El repte per incrementar ingressos i revertir retallades obre el joc dels pressupostos
Oriol Junqueras inicia aquest dilluns la desfilada dels consellers del nou Govern pel Parlament. A petició pròpia, compareixerà davant la comissió d'Economia de la Cambra per informar sobre els objectius de legislatura del seu departament. Com s'ha encarregat de repetir des que va assumir la vicepresidència i la conselleria d'Economia i Hisenda, Junqueras no portarà bones notícies pels que esperen que la Generalitat presenti uns pressupostos expansius. Els grups parlamentaris li exigiran que trobi noves vies d'ingressos i revertir les retallades de l'etapa d'Artur Mas al capdavant del Govern.
La intenció del Govern és presentar nous pressupostos, però encara no té el suport de cap grup per a validar-los. A Junqueras li falten 4.000 milions per quadrar els comptes, malgrat que aquest any la Generalitat rebrà uns 2.000 milions més del model de finançament. La retallada del dèficit públic (800 milions) i del desfasament sanitari (900 milions) es menjarà gairebé tot l'increment d'ingressos d'una Generalitat intervinguda per Hisenda. Davant d'aquesta situació, els grups polítics proposen un ventall de mesures per augmentar ingressos.
La reforma de l'impost de successions, que Junqueras ja ha avançat que no tocarà, s'uneix a les forces d'esquerres del Parlament. La CUP i Catalunya Sí que es Pot reclamen una modificació a fons de l'impost perquè paguin més les rendes més altes, mentre que el PSC demana revertir la darrera reforma que van aplicar CiU i el PP. A més, el portaveu de Catalunya Sí que es Pot, Joan Coscubiela, demana que es reforça el control sobre el frau fiscal en l'impost d'actes jurídics documentats, que depèn de la Generalitat.
Coscubiela reclama “acabar amb la idea que com que no tenim eines per millorar ingressos, no podem redefinir les despeses”. En aquest sentit, explica que la Generalitat pot replantejar els concerts a escoles d'elit -només a les de l'Opus Dei es destinen 25 milions anuals- i part de la despesa sanitària. “Hi ha una part de la concertació privada en sanitat que és fals que estalviï diners”, afirma. I avisa: “Si el Govern no pot ni presentar els primers pressupostos d'una legislatura de 18 mesos, ja se'n pot anar a casa”.
Per la seva banda, la diputada de la CUP Eulàlia Reguant explica que el seu grup encara està treballant en una anàlisi en profunditat dels comptes catalans. Amb tot, assenyala que volen posar en relleu el debat sobre el deute de la Generalitat i el seu pagament. Segons dades del tercer trimestre de 2015 del Banc d'Espanya, dels 68.088 milions de deute de Catalunya, el 60% estava en mans de l'Estat.
A més, Reguant aposta per analitzar l'impacte de les taxes i impostos que depenen de la Generalitat i, si cal, millorar-les. No descarta plantejar la recuperació d'algun dels impostos anul·lats pel Constitucional, com el dels dipòsits bancaris. Sobre la despesa, adverteix que el Govern ha de començar a revertir les retallades dels executius de Mas, que han reduït un 15% la despesa social respecte 2010.
Prioritats de la legislatura
De la compareixença de Junqueras també s'espera alguna referència a la Hisenda catalana, el projecte més important de la legislatura. Per exemple, si comparteix punt per punt el disseny de la nova Hisenda encarregat per Mas a diverses consultores. A dia d'avui, amb 324 treballadors, el fisc català es troba lluny de les recomanacions del Consell Assessor per a la Transcició Nacional, que va fixar la seva plantilla entre 7.000 i 8.000 persones.
En aquest punt, Coscubiela adverteix que si els pressupostos es converteixen en una “carpeta B” per al pla de desconnexió de JxSí, el Govern s'haurà de buscar un altre interlocutor. El PSC també ha enviat avisos en la mateixa direcció. Per contra, Coscubiela insta a prioritzar la “carpeta A”, és a dir, els problemes socials.
D'altra banda, Coscubiela explica que el seu grup buscarà un “front comú” a Catalunya, Espanya i Europa per revocar la política d'estabilitat fiscal -assumida pels governs de CiU i el PP. També insta Junqueras a participar “activament” en el Consell de Política Fiscal i Financera per canviar el model de finançament i redistribuir els objectius de dèficit. A falta de tancar-se les dades definitives, Catalunya triplicarà l'objectiu de dèficit del 0,7% pel 2015 que va imposar Montoro, i es dóna per descomptat que tampoc complirà amb l'objectiu del 0,3% d'aquest any.
També el PSC i Ciutadans han reclamat a Puigdemont des de l'inici de la legislatura que proposi un nou model de finançament. Puigdemont va tancar la carpeta de cop dimecres passat en el seu primer ple ordinari: “No trobaríem a ningú”, va afirmar.
Serà la primera vegada des de la restauració de la democràtica que la Generalitat no lideri un canvi en el finançament autonòmic. Puigdemont no només va dir 'no' a l'oposició del Parlament; amb les seves paraules també va restar punts a la formació d'un eix Mediterrani que obri el meló del finançament al costat del País Valencià i les Balears, les comunitats més perjudicades per l'actual model juntament amb Catalunya.
