No és un remake de la pel·lícula, Danzad, danzad, malditos, on amb el rerefons de la Gran Depressió centenars de persones se sotmeten a un inhumà marató de ball per guanyar 1.500 dòlars. És a la Barcelona actual on una empresa, KitKat Krisis, ha sortejat una panera l'element més cridaner de la qual és un lloc de treball. És el premi més gros d'entre diversos regals que, entre tots, sumen 110.000 euros, i que inclouen des d'electrodomèstics o vehicles fins al pagament de tres anys d'hipoteca o de subministraments bàsics. El sorteig porta per nom La ilusión de mi vida.
El lloc de treball que se sorteja és fix, segons informa la companyia que ha iniciat la promoció. Es tracta d'una feina indefinida, amb un salari que oscil·laria entre 900 i 1.600 euros mensuals. KitKat Krisis afirma en la seva publicitat que l'empresa on passaria a treballar l'afortunat seria la companyia de comercialització de pernils Enrique Tomás.
Però pel que fa a les condicions de treball, si es llegeixen les bases del sorteig amb més deteniment, potser no n’hi ha per tant: la feina fixa està subjecta a un període de prova de dos mesos i el salari està relacionat amb el lloc de feina que se li assigni. Tal com consta al document, “l'agraciat” -que pot cedir la seva oportunitat a algun familiar- haurà d'aportar el seu currrículum, i després serà l'empresa qui determini “la categoria que millor s'ajusta a les seves capacitats”.
A més del lloc de treball, la panera que ofereix KitKat Krisis té altres obsequis, com un cotxe, una moto, viatges i diversos productes electrònics. Però també n'hi ha que, com amb la feina, van destinats a garantir necessitats bàsiques: tres anys d'alimentació pagats (per 7.200 euros), les despeses d'aigua, llum i gas (3.600 euros) o fins i tot els estudis per a dos fills (a raó de 100 euros al mes) o una assegurança mèdica familiar (valorada en 2.400 euros). I un dels més valorats és el pagament de tres anys d'hipoteca o lloguer, per valor de 18.000 euros.
En tots aquests casos, els guanyadors no en podran gaudir de forma neta, perquè haurà de pagar taxes valorades en el 21% del premi, és a dir, que entre tots hauran d'abonar 23.000 euros, segons declarava Jaume Mas, de l’empresa promotora.
El sorteig es fa en col·laboració amb el centre comercial Diagonal Mar, situat precisament en una zona de Barcelona amb important problemàtica social, a tocar del Besòs. La rifa suposarà posar a la venda 100.000 butlletes de 5 euros, cosa que de vendre’s tots els números donaria als organitzadors un benefici de 390.000 euros. Però no compten amb vendre’n tants. Els promotors esperen col·locar unes 70.000 butlletes, el doble del que van vendre en un altre sorteig l’any passat.
El curiós sorteig està vinculat amb la rifa del Nen, que es fa tradicionalment el 6 de gener. Però, no tot son flors i violes. La publicitat ha atret també crítiques, perquè el cas té una clara dimensió moral. Dolors Llobet, portaveu de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya titlla el cas “d’ocurrència poca-solta”. Això no obsta perquè amb més calma consideri que el sorteig d’un lloc de treball en una situació en què a Espanya hi ha més de 6 milions d’aturats és “jugar amb la desesperació de la gent”. El sindicat, a més de mostrar la seva opinió, veu difícil prendre mesures per aturar la operació. El que sí que té clar és que cal desmuntar “les preteses raons socials sota les que s’escuda aquest negoci”. Ho diu perquè en la publicitat es parla d’aspectes com assumir les factures de llum i d’aigua durant un any si toca el premi.
Com a la pel·lícula de Sydney Pollack, el que comença presentant-se com un espectacle per distreure a la gent, un concurs de ball on qui més temps aguanta obté un premi econòmic, acaba mostrant una multitud morbosa que es distreu contemplant el sofriment de les parelles que dia i nit, sense menjar ni beure pugnen pel premi-esquer proposat. Amb la gran Depressió com a teló de fons.
Sobre este blog
El Diari del Treball es un blog con voluntad de reflejar, tanto desde la información como la opinión, la lucha por preservar los derechos laborales y económicos que la crisis pone ahora en peligro. El blog está coordinado por el periodista Tomeu Ferrer.
