La UPC dóna inici a una concorreguda cursa electoral per elegir rector

Avui comença la campanya electoral a la UPC. Després d'un any convuls, marcat per les retallades, el dèficit de la universitat, els acomiadaments i, finalment, el polèmic augment del preu de les enginyeries. El Claustre i gairebé tots els centres de la Politècnica van posar el rector sortint, Antoni Giró, contra les cordes i aquest va optar per convocar eleccions anticipades quan la Secretaria d'Universitats li va retirar el seu suport en la defensa dels acomiadament que li reclamava la mateixa Secretaria.

Fins el 29 d'octubre la comunitat universitària haurà d'escollir entre els quatre catedràtics que es presenten a Rector: Antoni Elias, Enric Fossas, Gabriel Junyent i Juan Jesús Pérez. Es tracta d'una pluralitat de candidatures sense precedent al centre i d'una campanya on la qüestió econòmica serà prioritària. Si cap dels candidats assoleix un 50% dels vots ponderats, el 13 de novembre es repetiran les eleccions amb els dos candidats més votats.

Enric Fossas

Enric Fossas és catedràtic d'automàtica a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industria (ETSEIB). Fossas assegura que la situació de la universitat és crítica. “Les retallades per part de la Generalitat, de al menys un 30% en 3 anys, posen en perill el paper de la universitat com a generadora i transmissora del coneixement que la nostra universitat necessita”, afegeix. El catedràtic assegura que la seva candidatura vol afrontar a aquest context “de la mà amb altres universitats, amb col·laboració, no pas amb rivalitat o amb lluita”.

Pel que fa a l'acord de la UPC amb la Generalitat, que obliga a una gran contenció pressupostària, planteja renegociar-lo a 15 anys vista vinculat a un pacte pel que fa al model i tamany de la universitat, “però sense perjudicar a les persones, no estem ni per acomiadaments ni per EROs”, remarca. Fossas aposta per l'augment de la qualitat i el foment de l'excel·lència, però matisa que això inclou que l'accés ha de ser universal i no pot dependre de la situació socioeconòmica dels estudiants.

Es posiciona contra les reformes del sistema de govern de les universitat plantejades per les administracions autonòmiques i estatals, però assegura que “el govern de la universitat és millorable, però l'autonomia és fonamental”. Pel que fa a la presència d'empreses a la universitat, el candidat ha assegurat que no és contrari, com se l'acusa, sinó que creu que és positiva, però defensa que es guii per criteris acadèmics.

Antoni Elias

Antoni Elias és catedràtic del Departament de Teoria de Senyal i Comunicacions. Explica que tots els membres de la seva candidatura han tingut càrrecs de gestió a la universitat i que aspiren a fer de la universitat “un model de gestió eficient”. Per això explica que volen canviar l'estructura de la universitat i federar departaments, fusionar centres i aprimar els serveis generals.

En relació al personal d'administració i serveis, afirma: “No volem fer cap ERO, però haurem de reconvertir molts llocs de treball perquè aportin més valor afegit”. Pel que fa al personal docent i investigador assegura que cal “promocionar la gent jove, perquè sinó correm el risc de ser la millor universitat entre les universitats decrèpites”, diu en referència a l'envelliment de la plantilla. Pel que fa a l'equitat, calcula que la universitat només podria oferir beques als estudiants que hi van entrar abans de l'augment dels preus, però no als de nou ingrés. També es mostra contrari al projecte de reforma del govern que pretén designar el Rector des de fora de la universitat.

Com a sol·lució al problema econòmic “urgent” de la UPC, aposta per augmentar ingressos per diverses vies: Un augment del nombre d'estudiants, establir acords favorables amb empreses i obtenir rendes del patrimoni de la universitat, és a dir, llogar espais a empreses o vendre edificis. “Podem optar per al sistema de vendre'ls i llogar-los després com ha hagut de fer la Generalitat per capitalitzar-los”, explica. Per altra banda, Elias proposa que la UPC pugui oferir serveis a les empreses: “Tenim 2.000 tècnics als qual podem valorar la seva col·laboració amb empreses”, assegura en referència al personal docent i investigador del centre.

Gabriel Junyent

Gabriel Junyent també és catedràtic del Departament de Teoria del Senyal i Comunicació i remarca que el seu grup de recerca, en Comunicacions Òptiques, és un exemple pel que fa a l'aportació de recursos externs a la universitat. Assegura que “la universitat ha d'estar al servei del país, que necessita teixit industrial” i aposta per la generació de recursos com a resposta al dèficit de la universitat. “Aquesta universitat hauria de tenir capacitat per crear empreses que han de ser rentables en pocs anys”, assegura. No obstant, també veu fonamental “fer una enèrgica reclamació del deute que té l'administració, tant estatal com autonòmica, amb aquesta universitat”.

L'aposta per l'empresa de Junyent inclou la voluntat de generar llocs de treball per als estudiants a tots els centres. Ara bé, pel que fa al model de govern, el candidat assegura que no creu en una universitat gestionada per una persona de fora, seguint un model empresarial. “Nosaltres ens sabem gestionar”, afirma. Ara bé, demana al Govern un any “de tranquilitat” per poder començar a mostrar resultats del seu projecte: “Si el primer any no puc pagar les nòmines o he de posar gent al carrer, jo dimiteixo, perquè si és així aquesta universitat no és viable”, sentència.

Junyent es mostra molt contrari a les despeses actuals de la universitat, i en especial al projecte faraònic del campus del Besòs: “És un projecte que interessa a la ciutat, a la Diputació, a interessos particulars, però ningú ha explicat perquè interessa a la UPC”. Critica l'aposta de la universitat en els darrers anys per la inversió immobiliària i el seu programa inclou una reducció dels alts càrrecs a la mínima expressió.

Juan Jesús Pérez

Juan Jesús Pérez és catedràtic del Departament d'Enginyeria Mecànica. Assegura que en els darrers anys “la universitat ha perdut pistonada” i aposta per desenvolupar diversos aspectes, així com per evitar que es converteixi en una universitat només de docència. El candidat assegura que cal finalitzar la implantació de Bolonya amb aspectes que considera rellevants i no s'han aplicat, com l'avaluació d'habilitats, la reducció del nombre de graus i la facilitat per canviar d'itinerari. Defensa un model en el que els docents puguin tenir reconeixement per la recerca en innovació docent i els investigadors puguin dedicar més temps a la recerca.

Pel que fa al model de govern, assegura que l'elecció del rector ha de ser directa i democràtica, però remarca models de “rectorat bicèfal” com el que tenen algunes universitats anglosaxones. “Hi ha un rector acadèmica triat de forma directa i un president que s'encarrega de buscar recursos i mantenir la relació amb les institucions”, explica. Considera que el president del Consell Social no compleix la seva funció “perquè és un càrrec polític que s'exerceix a temps parcial”.

Pérez es mostra convençut de que és possible sanejar el dèficit de la universitat per la via d'augmentar els ingressos, sobretot amb els convenis de projectes de recerca, que s'han reduït dràsticament en cinc anys. Pel que fa a l'estructura interna, aposta per l'agrupació de centres i escoles en campus per àmbits territorials o temàtics. En paral·lel a això, defensa la responsabilitat social com a eix vertebrador de tota l'activitat de la universitat.