La plantada d'una firma fantasma israeliana enterra l'última venda de patrimoni de la Generalitat
L'emblemàtica Torre Muñoz del Passeig de Gràcia i la seu de Treball del carrer Sepúlveda de Barcelona quedaran, de moment, en mans de la Generalitat. L'últim revés a la política de venda de patrimoni públic de Govern s'ha confirmat aquest dimecres, la data límit que la Generalitat tenia per vendre tots dos edificis a un altre comprador després de la plantada de la firma fantasma israeliana Nadlan, que no va abonar a temps el 75 % de als 63,5 milions pels que es va quedar amb els immobles. Serà el proper executiu català -l'actual està en funcions- el que prengui la decisió definitiva sobre els dos edificis i la Borsa de Barcelona, l'altre immoble que s'ha quedat sense vendre després de tres anys de qüestionades desinversions patrimonials de la Generalitat.
Vendre la casa i anar de lloguer: aquesta va ser la decisió de la Generalitat per obtenir liquiditat i alleujar el dèficit dels seus comptes públics. Des 2012, el Govern ha obtingut 551,42 milions d'euros per la venda de 35 edificis. Però en molts casos l'executiu va haver de rebaixar el preu dels immobles per trobar comprador. És el cas del lot de 13 edificis que la Generalitat va vendre el 2013 a AXA per 172 milions, que tenien un preu de venda inicial un 21% superior.
A més, hi ha casos flagrants de mal negoci: la seu de la conselleria de Territori o l'emblemàtica Casa Burés van ser venudes per 52 i 18,78 milions, respectivament, quan el govern tripartit les havia adquirides per 60 i 26 milions cada una.
La venda de la Torre Muñoz, ara anul·lada, va aixecar suspicàcies entre els sindicats i l'oposició: malgrat estar en una de les zones més cotitzades de Barcelona (la cruïlla de l'avinguda Diagonal amb Passeig de Gràcia), el Govern la va vendre per 41,5 milions, mentre que l'operació de venda de l'immoble del davant, l'edifici Deutsche Bank, s'havia tancat per 90 milions nou mesos abans.
A més, el comprador, la societat Nadlan BCN, controlada per l'israelià Morri Benisthy Moshese, es va crear ad hoc per a l'operació. CCOO va denunciar que l'empresa va començar la seva activitat el 3 de març, abans de la seva constitució legal, que va ser el 19 de maig, un cop ja havia començat el procés de venda.
L'acord incloïa que les dependències de la Conselleria d'Empresa i Ocupació es mantinguessin en els immobles, amb un lloguer de 122.000 mensuals més impostos a la Torre Muñoz i de 111.527 euros al mes a la seu de Sepúlveda. L'acord del departament d'Economia que va anul·lar la venda obria la porta a “exigir” el rescabalament de danys i perjudicis a la firma ja que es prohibissin contractes de Nadlan BCN amb l'administració catalana en futures ocasions, però també serà el pròxim executiu el que prengui la decisió definitiva sobre aquesta qüestió.
Ingressa 15,9 milions dels 168 previstos per a aquest any
En total, la Generalitat preveia ingressar inicialment 168 milions aquest any per la venda de l'edifici de la Borsa, la Torre Muñoz i la seu d'Ocupació. No obstant això, després del fiasco de Nadlan i que ningú hagi volgut comprar l'immoble de la Borsa malgrat la rebaixa en el seu preu, només aconseguirà 15,9 milions, la garantia que havia dipositat la societat israeliana.
No és la primera previsió governamental excessivament optimista que no es compleix. El 2014, el director general de Patrimoni fins aquest setembre (va deixar el Govern per anar una filial del fons voltor Blackstone), Salvador Estapé, va declarar que preveia ingressar 400 milions milions amb la venda d'immobles. No van arribar als 300 -en concret, 285,39.
Un altre dels retrets que ha abocat l'oposició sobre el Govern és que la política de venda d'immobles no ha estat transparent, ja que si bé sí que s'han fet públics els preus de venda, Economia no ha especificat la destinació concreta dels fons ingressats. Tampoc consideren del tot transparent el pas posterior a la venda d'edificis: el trasllat a l'anomenada 'Ciutat dels Funcionaris' de la Zona Franca, la construcció del qual ha encarregat a Zumarán Inversions, filial d'AXA, grup que va comprar un lot d'edificis de la Generalitat.
De fet, el Govern va vendre com un estalvi el trasllat de les seves dependències a un únic recinte, ja que comportaria un descens en els costos directes de lloguer d'un mínim de 40 milions al llarg dels 20 anys que durarà el contracte d'arrendament. No obstant això, l'oposició va censurar que no s'inclogués l'impacte que hagués tingut si el patrimoni públic no s'hagués venut. El pla de racionalització d'immobles incloïa també la venda de la seu de la Hisenda catalana i el seu trasllat a la Zona Franca, una operació que ha acabat als jutjats.
D'altra banda, igual que en la desinversió ara frustrada, la Generalitat va incloure en el contracte de moltes vendes quedar-se als immobles a canvi d'un lloguer. De complir-se completament els contractes d'arrendament subscrits després de la venda dels immobles, el preu de lloguer que pagaria la Generalitat rondaria els 600 milions. “Els edificis s'han venut tots malament. Les vendes no han servit per pal·liar el dèficit i són immobles situats en zones emblemàtiques. Els costos de lloguer i recompra seran enormes i només s'haurà beneficiat al sector privat”, recordava fa unes setmanes el catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, Carles Ramió.
Malgrat el fiasco de la seva última venda, encara es pot trobar al web de la Generalitat el catàleg d'edificis que han quedat per vendre. “La direcció general de patrimoni de la Generalitat ven els immobles directament, sense intermediaris”, diu el web governamental, com si d'un anunci d'una immobiliària privada es tractés.
