Guia del bloqueig de les negociacions de pressupostos entre el Govern i la CUP
Si no canvien les coses d'aquí al proper dimecres que ve, la Generalitat mantindrà els seus pressupostos de 2015 prorrogats almenys fins després de l'estiu. El 'no' d'aquest dijous de la CUP als canvis proposats pel Govern reafirma l'esmena a la totalitat dels anticapitalistes als primers comptes de l'executiu de Junts pel Sí. Encara s'ha de veure quines conseqüències polítiques comporta la negativa cupaire als pressupostos. Les divergències entre el Govern, especialment Convergència, i la CUP en política fiscal expliquen en bona mesura el rebuig dels cupaires als comptes, encara que també hi ha distàncies en les prioritats de la despesa social.
1. IRPF, Successions i Patrimoni
La progressivitat del sistema fiscal és l'escull més important en les negociacions. L'última proposta que el Govern ha enviat a la CUP obria la porta a l'estudi de l'estructura impositiva general un cop superat el debat a la totalitat dels comptes. Insuficient per la CUP, que va portar a la negociació propostes concretes sobre les que volia un compromís governamental per modificar l'IRPF, l'impost de Successions, així com per convertir el de Patrimoni en un impost sobre les gran fortunes a l'estil gipuzkoà.
Així, la CUP apostava per rebaixar el tram autonòmic per les rendes baixes del 12% actual al 9,5% (igual que vuit autonomies). Per compensar el descens de la recaptació, els cupaires volen crear un nou tram autonòmic del 23,5% per a les rendes de 60.000 a 90.000 euros (de sis a vuit punts més que l'actual) i un nou tram del 25,5% a partir dels 90.000 euros.
Sobre Successions, la CUP proposa augmentar la recaptació recuperant les deduccions per parentiu que van eliminar l'últim Govern tripartit i, al costat del PP, el primer executiu de Mas. També volen “redefinir o eliminar” les bonificacions d'alguns mecanismes usats pels grans patrimonis per eludir el impostos. Aposten per mantenir les deduccions per habitatge habitual de fins a 500.000 euros i per herències de més de 160.000 euros entre cònjuges i fills.
2. Impostos anul·lats pel TC
L'última proposta del Govern incloïa incorporar a la llei d'acompanyament l'impost als dipòsits bancaris i el de les nuclears, tots dos anul·lats pel Tribunal Constitucional. La proposta es queda a mig camí de la demanda de la CUP, ja que si bé crea de nou els impostos, la recaptació prevista no apareix en l'apartat d'ingressos dels comptes.
En aquest sentit, el Govern ha proposat ampliar els crèdits pressupostaris per a polítiques socials –vinculats a la universalització de l'assistència sanitària o a la dependència– per substituir la recaptació de tots dos impostos.
3. Austeritat i procés constituent
Les dues parts han mantingut les seves discrepàncies pel que fa als criteris d'austeritat pressupostària. Si per a la CUP resultava imprescindible incloure un article en els comptes “que especifiqui de manera clara que no obeirem el límit de dèficit”, el Govern necessitava complir-lo, almenys en el seu projecte pressupostari, per no quedar-se sense el finançament extraordinària de l'Estat.
D'altra banda, l'última proposta del Govern també garantia les partides pressupostàries per la Hisenda catalana i per la campanya referent al procés constituent d'un hipotètic estat català. Sense aquesta dotació pressupostària, des de l'executiu avisen que serà “inviable” organitzar les estructures administratives necessàries perquè la Generalitat recapti tots els impostos. En el seu document, la CUP demanava partides per al “Fòrum Social Constituent”.
A més, la CUP volia una rebaixa generalitzada dels sous dels directius de l'administració i les empreses públiques, mentre que el Govern proposava tan sols publicar-los.
4. Despesa social
Un altre dels punts que la CUP ha trobat insuficient, tal com venia avisant, ha estat el dedicat a la despesa social. El Govern ha proposat 20 milions addicionals per garantir la percepció de la llei de dependència i 60 milions en dos anys per garantir l'oferta pública en llars d'infants. Per la seva banda, la CUP volia 1.800 euros per plaça de llar d'infants anul·lar els concerts a les escoles que segreguen per sexe i no tancar cap línia d'escola pública “mentre hi hagi línies concertades”.
En la seva última oferta, el Govern ha inclòs algunes demandes dels cupaires en Salut o Ensenyament, com la reobertura dels Centres d'Atenció Primària (CAP) de Montcada i de la Guineueta, o la reducció de sis a tres dies del termini de substitució de les baixes de personal a les escoles públiques. La CUP volia ampliar la reobertura a més CAPs i un pla perquè els empleats públics interins passessin a indefinits. A més, en la proposta governamental no hi ha ni rastre de la Renda Mínima Garantida que volen els cupaires.
5. Referèndum sobre el deute
Els més de 70.000 milions de deute català han provocat el compromís del Govern a desenvolupar la moció promoguda per la CUP i aprovada pel Parlament sobre el passiu català. Però els anticapitalistes volien anar més enllà, i buscaven un compromís per començar una auditoria ciutadana del deute en dos mesos, que hauria de concloure en un referèndum per abordar el seu impagament.
6. ATLL sí, BCN World no
El Govern ha recollit el guant de la CUP per tornar la major privatització de la Generalitat a mans públiques. Així, l'executiu ha inclòs en la seva última oferta un compromís per recuperar la gestió directa d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) si el Suprem anul·la la privatització, tal com va sentenciar el TSJC. La CUP volia un compromís més concret de tornada a mans públiques sigui quin sigui el recorregut judicial del cas.
D'altra banda, en el document governamental no hi havia cap mesura en referència al macroprojecte d'oci i joc BCN World, que l'executiu vol mantenir. En canvi, la CUP rebutja frontalment el complex.
