L'ATLL privatitzada va registrar beneficis de 35 milions els dos primers anys de concessió
La privatització d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) es troba discutida pels tribunals i pel Parlament. Des del 2012, un consorci liderat per Acciona gestiona l'empresa de la qual depèn l'abastiment d'aigua de 4,5 milions de catalans. El resultat, segons els comptes dipositats al registrat mercantil, és que la privatitzada ATLL va obtenir beneficis per valor de 34,98 milions d'euros el 2013 i el 2014, els dos primers anys de la concessió. Els números del 2015 encara no estan disponibles.
Els comptes de la privatitzada ATLL indiquen que el 2013 l'empresa va registrar un benefici de 14,51 milions d'euros, dels quals 12,9 es van dedicar a repartir dividends. La resta, un 11% dels guanys, es va destinar a una reserva legal d'1,45 milions, una altra voluntària de 149.000 euros, i a compensar el resultat negatiu de l'exercici anterior, que tan sols va ser de 13.000 euros.
El 2014, la firma va seguir el mateix esquema. Dels 20,46 milions de guanys, 18,41 se'n van anar a dividends; la resta a reserva legal. Aquell any ATLL estava controlada per Acciona, el banc brasiler BTG Pactual i els fons d'inversió de les famílies Rodés i Godia-Torreblanca. La composició de la companyia va canviar a finals del 2015, quan Acciona va comprar la participació a ATLL de BTG Pactual, immers en un escàndol de corrupció al Brasil que ha inclòs la detenció del cap del banc. Amb aquesta compra, la companyia que presideix José Manuel Entrecanales controla el 78% de la societat catalana.
Als comptes lliurats al registre mercantil es reflecteix que el 2012, l'últim any en què ATLL va ser pública, l'empresa va registrar unes pèrdues de només 13.000 euros. Aquesta xifra suposa reduir gairebé del tot els mals resultats que venia patint l'empresa pública a causa de la crisi econòmica. Segons la documentació publicada per la Generalitat quan va treure a concurs l'empresa, les pèrdues d'ATLL van ser de 44 milions el 2010 i 34 el 2011.
Més que les pèrdues, la raó que els diferents responsables polítics -Andreu Mas-Colell i Lluís Recoder en 2012; Santi Vila a l'últim Govern i Josep Rull a l'actual- han adduït sempre per justificar la privatitzció d'ATLL ha estat el seu endeutament. No obstant això, un informe de la Sindicatura de Comptes va certificar que la Generalitat es va quedar, abans de vendre-la, amb l'endeutament bancari d'ATLL, que a tancament de 2012 era de 623,85 milions així com amb l'import pendent de pagar a proveïdors (86,39 milions, que també incloïa el saldo pendent de pagament a l'Agència Catalana de l'Aigua, de 14,29 milions).
Els números de la privatitzada ATLL reflecteixen que l'endeutament de la companyia ha crescut des de la seva privatització. En concret, el 2014 el passiu financer ascendia a 820,61 milions, 111 milions més que el 2013. El deute amb les administracions públiques va passar de 33 milions fa tres anys a 38 en fa dos, mentre que el deute amb creditors comercials, segons el dipositat en el registre mercantil, va créixer tres milions: de 49,72 milions el 2013 a 52,82 el 2014.
La concessió d'ATLL es va xifrar en 996 milions d'euros, dels quals 298 van ser abonats just abans de tancar el 2012, cosa que va permetre a la Generalitat salvar els comptes d'aquell any. No obstant això, Agbar, l'altre licitador, va recórrer, i els tribunals li han donat la raó. L'anul·lació del concurs sentenciada pel TSJC al juny es troba recorreguda davant del Suprem per la Generalitat i Acciona. La gestió a ATLL del consorci liderat per Acciona està sota el punt de mira de la Fiscalia, que ha obert diligències després de l'informe d'Antifrau que va ressenyar despeses milionàries sense justificar i sense la necessària aprovació de la Generalitat entre ATLL i una filial d'Acciona.
Per al ciutadà, la gestió privada de l'aigua 'en alta' -la que es capta en les conques hidrogràfiques i dessaladores i es porta fins als dipòsits municipals per al seu posterior subministrament a les llars- ha portat increments de gairebé el 20%, ja que, per fer més atractiva la venda d'ATLL, la Generalitat va aprovar un augment extraordinari del preu de venda de l'aigua del 70% que no estava recollit en les tarifes de 2012. Per aquests motius les forces d'esquerra del Parlament, a partir d'una proposta del PSC, han impulsat un debat parlamentari perquè ATLL torni a ser pública.
Quatre directius més que quan era pública
Al marge dels comptes, el dia a dia de la companyia també ha canviat des de la concessió. La privatitzada ATLL compta amb 10 directius, quatre més que quan era pública, han explicat fonts sindicals de la CGT, el sindicat que va presentar la denúncia a Antifrau. Entre ells figura l'exsecretària del Govern tripartit i exdiputada del PSC, Laia Bonet, que és directora adjunta a la presidència per a les relacions institucionals des de febrer de 2015.
El sindicat, a més, denuncia que la cúpula de l'empresa no revela el sou dels seus directius malgrat que ostenta la concessió d'un servei públic i que la Generalitat ha de vetllar pel compliment del contracte de concessió de l'empresa. A dia d'avui, ATLL disposa de 233 treballadors, després que fa dos anys es subroguessin 18 treballadors anteriorment subcontractats. El sindicat CGT denuncia a més que les jubilacions parcials o totals no es cobreixen amb noves contractacions.
A més, el 2012, l'any en què ATLL es va privatitzar, la Generalitat va intensificar les retallades que havia aplicat a l'empresa en exercicis anteriors: es van subrogar 18 treballadors a la dessalinitzadora del Prat, i 15 treballadors van ser traspassats a l'ACA, quedant-se l'empresa en 217 empleats en el moment de la seva concessió.
