Imatge insòlita: treballadors assalariats d'un sindicat manifestant-se davant la seu de la seva organització. La crisi té aquestes paradoxes.
Comissions Obreres de Catalunya té una estructura econòmica pròpia. Es diria que té concert econòmic des de gairebé la seva creació. I sembla que els diners no donen per mantenir els serveis. La direcció del sindicat ha comunicat al comitè d'empresa la intenció de reduir en un terç la plantilla del seu servei jurídic. Això normalment es fa a través d'un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO), però s'ha triat un altre mecanisme: l'individual, i els primers casos s'han donat.
Ni que tingui uns altres criteris i un altre funcionament, al final una organització sindical funciona per dins com una empresa. Fonts de la direcció del sindicat han mostrat la seva voluntat d'arribar a acords amb els afectats i ha indicat que la xifra de prop de 30 persones de les 97 que treballen al gabinet jurídic, és de màxims. Com fan altres empreses “normals” ha deixat oberta una porta. Si la resta de treballadors accepten rebaixes salarials, es poden reduir els acomiadaments afirmen els afectats.
El raonament que es fa des de la direcció del sindicat és que la crisi ha arribat també a l'àrea de la defensa jurídica. La recaptació que l'ens obrer feia a través de l'empresa que gestionava el seu gabinet va baixar l'any passat en 950.000 euros, un 20% del total, i enguany les coses no van més bé.
Afirma, també el sindicat, que les darreres reformes laborals han afectat també als ingressos. Tot i que no ho especifica, això té a veure amb què, alguns cops, la defensa de col·lectius que no eren afiliats es feia a partir d'un percentatge de les possibles indemnitzacions que s'aconseguissin. I la llei ha retallat molt aquest apartat per tots, per als treballadors i per als que els defensen.
Com passa amb les empreses convencionals a l'hora de referir-se al conflicte s'usen expressions el·líptiques que voldrien treure duresa a la situació. En aquest cas CCOO parla de readequació del servei jurídic.
L'any 2012 CCOO de Catalunya ja va aplicar un primer ERO que va suposar una reducció de 47 llocs de treball i una rebaixa de salaris del 7% per a la resta de la plantilla. La reducció dels ingressos via subvencions públiques, una menor recaptació als afiliats i retallades sumades a retards en el cobrament de cursets de formació i altres serveis que el sindicat presta expliquen la seva mala situació econòmica.
Unió de Pagesos negocia
Unió de Pagesos té la seva estructura suportada en una empresa de la seva propietat: Agroxarxa. Des de fa un temps aquest sindicat negocia amb els treballadors, defensats per CGT, UGT i CCOO, un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) que afectaria tota la plantilla, 176 persones. Aquest divendres els empleats s'hi han hagut de pronunciar. La proposta empresarial és una reducció temporal de feina i salari del 30 al 50% per a tècnics i administratius i d'un 12% per a la direcció. Contra aquesta pretensió s'han realitzat ja mobilitzacions.
ERO temporal a UGT
UGT de Catalunya, un dels grans sindicats del país, també ha hagut de retallar despeses. Els 296 seus empleats han acceptat una reducció de feina i sou de 100 dies durant 2014 i els mateixos dies durant el 2015. Així han evitat 55 acomiadaments, segons es va pactar després de mesos de negociació. En tot cas ha evitat aplicar la reforma laboral.
La crisi a USOC
USOC també ha tret la tisora. Els 2012 va suposar una reducció de 20 llocs de treball de l'estructura del tercer sindicat català. I a finals de 2013 les rebaixes van tornar. El resultat, cinc acomiadaments d'un total de 30 persones que treballen a lñ'organització, als que cal sumar dos ERO temporals que afecten 13 i a 6 treballadors. Com en la resta de casos la reducció de les subvencions, la retallada dels fons destinats a formació i també l'atur, que fa que molts treballadors, bé redueixin la quota o bé es donin de baixa, han minat la salut financera del sindicat i ha fet que la direcció entri en crisi, aquest cop organitzativa.
Sobre este blog
El Diari del Treball es un blog con voluntad de reflejar, tanto desde la información como la opinión, la lucha por preservar los derechos laborales y económicos que la crisis pone ahora en peligro. El blog está coordinado por el periodista Tomeu Ferrer.
