L'accés a un habitatge digne i assequible és clau en l’estat de salut de les persones. Així ho posa de manifest l'informe Canvis en l’habitatge i salut en població vulnerable, realitzat per Càritas Diocesana de Barcelona en col·laboració amb l’Agència de Salut Pública.
Una de les conclusions de l’informe presentat aquest dijous, que es basa en una enquesta feta a 232 usuaris de Càritas, és que en comparació amb una anterior enquesta feta el 2012, diversos indicadors de salut milloren de manera significativa quan també ho fan les condicions d’habitatge malgrat que la situació laboral i econòmica no experimenti canvis sensibles.
També destaca que la salut mental millora més en els usuaris després que experimentin una millora substancial en les seves condicions d’habitatge, per exemple, per mitjà d'un reallotjament o un ajuda al lloguer. Segons apunta l’informe, les dades mostren que “les intervencions i les polítiques que aconsegueixen incidir sobre aquests aspectes poden redundar en impactes en benestar psicol·lògic i la salut física de col·lectius vulnerables”. En aquesta línia, Mercè Darnell, cap de l’Àrea social de Càritas Diocesana de Barcelona, ha recordat aquest dijous que “és important fer denúncia, intentar col·laborar perquè es millorin les polítiques socials”. “Nosaltres el que voldríem és que les persones que atenem no haguessin de tornar”, ha assegurat.
Una de les recomanacions que es fa en l’informe és augmentar el parc d’habitatges de lloguer social i establir una moratòria en els desnonaments. “L’accés a l’habitatge digne a Barcelona és molt difícil, a Catalunya hi ha molts pocs pisos de lloguer social”, ha denunciat Darnell.
En relació a aquest aspecte, la gerent de l’Agència de Salut Pública, Carme Borrell ha recordat que les polítiques de les administracions depenen dels governs. “De moment, en el cas de Barcelona el govern que tenim ha posat ja sobre la taula un pla de barris per treballar aspectes de desigualtat en salut”, ha apuntat. “Amb altres governs no podíem ni ensenyar aquestes dades”, ha dit en al·lusió a l'anterior govern municipal de Xavier Trias. Les dades a les que ha fet referència Borrell són la desigualtat social i els efectes sobre la salut que es desprenen del projecte europeu SOPHIE, en el que s’emmarca l’informe presentat.
Una de les realitats que destaca el text és que la situació de mala salut mental en menors d’edat disminueix de manera molt significativa quan aquest es troba en el si d’una família que té accés a un habitatge digne i assequible.
A través d’enquestes a 78 menors que pertanyen a famílies usuàries de Càritas, l’informe indica una millora respecte les dades obtingudes el 2012, una millora que respondria a l’atenció prestada per l’entitat. Segons les dades la situació de mala salut mental disminueix d’un 53,2% a un 20,3% en el subgrup d’usuaris dels Equips d’Atenció Directa, és a dir, en famílies en les quals s’hauria identificat una necessitat prioritària de millorar-ne les condicions d’habitatge reallotjant-les. D’altra banda, entre els menors del subgrup d’usuaris que rebien el suport del Servei de Mediació en l’Habitatge (té com a finalitat mediar entre afectats per pagaments hipotecaris o de lloguer amb el propietari de l’habitatge) els casos de mala salut mental haurien passat del 34,8 al 13%.
Una de les recomanacions pel que fa als menors és la de reforçar la xarxa d’atenció en salut mental infantil i juvenil. Segons ha dit Mercè Darnell, l’augment de casos d’atenció en salut mental pel que fa a menors estaria relacionat amb les actuals llistes d’espera o amb les freqüències de visita, que serien insuficients.
Sobre este blog
El Diari de la Sanitat forma parte de un proyecto de periodismo indepeniente comprometido con la defensa del Estado del bienestar. Si quieres participar, ponte en contacto con nosotros a fundacio@catalunyaplural.cat.
Este blog ha sido la plataforma para impulsar un nuevo medio digital:
