Les Ampes s'erigeixen com un dels garants de la igualtat educativa en temps de crisi

Les associacions de pares i mares d'alumnes dels centres educatius catalans són un dels garants de l'equitat en matèria educativa. Quan la crisi econòmica colpeja amb més intensitat les famílies, alguns nens i nenes tenen l'oportunitat d'accedir a activitats extraescolars, al servei de menjador o als llibres de text a través de les ampes, que són les que gestionen majoritàriament aquests serveis. Així ho recull l'informe El potencial de les famílies per canviar l'escola El potencial de les famílies per canviar l'escola, que ha presentat aquest divendres “Famílies amb Veu”, un projecte dins la Fundació Jaume Bofill que radiografia la situació actual de les Ampa, més enfortides del que fins ara es creia quant a participació.

Per mitjà d'una enquesta a 1.228 associacions de pares, prop del 40% de les que actualment hi ha tant en centres públics com de concertats i privats, l'estudi mostra com un 73% de les Ampes d'escoles públiques ofereixen de manera exclusiva les activitats extraescolars dels seus centres, com un 76% fa el mateix amb el subministrament dels llibres -amb l'ajuda o no del centre-, i com en el 54% dels centres són les famílies les que autogestionen el servei d'acollida matinal. En el cas dels menjadors escolars, les Ampes que se'n fan càrrec de manera autònoma representen el 34% del total, que ascendeix al 80,5% si l'organització és conjunta amb el centre.

“En molts casos les Ampes estan amortint les desigualtats que causa la crisi”, expressa Marta Comas, directora de Famílies amb Veu. N'és un exemple el fet que, davat els retards en el pagament de les beques menjador en alguns centres, hagin estat les associacions les que han assumit la despesa de les seves butxaques per evitar que cap infant en quedés exclòs.

Però confiar en les Ampes té un perill, alerta Comas, i és que són les pròpies famílies les que les fan viables econòmicament. L'any 2010 la Generalitat els va retirar totes les subvencions -prop de 4 milions en total i 380.000 euros a les federacions d'Ampes com Fapac i Fapaes-, de manera que, amb un 60% de famílies que els costa arribar a final de mes -segons xifres de l'INE-, les capacitats de moltes Ampa també són a la corda fluixa, sobretot les que es troben en entorns socioeconòmics desfavorits.

En la continuació d'aquest informe, que es presentarà a l'octubre, s'oferiran dades de les comparatives entre Ampes d'entorns socioeconòmics variats, però de moment el director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín, ja avança que generalment “l'oferta de les Ampes està relacionada amb les quotes que paguen els pares” i, per tant, amb el nivell de renda de les famílies. Amb la introducció de la jornada compacta als instituts, per exemple, Palacín qualifica l'oferta complementària de les Ampes gairebé com “un servei d'estat del benestar que afecta, en aquest cas, a la conciliació laboral”.

Més presència de la família a l'escola

Lluny de defugir el debat, la Fundació Jaume Bofill proposa a l'Administració noves formes de relació entre les Ampes i les escoles. Segons Comas, s'ha de combatre la idea que donar més poder de decisió a les famílies convertiria els centres en una “olla de grills”, i Palacín posa l'exemple que, en un canvi que les toca tant de prop com és la introducció de la jornada compacta als instituts -horari només de matí-, les famílies haurien de poder dir-hi la seva.

Des de la fundació, en aquest sentit, es posen tres reptes. En primer lloc, millorar el reconeixement de les famílies, el paper de les quals no és perifèric, com s'acostuma a pensar, sino “estructural”, com defensa Comas. En segon lloc, “garantir la viabilitat de les actuacions de les Ampes”, atesa la seva funció igualadora entre els infants de famílies amb recursos econòmics diversos. En aquest sentit, la fundació no fa propostes concretes però sí que demana un replantejament del finançament d'aquests organismes. I, per últim, els coordinadors de l'estudi proposen que “es deixin de fer polítiques per a famílies i es comencin a fer polítiques educatives amb les famílies”.

Una xarxa d'Ampes robusta

Contra “el tòpic de que a les Ampes només hi ha quatre persones atrafegades”, l'informe presentat avui revela que fins a 400.000 persones estan afiliades a associacions de pares i mares d'escoles catalanes, tant públiques com privades. En total, el 81% de les famílies participen d'aquests organismes escolars, i un 97% de les escoles tenen Ampa. Certament, menys d'un 20% dels afiliats prenen part de les assemblees de les seves Ampes però, segons l'estudi, la participació augmenta fins un 60% quan es tracta d'organitzar activitats.