europa. Fins a cnc títols relataran les vides de refugiats de països com Síria, Iraq o l’Afganistan amb documentals com The Longest Run, Bakur i Kandahar Journals. El tret de sortida el donarà, el 25 de maig, Sonita, la commovedora història d’una refugiada afganesa a l’Iran que fa servir el rap per conquerir la seva llibertat.
La majoria de pel·lícules que es podran veure a DocsBarcelona tenen aquest any un pronunciat accent social, tractant qüestions com l’homofòbia, la transexualitat o, fins i tot, la pedoflia, a Call me Marianna o Inside the Chinese Closet, la força de la música com a eina de transformació social, a City of Dreams – A Musical o Esto es lo que hay, o la lluita del poder polític per amagar informació a l’opinió pública, a Frightened o War of lies.
La política catalana també treurà el nas a la secció oficial del festival. Després d’obtenir la Bisnaga de Plata al millor director de documentals al Festival de Màlaga, el barceloní Pau Faus portarà al DocsBarcelona, Alcaldessa, el documental que narra el pas d’Ada Colau de l’activisme a l’alcaldia. Aquesta però no serà l’única aproximació a un dels fenòmens socials i polítics més trencadors dels darrers anys. També es podrà veure Metamorphosis, la història d’èxit de Barcelona en Comú a través dels ulls atents d’una ciutadana anònima.
Les vuit produccions catalanes que participen al DocsBarcelona posen de manifest segons el director del festival, Joan González, que “el món documental català existeix, té fortalesa i té reconeixement internacional”. Afegeix que les 8 pel·lícules de producció catalana que ha seleccionat el festival “sense cap mena de discriminació positiva” demostren que la indústria catalana lidera el sud d’Europa. Així ho confirma el mercat per als professionals que acull el DocsBarcelona i que reunirà gairebé 600 professionals amb un 33% de projectes provinents de Catalunya i Espanya.
El documental també és experimentació i el festival intentarà mostrar la realitat, moltes vegades colpidora, a través de les noves tecnologies amb l’exposició Seguir amb vida, una experiència d’immersió visual ideada per Metges Sense Fronteres que ens acosta a diverses històries utilitzant vídeos en 360º. Els espectadors hauran de fer servir ulleres de realitat virtual per veure les condicions del camp de refugiats del Sudan del Sud o la realitat que es viu entrant a les costes de Grècia damunt d’una llanxa. Una experiència innovadora que enlloc d’espectadors permetrà convertir-nos en actors. I és que, en el fons, aquest és l’objectiu del cinema documental, remoure consciències i passar a l’acció.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
