Temor a que l'ERO de la CCMA amagui una neteja de professionals crítics amb el Govern

Els treballadors de les diferents empreses de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) esperen que dimarts, 25 de juny, els sigui comunicada oficialment la presentació de l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) que suposarà l'acomiadament de 312 treballadors i la retallada d'un 7,5% dels salaris. Però més enllà dels detalls que va anunciar el Consell d'Administració, els professionals de TV3 i Catalunya Ràdio tenen altres preocupacions. Una d'elles és si l'aplicació de la tisora suposarà posar fi al model de mitjans públics desenvolupat fins ara a Catalunya. En aquest sentit, temen que, aprofitant la reducció de personal, la Corporació vulgui aplicar criteris polítics per decidir qui manté el seu lloc de treball i qui figura a la llista de l'ERO.

En altres processos més durs, com els que van afectar a la radiotelevisió valenciana (RTVV) o la madrilenya -amb Telemadrid com a principal canal-, els sindicats es van queixar que en el procés d'expedient van pesar-hi criteris d'afinitat als respectius governs del PP per veure qui salvava la seva parcel·la. En conseqüència, van denunciar que els mitjans resultants de l'ERO accentuen més el seu color partidista, fet que perjudica la seva credibilitat.

“No és descartable”. Amb aquesta frase, un dels dirigents sindicals de TV3 resumeix la seva posició davant una possible cacera de bruixes orquestrada amb l'excusa de la reducció de personal. Aquesta font, que prefereix no ser identificada, funda el seu temor en que “darrere de la presentació de l'ERO hi ha tres persones que responen a la correlació de forces creada a principis de la legislatura passada, quan el principal suport de CiU era el PP”. Aquestes persones, segons la font, serien el conseller i portaveu del Govern, Francesc Homs, el responsable de la política comunicacional de la Generalitat, Josep Martí, i el president de la CCMA, Brauli Duart.

Actualment, la presa de decisions en la Corporació no respon als equilibris polítics del Parlament. L'aliança a la CCMA és entre CiU i PP, atès que el Consell de Govern de l'organisme es va constituir el 2010, quan les aliances de Mas eren amb els populars i no amb ERC, i el mandat en aquest cas dura sis anys.

Més enllà de la intuïció dels treballadors, des del comitè d'empresa de TV3 tot és prudència: “no sabem si l'ERO es presentarà en bloc o empresa per empresa”, asseguren. Cal pensar que un cop presentat l'expedient s'obrirà un període de negociació i de mobilitzacions. La llei planteja criteris tècnics que s'han de seguir. Però a ningú se li escapa que darrere dels negociadors, l'empresa PricewaterhouseCoopers -els “homes de negre” segons els sindicats-, hi ha la voluntat política del Govern, que tindrà l'última paraula.

Les fórmules de com podria materialitzar-se la retallada de personal poden ser diverses. Des de llistats per categories sense noms, que serien completats amb les baixes voluntàries, fins a les observacions que els comandaments intermedis fessin, el que obriria pas a les sospites.

ERC s'oposa a l'expedient

Enric Marin, antic president de la CCMA durant el tripartit, ha estat l'interlocutor d'ERC en les negociacions prèvies a la presentació de l'ERO. Fonts sindicals atribueixen a la seva negativa que l'expedient s'hagi limitat a 312 persones i una reducció salarial del 7,5%, quan es van arribar a filtrar xifres de fins a 500 baixes. Preguntat sobre la possibilitat que la reducció de personal es faci amb criteris ideològics, Marín assegura que “un procés com aquest ha de ser prou transparent i fer-se a partir de criteris objectius”. Manifesta també que les xifres d'acomiadaments donades a conèixer “estan subjectes a negociació i els comitès tenen prou força i determinació per canviar aquesta primera idea”. En tot cas, puntualitza que “no només poden fer que la xifra es redueixi sinó que poden impedir que es faci [l'ERO] des de criteris no objectius”.

ERC, partit cada vegada més decisiu en el Govern, però que no forma part d'ell, ha deixat clara la seva posició. “Nosaltres no estem d'acord amb l'ERO. Pensem que la situació econòmica dels mitjans públics es podria reconduir amb altres mesures, com una reducció de les despeses amb un horitzó d'equilibri el 2020, aplicant mecanismes diferents a la descapitalització de professionals, com baixes voluntàries”.

Tot això s'ha d'emmarcar en la pressió que pateix la Generalitat, procedent del Govern central, que té en la despesa dels mitjans públics de comunicació de Catalunya una de les seves principals armes per criticar el suposat malbaratament de l'autonomia.