L’estigma social, la creu de la salut mental

Una de cada quatre persones té o tindrà un problema de salut mental al llarg de la seva vida, segons l’OMS. Amb tot, si bé els problemes de salut mental són habituals, encara avui es parla en alguns casos de la salut mental com casos aïllats o poc freqüents. Aquesta és una de les observacions que es desprèn del document amb recomanacions que fan el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), l’entitat Obertament i el Departament de Salut i que han presentat aquest dilluns.

“L’estigma dificulta els problemes de recuperació del qui pateix un trastorn, que ho amaga o no ho explica”, ha advertit el president de l’Associació Obertament, Xavier Trabado. Amb l’objectiu de trencar amb aquest estigma els impulsors de les recomanacions avisen que parlar de les persones amb diagnòstics de salut mental com a violentes, perilloses o imprevisibles és un error ja que les persones amb un trastorn mental no són més violentes que la resta de les que integren la societat. Amb tot, però, encara un 18% de la població considera que un malalt mental és perillós, segons dades revelades pel conseller de Salut, Boi Ruiz.

Un altre element de mala praxi per part d’alguns mitjans quan s’aborden temes de salut mental és el de considerar que els trastorns mentals són incurables i impedeixen portar una vida normalitzada. Sobre aquest aspecte hi ha volgut posar èmfasi el president del CAC, Roger Loppacher, que ha senyalat la importància de recordar el caràcter temporal del trastorn mental.

Confondre trastorn mental amb discapacitat psíquica o demència, utilitzar els termes esquizofrènic o bipolar per referir-se a personalitat dual serien altres pràctiques inadequades. Ja que segons el document, a diferència d’una discapacitat psíquica el trastorn mental només altera les facultats mentals de forma esporàdica. D’altra banda, l’esquizofrènia és un trastorn psicòtic i el trastorn bipolar un trastorn de l’estat d’ànim.

També el document indica que l’àmplia majoria de les persones amb un trastorn mental és capaç de dur a terme tasques en espais laborals, comunitaris i socials i que és l’estigma el que limita sovint l’accés a aquests àmbits. I és que, per exemple, un 28% dels empresaris no entrevistaria una persona que té un problema de salut mental, segons ha dit el conseller.

“La malaltia mental ha de ser com una malaltia més”

Ruiz, per la seva banda, ha parlat d’un doble estigma: el del perill social i el de la vergonya per qui té un problema de salut mental. Segons ell, aquest doble estigma incideix negativament sobre aspectes com la inserció laboral o l’educació. “La malaltia mental ha de ser com una malaltia més”, ha afegit. El conseller també ha insistit a dir que la batalla contra l’estigmatització “és una batalla de tots”.

Entrant a valorar el llenguatge, el document detalla que l’ús de termes inexactes pot reforçar els estereotips i l’estigmatització. Segons aquest, algunes de les formes incorrectes més utilitzades corresponen a l’ús de termes com esquizofrènic o depressiu per descriure situacions o coses irracionals, caòtiques i extravagants. També caldria evitar, per exemple, fer servir “un psicòtic” i optar per “una persona que té o ha tingut psicosi”, ja que, com s’especifica en el document, les persones són més que el seu diagnòstic i aquest no els defineix. També és important prescindir de termes com boig, maníac o llunàtic perquè estan vinculades a un comportament estrany o burla. “Mai una malaltia mental hauria de ser un insult”, ha acabat dient Boi Ruiz.

Per últim, en el document -que s’ha fet consultant una vintena d’entitats- s’anima a tot aquell que trobi exemples de tractament inadequat en mitjans de comunicació a denunciar-ho adreçant-se a Defensa de l’Audiència del Consell de l’Audiovisual de Catalunya així com a Alerta Estigma d’Obertament.