El 20 de novembre de 1964 uns 300 treballadors i treballadores es van reunir a l'església de Sant Medir de Barcelona, a Sants. Formaven part de grups d'obrers que feia temps que es trobaven. N'hi havia que eren enllaços sindicals escollits dins del sindicat vertical franquista. Altres simplement treballadors amb consciència de classe i demòcrates.
De l'assemblea celebrada al temple en van sortir quatre punts reivindicatius i el que a partir de llavors es va conèixer com la Comissió Obrera Central de Barcelona, més tard denominada com a Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CONC).
Les reclamacions eren obtenir 200 pessetes per vuit hores de feina. Que el salari es vinculés al cost de la vida, de forma que si els preus pugessin no es perdés poder adquisitiu. El tercer punt era reclamar drets sindicals, amb una organització autònoma i lliure i, finalment es reivindicava el dret de vaga. Això ho recorda Joan Carles Gallego, actual secretari general de CCOO de Catalunya quan falten pocs dies de la celebració del 50è aniversari del sindicat.
Durant el franquisme els sindicalistes van patir acomiadaments, detencions, maltractaments, tortures i fins i tot morts, com les dels obrers de Seat o de la Tèrmica del Besós, només per exercir els seus drets desafiant les lleis restrictives i les prohibicions.
“Algunes de les peticions que es feien són, salvant les distàncies, perfectament vigents” explica Gallego. En els 50 anys que han transcorregut des de la data fixada com a fundacional fins ara, CCOO i el sindicalisme de classe han protagonitzat molts avenços que ara, per assumits, potser no es valoren prou.
D'una banda, el sindicalisme ha contribuït a la cohesió nacional i social de Catalunya. “La història de la Catalunya moderna no es pot entendre, en aquest sentit, sense l'aportació sindical” explica Gallego.
Un altre aspecte aconseguit és la fixació del marc català de relacions laborals. “Hem tractat d'omplir de contingut sociopolític l'autonomia de Catalunya”. Aspectes com la Renda Mínima d'Inserció, el Tribula Laboral de Catalunya o els convenis d'àmbit català s'han aconseguit per la insistència de CCOO i també d'UGT i altres organitzacions, més que per concessió graciosa del govern o les patronals.
El 50 aniversari de CCOO es vol aprofitar també per refermar l'aportació dels treballadors catalans a la historia del pais i la vigència i necessitat del sindicalisme també en el segle XXI. En aquest punt, es vol aprofitar per emfasitzar els canvis que ha d'adoptar el sindicalisme en la nova època. En aquest sentit, el sindicat ha “d'adaptar-se a la precarització del mercat de treball, als canvis que han comportat les noves tecnologies i l'estructura de producció, am la subcontractació i una gran descentralització dela producció”, indica Gallego. Per això s'advoca per fer el sindicalisme més flexible, més proper, que pugui arribar a la perifèria dels mercats, a aquells treballadors que poden veure's més desprotegits“. En aquest sentit defensa una transparència no sols externa si no interna que ha de facilitar les noves tecnologies de comunicació.
Programa d'activitats
El sindicat ha planificat activitats que van des del 20 de novembre fins a l'1 de maig de 2015, sota el lema “CCOO, 50 anys construint presents i futurs”. La responsable és la Montserrat Delgado, secretaria de Formació Sindical, Estudis i Cultura de CCOO. El 20 de novembre hi haurà un acte institucional a la parròquia de Sant Medir, amb participació de l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias i el secretari general de CCOO, que descobriran una placa commemorativa.
El mateix dia s'inaugurarà l'exposició “CCOO, 50 anys d'història de Catalunya 1964 – 2014” al Museu d'Història de Catalunya. En l'acte s'ha previst que intervingui l'historiador Josep Fontana i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell. El mateix dia al vespre hi haurà un acte solemne a l'Aliança del Poble Nou a Barcelona, amb participació del secretari general estatal, Ignacio Fernandez Toxo i el president de la Generalitat, Artur Mas i dones del sindicat.
I l'11 de desembre es farà un homenatge als militants històrics del sindicat . A més s'han previst diversos actes descentralitzats arreu de Catalunya que finalitzaran l'1 de maig de 2015 amb un dinar popular.
Sobre este blog
El Diari del Treball es un blog con voluntad de reflejar, tanto desde la información como la opinión, la lucha por preservar los derechos laborales y económicos que la crisis pone ahora en peligro. El blog está coordinado por el periodista Tomeu Ferrer.
