Per sobre de 40 anys de censura, de 30 més de silenci, d'un agraïment (o d'una disculpa) oficial que no arriba, de recentíssimes ordres d'enderroc d'un monument dedicat a les Brigades Internacionals a la Complutense de Madrid, la memòria històrica s'obre pas (tard, però bé, molt bé) amb espectacles com el que podrem veure al Teatre del Raval de Barcelona a partir de setembre. Goodbye Barcelona es va representar amb gran èxit a Londres al novembre i desembre del 2011. Ahir, dimecres, vam assistir a una presentació a la Fàbrica Moritz de Barcelona a càrrec dels principals protagonistes acompanyats per cantaires de l'Orfeó Català. Van ser només unes poques cançons, uns discursos i un vídeo, però n'hi va haver prou per emocionar a la concurrència.
Karl Lewkowicz, coautor de l'obra juntament amb Judith Johnson, en un català après en un mes i mig va explicar que fins fa sis anys, quan va començar a engiponar l'obra, no sabia gairebé res dels brigadistes. Així va començar a interessar-se per les històries verídiques d'aquests combatents per la llibertat que ho van deixar tot per defensar la democràcia en un país estranger. “El musical és una resposta a la pregunta per què van venir a Espanya?”
La resposta la va donar ahir l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté: “Davant les mostres de poder nazis, els joves d'esquerra europeus es van sentir afortunats de poder ajudar al poble espanyol en la lluita contra el feixisme”. 59.380 brigadistes de 54 països van combatre en la Guerra Civil en el bàndol republicà entre octubre de 1936 i setembre de 1938. El professor va emmarcar aquest musical en el seu context històric destacant que les Brigades Internacionals posen en evidència la covardia de les democràcies occidentals en decidir no intervenir en la guerra i en acabar tolerant (d'alguna manera va ser el que van fer) que s'instal.lés un règim totalitari a Espanya. No oblidem que durant el primer any de guerra, a Barcelona va triomfar la revolució...
Goodbye Barcelona canta a l'amor, a la guerra i l'idealisme. Narra la història de Sam, un jove anglès que se sent obligat a viatjar a Espanya per defensar els seus ideals. Després de la marxa del fill, la mare decideix anar en la seva cerca i allistar també ella en les Brigades, com a infermera de guerra. En la recerca s'enamorarà d'un anarquista espanyol mentre el seu fill ho farà d'una jove barcelonina els pares de la qual van ser assassinats per feixistes.
L'obra juga un paper important en la defensa de la memòria històrica. “Pretén mantenir viu el record d'aquella gent ordinària que va ser tan extraordinària”, sosté Lewcowicz. “Confiem en haver fet justícia als brigadistes i als seus ideals”. Empar López comparteix aquesta opinió: “Aquests combatents són el màxim exponent de la solidaritat entre els pobles i aquesta obra ens obliga a no oblidar”, diu la directora del teatre. I Solé i Sabaté s'avergonyeix de l'actitud espanyola quan va arribar la democràcia i el país no va ser, com els va assegurar, la pàtria dels brigadistes. “Torneu aquí, Espanya us guarda un lloc”, canten en la cançó de comiat. Aquest lloc, però, els brigadistes supervivents han vist que no existeix.
Empar López confessa haver plorat veient l'espectacle: “El que vaig veure al teatre no era ficció. Era una realitat ocorreguda fa molt poc temps. I crec que el poble de Catalunya l'ha de veure ”, diu. El veurà al ritme d'una vintena de cançons que barregen lletres d'amor, de política (fins i tot amb humor) i temes originals que cantaven els brigadistes. El gènere no espanta un teatre com el del Raval que, en la temporada passada va apostar per La vampira del Raval, un musical que es va convertir en la revelació de la cartellera. Preocupa més la situació que travessa el sector. Matthew Tree, escriptor anglès establert a Barcelona, que va presentar l'acte, va subratllar la importància d'emprendre un projecte com aquest i, davant la inexistent subvenció pública, va anunciar una campanya de micromecenatge per recaptar fons. En aquesta pàgina web, a més, es pot veure un vídeo promocional amb escenes de l'espectacle mare, a Londres.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
