Convergència assumeix la continuïtat del FLA i proposa reformar-lo després del 20D
El Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), un dels majors maldecaps del govern d'Artur Mas, està aquí per quedar-se. Almenys així ho assumeix la marca amb la que Convergència concorre a les eleccions generals, Democràcia i Llibertat (DiL). Tot i criticar aquest sistema de liquiditat, que ha facilitat la intervenció de les finances catalanes, la candidatura es mostra pragmàtica: “Mentre l'Estat no reverteixi aquesta situació, el FLA serà necessari”, resa el programa de DiL. En conseqüència, proposa una bateria de mesures a prendre al llarg de la següent legislatura per revisar els mecanismes de finançament sense sortir del marc del FLA.
Els gairebé 34.000 milions d'euros del FLA català s'han dedicat, des de 2012, a venciments de deute autonòmic, interessos de deute, liquidacions amb l'Estat i finançar el dèficit públic (les despeses que l'autonomia no pot assumir per manca d'ingressos). En aquesta categoria s'inclouen els deutes que la Generalitat té amb les farmàcies i els concerts socials i educatius. Ara Democràcia i Llibertat proposa incloure nous pagaments dins del FLA.
Així, la candidatura proposa establir un tram específic del FLA per permetre que les comunitats es tornin a endeutar (el tancament de l'aixeta de crèdit a les autonomies, juntament amb la reducció d'ingressos, va ser el motiu que les va obligar a anar al FLA), tot i assumir que les amortitzacions dels préstecs es realitzaran a elevats tipus d'interès. També proposa dedicar un tram específic del fons als pagaments pendents a les universitats.
DiL també pretén incloure en el FLA una “amortització anticipada” del deute subjacent dels projectes de finançament d'infraestructures amb pagament diferit (PPP) que ja hagi estat objecte de consolidació en el deute de les comunitats autònomes. Així mateix, vol que una part del FLA vagi a les obligacions pendents de pagament en forma de subvencions que les autonomies i les administracions locals tenen amb les entitats del tercer sector, igual que es fa ara amb les factures als proveïdors.
La candidatura que encapçala Francesc Homs també “exigirà” la derogació de l'ordre de la comissió delegada del Govern per a assumptes econòmics del passat 20 de novembre que va collar la intervenció de les finances catalanes. No obstant això, el programa de DiL no inclou derogar l'anterior normativa, que va permetre a l'Estat, entre altres coses, gestionar directament l'endeutament de les comunitats adherides al FLA.
La resta de candidatures a penes dedica espai en els seus programes electorals a tractar el FLA. A diferència de DiL, l'altre partit independentista que es presenta al Congrés dels Diputats, ERC, no dedica cap mesurespecífica a l'FLA, i només apareix en el programa per mostrar-lo com un mecanisme d '“amenaça” de l'Estat cap a Catalunya.
En Comú Podem proposa establir un nou “procediment d'obligatorietat” que faci efectiu el pagament dels deutes de les comunitats autònomes amb els governs locals i que, precisament, substitueixi els mecanismes actuals establerts a través del FLA i el pla de pagament a proveïdors.
En el cas del PP, el FLA només apareix per recordar que al llarg de la legislatura, juntament amb la resta de mecanismes de finançament, s'han abonat 90.000 milions d'euros a les autonomies. Per la seva banda, el PSOE critica que instruments com el FLA han atorgat “competències impròpies” al Govern espanyol i que ha provocat que les comunitats s'endeutin amb l'Estat. Ciutadans no esmenta el FLA.
En Comú Podem, l'únic que proposa una Hisenda pròpia per a Catalunya
En Comú Podem és l'única formació que proposa una Hisenda pròpia per a Catalunya. Així, la candidatura de confluència de Podem, ICV-EUiA, Equo i Barcelona en comú vol “el ple desenvolupament” de l'actual Agència Tributària de Catalunya. L'objectiu és que la hisenda catalana recapti “tots” els impostos que es paguin a Catalunya “en el marc del respecte a l'autonomia i la suficiència financera de les administracions locals”.
Del conjunt de la recaptació obtinguda a Catalunya, es deduirien les aportacions per al finançament de les competències compartides amb l'Estat, les aportacions als mecanismes de cooperació i solidaritat que s'acordin, així com les aportacions al finançament d'administracions locals i supraestatals. Per la seva banda, ERC i DiL vinculen la hisenda catalana a la consecució de la independència, no a una reforma de l'actual sistema.
