El Parlament debatrà si ATLL torna a mans públiques
El Parlament debatrà si ATLL torna a mans públiques. La Cambra catalana ha aprovat tirar endavant els tràmits d'una proposició de llei del PSC que defensa que el Govern torni a gestionar de forma directa els béns i instal·lacions de la xarxa d'ATLL que són de la seva titularitat i que des del 2012 gestiona un consorci liderat per Acciona. Només hi ha votat en contra Junts pel Sí. La CUP, el partit que garanteix l'estabilitat del Govern, ha votat amb la resta de l'oposició per primer cop aquesta legislatura. No obstant, el diputat cupaire Benet Salellas ha advertit que els anticapitalistes faran servir el debat sobre el retorn d'ATLL a mans públiques per veure si “resisteix al cinisme i la hipocresia” que, segons Salellas, han mostrat el PSC i ICV en matèria d'aigua.
El que es debatia aquest dimecres al ple no era la reversió definitiva de la privatització més gran de la història de la Generalitat, sinó si es permetia al Parlament iniciar els tràmits per debatre una norma que contemplés el retorn d'ATLL al control públic.
El diputat del PSC que ha defensat la proposició de llei, Jordi Terrades, ha desitjat que el debat parlamentari serveixi perquè el nou Govern de Junts pel Sí “no segueixi les mateixes passes” que el de CiU, que sempre s'havia tancat en banda a discutir sobre l'anul·lació de la privatització d'ATLL.
Així mateix, ha recordat les sentències sobre mesures cautelars del Tribunal Suprem i sobre el fons de la qüestió del TSJC, que han confirmat que la privatització es va fer malament i de pressa i corrents per tal que la Generalitat ingressés 300 milions d'euros per poder quadrar els comptes del 2012. Sobre la sentència del TSJC, Terrades ha considerat que és “l'ancoratge perfecte” per tornar a la gestió pública d'ATLL. Agbar va ser l'altra empresa que competia amb Acciona per ATLL.
El diputat de Junts pel Sí, Marc Sanglas, ha defensat que cal esperar la sentència del Suprem sobre el recurs que va presentar la Generalitat i ha advertit que, en cas de consumar-se la via proposada del PSC per retornar ATLL a mans públiques, les arques catalanes haurien de fer front a una indemnització de 1.200 milions d'euros.
Si no s'espera al pronunciament dels tribunals, ha dit Sanglas, Acciona pot reclamar una indemnització per lucre cessant, cosa que elevaria en 900 milions d'euros la indemnització que l'anterior conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, havia xifrat si els tribunals anul·laven definitivament la privatització. Per tot plegat ha titllat la proposta socialista de “mesura chavista”.
La CUP avisa PSC i ICV
Hi havia expectació al Parlament per veure com la CUP feia perdre per primer cop una votació a Junts pel Sí. El diputat Benet Salellas ha reafirmat la voluntat del seu grup perquè l'aigua sigui pública, tant en la gestió 'en alta', és a dir, des de la captació de l'aigua fins als dipòsits dels municipis (i que en el cas d'ATLL suposa donar servei a 4,5 milions d'habitants de l'Àrea Metropolitana de Barcelona), com en la gestió 'en baixa' (la que arriba a l'aixeta de l'usuari).
Salellas ha advertit que el seu grup portarà al límit la proposta del PSC sobre la gestió d'ATLL, incloent també la gestió pública 'en baixa', per veure si el debat parlamentari “resisteix al cinisme i la hipocresia” que, segons Salellas, han mostrat el PSC i ICV en matèria d'aigua. En aquest sentit, Salellas ha recordat que la privatitzada ATLL va fitxar l'exsecretària del Govern tripartit, la socialista Laia Bonet, com a directora adjunta a la presidència per a relacions institucionals. Terrades li ha contestat argumentant que la pròpia proposició de llei que ha defensat demostra que la presència de Bonet a ATLL Concessionària no condiciona l'activitat parlamentària del PSC en el conflicte.
Salellas, a més, ha recordat l'informe de la Sindicatura de Comptes que va desvelar que càrrecs d'ICV, del PSC i de CiU com Imma Mayol, Jesús Maria Canga, Paco Bustos, Joan Puigdollers o Francesc Narváez havien percebut dietes superiors a les que permetia la llei quan formaven part del consell d'administració d'ATLL entre el 2010 i el 2011, abans de la privatització de l'empresa.
Privatització fallida
Ha plogut molt des que el consorci liderat per Acciona i on també participaven el banc brasiler BTG Pactual i els fons d'inversió de les famílies Godia-Torreblanca i Rodés es fessin amb el control d'ATLL. La crisi de BTG Pactual ha fet que Acciona es quedés la participació brasilera a ATLL. Els tribunals han tombat una vegada i una altra la tesi de la Generalitat de que va ser una privatització ben feta, i un informe de l'Oficina Antifrau ha posat de manifest males pràctiques d'Acciona.
La Generalitat ha optat per esperar una sentència del Suprem després de recórrer la decisió del TSJC, que va anul·lar tot el concurs i per iniciar un procediment administratiu després de que Antifrau descobrís factures creuades entre l'empresa concessionària que es va quedar ATLL i filials d'Acciona. Són casos diferents sobre la mateixa privatització, però que deixen malparada la Generalitat tant a l'hora de plantejar la privatització com en el suposat paper de control que havia d'exercir un cop Acciona ja gestionava ATLL.
