La sanitat que hem perdut, en un documental

L’estat espanyol ha fet un pas enrere deixant que centenars de milers de persones estiguin excloses del sistema de salut com a conseqüència del Reial Decret Llei del PP promulgat el 2012. Ho apunta el documental ‘Cuanto ganamos, cuanto perdimos’, un film sobre les conseqüències de l’exclusió sanitària a Espanya. La projecció del film va inaugurar aquest dijous la novena edició de la Mostra de Cinema de la campanya ‘Salut, Drets i Acció’, un projecte de Medicus Mundi i Farmacèutics Mundi per conscienciar sobre la desigualtat en l’àmbit de la salut. El documental, produït el 2013 i dirigit pel voluntari de Metges del Món Javier Arcos i per Javier Jarillo, dóna veu a persones que s’han vist directament afectades pel pel decret que restringeix l’accés al sistema de salut públic.

A través dels seus testimonis i de les opinions d’experts en política sanitària, economia o dret, així com també de polítics i de professionals de l’àmbit de la salut, el documental analitza quines han estat les conseqüències un any després. “[Les conseqüències] Afecten directament a la persona”, explica la presidenta de Metges del Món Catalunya, Josefina Díaz, a Catalunya Plural. “Per molt que t’atenguin a urgències després no hi ha un seguiment. A més, també és un perill per a la salut pública. Ara ha augmentat la tuberculosi, per exemple. I com ha passat amb això, pot passar també amb altres malalties infeccioses”, assegura. La presidenta de l’ONG denuncia també que es vulneren certs drets recollits pel mateix decret: “A Catalunya sí que s’atén la gent a urgències però també s’emeten factures”. Segons ella, no només s’ha perdut la universalitat, “també s’ha perdut l’accessibilitat”. “Tot i que la qualitat en si no s’ha malmès, hem perdut l’accessibilitat i això es veu amb el copagament o l’augment de les llistes d’espera, per exemple”, assegura.

En el debat posterior a la projecció del film, les entitats Metges del Món Catalunya, la Plataforma per una Atenció Sanitaria Universal a Catalunya (Pasucat) i Yo Sí Sanidad Universal, van coincidir en la necessitat d’entendre l’exclusió com una lluita de “tots i totes”. En aquesta línia, l’advocada de la Pasucat Yolanda Nieves advertia que avui dia ja hi ha més col·lectius exclosos a part dels immigrants irregulars. “Hi ha espanyols que han marxat a l’estranger i que quan han tornat s’han trobat sense assistència sanitària, un col·lectiu important de gitanos romanesos i joves europeus, ascendents i familiars reagrupats estan sent exclosos al nostre país”, va apuntar Nieves, qui va afegir que “qualsevol dels aquí presents [referint-se a les desenes d’assistents a la mostra] pot ser el següent”. També la Gina Garcia, membre de Yo Sí Sanidad Universal va voler remarcar que ningú està exclòs d’aquest problema perquè “la porta ja està oberta”.

Per la seva banda, l’Iko, metge i portaveu de la Pasucat, va animar els professionals sanitaris a “l’obediència civil”. “Jo plantejo una campanya per obeir, obeir el nostre codi ètic, els nostres principis i la nostra vocació com a sanitaris”, va dir. “Hem aconseguit que es treguin cartells que tenen un efecte dissuasiu però se segueixen repartint cartells en hospitals com el Clínic”, va senyalar. Segons ell, s’han trobat amb casos de persones a qui se’ls hi haurien cobrat 200 o 300 euros o, en el cas més extrem, fins a 2000 euros per una apendicitis.