La desigualtat de gènere afecta també la salut de les dones

“Vivim més anys però vivim amb pitjor salut”. Així obria la conferència organitzada pel sindicat de CCOO la metgessa Carme Borrell, membre de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, en motiu del Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones, un dia que pretén conscienciar a la societat sobre les desigualats i la discriminació per raó de gènere en la salut.

Les dones viuen de mitja entre sis i set anys més que els homes. Però una vida més llarga, no vol dir una vida més salubre. La OMS alerta en diversos informes que malgrat que les dones tenen més anys de vida aquest anys de més no sempre s'acompanyen de bona salut.

Un problema que s’agreuja amb la conjuntura de crisis a Catalunya. En un manifest elaborat expressament per aquest dia CCOO indica que  en els darrers anys s’han vist perjudicats els drets a l’assistència sanitària universal, i s’han vist atacats el drets sexuals i reproductius. “La crisis econòmica i les desigualtats han provocat un augment de les desigualtats i un deteriorament de les condicions de vida dels grups més vulnerables”. Les dones, el jovent i la immigració, assenyalen en el manifest.

El Departament de Salut de la Generalitat ha avançat, a raó d’aquest 28 de maig, alguns resultats de l’enquesta de salut de Catalunya (ESCA) de 2014, i els percentatges no enganyen. 4 de cada 10 dones majors de 15 anys conviu amb alguna malaltia crònica, mentre que als homes afecta a 3 de cada 10. Els trastorns crònics que més pateixen les dones, segons l’informe del Departament de Salut, són dolor lumbar o dorsal, dolor cervical, artrosi o reumatisme i hipertensió arterial.

Més dades. Les dones, en un 16,3%, tenen més problemes per caminar que ells, amb un 10,8%. També són elles les que tenen més problemes d’ansietat i depressió, 22,6% del total de les enquestades, enfront d’un 13,5% en el cas dels homes. 10,5% del total de les dones té probabilitats de patir un trastorn mental, però només un 6,5% dels homes podria patir-ne.

Una de les preguntes clau de l’enquesta és la de la valoració positiva que en fa la població de la seva salut. Mentre que un 37,8% de les dones creu que té algun problema de salut, només el 23,9% dels homes ho pensa.

La metgessa Carme Borrell defensa que l’explicació a aquest resultats es deu no només a factors biològics, sinó sovint “a factors socials que afecten a les desigualtats de gènere”. Entre ells, senyala la cultura, molt marcada per la història, els rols i papers assignats a cada sexe o els estereotipis. Factors que tenen conseqüència sobre les oportunitats de les persones, la presència de les dones en el poder o en el repartiment de tasques a casa. Segons aquesta doctora, aquests són fenòmens que afecten a la salut de les persones i que expliquen que les dones tinguin més problemes de salut.

“Encara som un país de dictadura recent, per entendre la societat d’avui hem d’entendre la història”, reivindica aquesta professional experta en Salut Pública.

Explica també que una altre raó que justifica aquest resultats és que durant molts anys els assajos clínics es feien només a homes i després s’aplicaven els resultats a les dones. “Existeix un biaix en el sector sanitari, tant en la recerca com en el tractament i diagnòstic”. Mentre que a un home se li diagnostica un problema de cor quan te un tipus de molèstia concreta, a una dona, amb el mateix dolor, se li pot diagnosticar un problema de nervis, ha explicat.

Els problemes de migranya, varius, al·lèrgies, anèmia o cataractes també són més incidents en la població femenina que en la masculina.

Malgrat això, segons la mateixa enquesta, les dones tenen comportaments més saludables, ja que fumen menys que els homes, i a l’hora es fan més revisions que els homes. Un 94,2% de les enquestades va visitar un professional de la salut al darrer any enfront un 87,2% dels homes. Si és cert, però, que segons els mateixos resultats les dones tenen una vida més sedentària. El 70,5% de la població masculina practica alguna activitat física, enfront el 65% de la població femenina.

Problemes greus sobre la taula

Segons CCOO tots aquests resultats concentren un “alt component de gènere i de classe social”. Un dels problemes que més preocupen a aquest grup i que denuncien en el Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones, és el de les cesàries. Segons l'enquesta de salut de Catalunya, un 31,1% dels parts va realitzar-se a través d'una cesària, una xifra que no ha parat d'augmentar des del 1997 quan era del 22% . Un percentatge que l’OMS recomana que no sigui superior al 15%.  Des de CCOO demanen que es millori l'atenció a les dones tant en l’embaràs, com en el part o en la lactància per disminuir aquest problema i alhora combatre les altes taxes de nadons prematurs i de baix pes.

L’associació catalana DONA LLUM, per la seva banda, assenyala en un article que amb un total de 70.206 parts al 2013 “podríem afirmar que a Catalunya van ser sotmeses a cesàries injustificades o evitables entre 11.300 i 14.800 dones.”

Segons dades de l’IDESCAT, al 2013 es van practicar al voltant de 22.000 avortaments, gairebé 2.500 foren a noies de 15 a 19 anys.  La polèmica i injusta reforma de la llei de l’avortament proposada pel govern del PP va suscitar un debat molt fort en la societat i va provocar la mobilització de milers de dones en contra d'aquest iniciativa que suposava un retrocés en les llibertats i el dret d’elecció aconseguit per les dones a l’estat espanyol. Malgrat això els del PP ja han impulsat una mesura per prohibir a les noies de 16 i 17 anys avortar si no tenen el consentiment dels seus pares.

Una de les grans amenaces a la salut que afecta sobretot a les dones és la violència de gènere. Segons dades del INE publicades aquest mes, al 2014 27.087 dones van morir per aquest fenomen a tot l’estat. A Catalunya 2.300 dones van ser-ne víctimes al mateix any. Malgrat que en el conjunt de l’Estat suposa una caiguda del nombre de morts respecte el 2014 d’un 0,1%, i a Catalunya d’un 5.9%, en altres comunitats autònomes aquest problema ha augmentat, és el cas de Melilla (23%) o a La Rioja (19%). Per això des de CCOO demanen “polítiques de prevenció, detecció i coordinació per evitar els problemes de salut i de vida que representa la violència masclista, amb l’aplicació de lleis i amb la dotació de recursos suficients”.