Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

La recaptació de l'impost de successions cau prop de 500 milions respecte 2008

El vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, i el president Carles Puigdemont

Oriol Solé Altimira

Junts pel Sí i la CUP han obert el meló dels pressupostos amb una rodanxa habitual de la política fiscal catalana dels darrers anys: l'impost de successions. El segon tripartit i els dos governs d'Artur Mas (primer amb el suport del PP, després a iniciativa d'ERC) van introduir diversos canvis en l'impost. El resultat ha estat una recaptació variable segons l'any, però sempre minvant respecte 2008, quan es van aconseguir ingressos rècord per valor de 897 milions d'euros (972 si se li suma el de donacions, segons l'Idescat).

La xifra de 2015, encara provisional, assenyala una caiguda en la recaptació de l'impost de successions i donacions de gairebé 500 milions respecte 2008: segons el seguiment dels comptes catalans del ministeri d'Hisenda, la recaptació total de tots dos impostos quan es tanqui l'exercici rondarà els 490 milions. Fins al novembre, segons les dades d'execució pressupostària de la Generalitat, s'havien recaptat 447 milions d'euros, superant la previsió inicial de la conselleria d'Economia per tot l'any (424 milions).

El debat polític per instaurar un nou canvi en l'impost de successions en els pressupostos de 2016 ha començat. La diputada de la CUP, Eulàlia Reguant, va posar sobre la taula el passat dijous una modificació de l'impost per recaptar més en una entrevista al diari Ara. El mateix dijous a la nit, el flamant vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, va rebutjar la idea, i ho ha reiterat aquest dilluns en una entrevista a Catalunya Ràdio. “Pujar l'impost de successions podria castigar molt durament famílies amb capacitat econòmica limitada”, ha assegurat Junqueras.

El tècnic d'hisenda de l'Agència Tributària de Catalunya, Xavier Martinez, comparteix que les franges baixes i mitjanes no han de pagar més. No obstant, assenyala que sí que hi ha marge perquè la Generalitat incrementi la recaptació de l'impost. “S'ha d'aconseguir que els grans patrimonis no n'esquivin el pagament”, afirma. En aquest sentit, Martínez recorda que, a dia d'avui, els grans patrimonis es poden constituir sota el paraigua d'una empresa, cosa que els permet eludir el pagament de l'impost en un 95%.

300 milions més si paguen els rics

En un informe, la Plataforma per una Fiscalitat Justa calcula que una modificació en la línia de reduir les bonificacions perquè s'apliquessin només a herències inferiors a 200.000 euros, quedant exempt l'habitatge habitual de fins a 500.000 euros, permetria recaptar uns 300 milions més entre les classes més benestants.

Des del sindicat CCOO demanen aquesta modificació des de fa anys. Alfons Labrador, director d'estudis de CCOO de Catalunya, considera que malgrat l'increment de la recaptació de més de 100 milions fruit de la darrera modificació de l'impost pactada per CiU i ERC, les persones riques continuen no pagant o pagant molt poc per aquest impost. El motiu és el manteniment de les grans bonificacions per les herències entre cònjuges i pares i fills, fins i tot en famílies de renda alta.

El pacte entre CiU i ERC va permetre incrementar una mica la recaptació de l'impost, que va caure en plena crisi fruit de la primera reforma del tripartit, el 2009, aprofundida el 2011 per CiU i PP. Així, segons dades de 2014, l'impost de successions i donacions amb prou feines va recaptar 348 milions, 600 milions menys que el 2008. “Evidentment que mantenir-lo com abans de la crisi no hagués impedit les retallades, però hauria servit per moderar-les”, apunta Labrador.

Labrador xifra en 2.500 milions, aproximadament, el muntant que la Generalitat ha deixat de recaptar des de 2008 per les successives modificacions introduïdes pels governs del tripartit i de CiU. Així mateix, veu “ineludible” una reforma de l'impost perquè augmenti la seva equitat i la seva recaptació. “És una qüestió de voluntat política”, remarca.

“La solució no és tant apujar l'impost sinó redissenyar-lo des de zero”, valora Martinez. Però aquí la Generalitat es trobaria amb un impediment legal, ja que malgrat ser un tribut cedit i poder incidir en la seva progressivitat, les característiques bàsiques de l'impost de successions vénen determinades per una normativa estatal que, segons recorda Martinez, “l'Estat no ha tingut mai interès en modificar ”.

Al marge de la dificultat del seu redisseny, Martinez considera que la Generalitat podria apostar per mesures “imaginatives” perquè els grans patrimonis paguessin més. Per exemple, aplicar rigorosament la normativa base estatal, que grava més que l'autonòmica (on al llarg dels anys s'han anat introduint diverses bonificacions), per les herències de grans patrimonis incloses en la bonificació del 95% de la base de l'impost corresponent a empreses de tinença de béns.

Una altra possibilitat, afegeix Martinez, seria condicionar la bonificació a la creació de llocs de treball o que els immobles, en el cas de les empreses immobiliàries, es destinessin a lloguer social.

Pujar els tipus, una altra opció

Pujar els tipus de l'impost comportaria una minva en la recaptació? Martinez considera que no. “L'increment dels tipus no representaria una baixada en la recaptació perquè les persones, fins a data d'avui, no poden escollir no morir-se”, assenyala.

No obstant això, l'expert tributari matisa que la propensió a no declarar o a incórrer en frau augmentaria amb la pujada de tipus. “No és per la via d'augmentar els tipus de l'impost per on ha d'aconseguir la justícia impositiva en l'impost de successions”, afirma, i afegeix que el més just seria abaixar els tipus, suavitzar la tarifa i suprimir bonificacions als grans patrimonis.

Amb tot, Martinez assenyala que ni una reforma en l'impost de successions ni avançar en la fiscalitat ambiental posarà remei de forma automàtica al problema de fons: la manca d'ingressos de la Generalitat. Per esmenar el mal estat de la tresoreria catalana, Martinez considera que seria necessari un “control efectiu” dels principals impostos que paguen els ciutadans, l'IRPF i l'IVA.

Etiquetas
stats