La precarietat darrere el cartell de 'netegi aquesta habitació'

“Ens passem les pastilles i els iboprufens mentre netegem les habitacions com si fos el més normal del món, però és de jutjat de guàrdia”. Eulalia Corralero porta 28 anys treballant a l'hostaleria. Ha viscut en primera persona com les condicions laborals del sector s'han anat degradant cada vegada més. A l'agost del 2014 va fundar al costat d'altres netejadores un grup de Facebook, Las Kellys, per denunciar l'explotació a la qual es veuen sotmeses i donar-se suport mutu. També a través d'Internet van contactar amb l'investigador Ernest Cañada, que ha recopilat els testimonis d'una vintena de netejadores en el llibre Las que limpian los hoteles (Icaria, 2015).

Encara que el seu treball sembli invisible, les cambreres de pis són una peça indispensable dels hotels, i representen entre el 20% i el 30% de les seves plantilles. Basant-se en l'Enquesta de Població Activa, es calcula que a tot Espanya hi ha entre 65.000 i 96.000 cambreres de pis. No només ho deixen tot impol·lut: també carreguen matalassos i llits, amb el consegüent desgast físic. Però a més, estan sotmeses a tal pressió que l'estrès en el treball és el pa de cada dia. D'aquí que moltes de les netejadores es mediquin amb antiinflamatoris i ansiolítics. Les netejadores acumulen tants problemes de salut que molt poques arriben a l'edat de jubilació. “En 28 anys treballant només he vist jubilar-se una companya”, recorda Corralero.

Corralero assenyala una de les pràctiques més habituals en els hotels: augmentar el nombre de llits per fer mantenint la jornada laboral de les cambreres de pis. “Seguim treballant exactament igual que als anys 50, amb el pal de fregar de tota la vida”, denuncia la netejadora. L'estrès encara és més gran entre les treballadores subcontractades i les temporals: “Si jo faig 24 habitacions i la que entra nova no en fa 24, l'acomiaden”, afirma Corralero.

No és un fet menor. Estar externalitzada o no suposa un canvi substancial dins de la precarietat del sector: si amb contracte fix el sou se situa al voltant dels 1.000 euros, les cambreres de pis que treballen per una empresa externa a l'hotel perceben uns 700 euros. “I en molts casos el sou és fins i tot més baix, perquè passen d'estar amb un conveni d'hostaleria a un conveni de neteja”, afegeix Cañada. S'arriba a extrems de treballadores que cobren 2,5 euros per habitació.

“I tot i tenir tanta feina sempre som amables amb el client. Si ens demanen un coixí sempre tenim un somriure i ens parem un minut. El client no veu la sobrecàrrega”, remarca Corralero.

Cañada apunta que acabar amb les externalitzacions suposa un primer pas indispensable per començar a posar fi a la precarietat del sector. A més, denuncia que els empresaris han aprofitat la crisi econòmica per degradar més les condicions laborals, amb increments de càrregues de treball, pressions a les treballadores i actituds antisindicals. “El nombre de treballadors al sector turístic baixa malgrat que no paren de créixer els turistes que arriben a Espanya i les pernoctacions”, assevera. “Les cambreres de pis no fan treballs auxiliars puntuals, sinó que afecten al cos de la plantilla laboral. És una externalització que es fa únicament per reduir costos”, explica Cañada.

“A Madrid l'externalització és gairebé total”, afegeix Corralero. Cañada i Corralero coincideixen que una altra de les mesures a prendre és deixar de mesurar la jornada de treball de les cambreres de pis amb un determinat nombre d'habitacions a netejar, i substituir-lo per una jornada laboral de 7 o 8 hores, sense una xifra concreta de llits per fer.

D'altra banda, Cañada assenyala la reversió de la reforma laboral o l'increment en la inspecció de treball com altres mesures que es poden prendre per millorar les condicions de vida de les treballadores. “S'està fent un ajust de costos en la part laboral de manera molt accentuada que s'ha de parar”, reclama.

Que la neteja dels hotels sigui majoritàriament una ocupació femenina ha empitjorat la precarització, i a més, l'ha invisibilitzat. “Si aquesta feina la fessin homes possiblement no estaríem així”, valora Corralero. “A mi m'han arribat a dir que treballava del mateix que feia a casa”, recorda.

Cañada assenyala que, en última instància, la precarietat del sector turístic repercuteix al conjunt de l'economia. “La mirada a curt termini dels empresaris de pensar en els beneficis immediats ens està degradant com a destinació turística”, avisa Cañada. En aquest sentit, adverteix que quan els països del sud de la Mediterrània recuperin l'estabilitat i el turisme “prestat” ja no opti per Espanya, el sector corre el perill de quedar “desprofessionalitzat i degradat”. “I un país tan dependent del turisme com Espanya no s'ho pot permetre”, conclou.

El llibre Las que limpian los hoteles forma part de la campanya sindical internacional 'arreglin el meu lloc de treball', promoguda per la UITA, que agrupa més de 380 organitzacions sindicals agrícoles, comercials, hotelers i de restauració, amb un total de 2, 6 milions d'afiliats en 125 països.