Sobre este blog
Enciclocracia es un pequeño diccionario de los grandes poderes. Intenta organizar el lenguaje de la crisis de la democracia y al mismo tiempo notificar los eufemismos que nombran esta época. Un glosario personal y sencillo, escrito desde la convicción de que no basta con decir “no”. Es necesario, también, decir “otra cosa”. Más sobre el autor en: www.ivandelanuez.org
Anomenin-ho estirp o llinatge, herència de sang o estofa. Diguin-li endoll. Qualsevol d'aquests termes ens condueix a la Nepocràcia i, tal com estan les coses, és difícil que la seva sola menció no ens remeti a un patró immediat. A qualsevol exemple d'aquestes sagues familiars que protagonitzen el poder polític recent, fresc, d'avui mateix...
Al capdavall, diran els lectors, per què parlar d'històries antigues si aquí no es parla més que dels Borbons o els Pujol? ¿Per què tanta arqueologia si una mica més lluny tenim el possible retorn del cognom Clinton a la Casa Blanca, la pintoresca presència del tercer Kim consecutiu a Corea del Nord o el segon Castro seguit que governa a Cuba després de gairebé sis dècades?
Aquesta immediatesa, en tot cas, està sent ventilada en qualsevol mitjà de qualsevol tendència i sota qualsevol suport. I és que l'ús de la Nepocràcia (més aviat el seu abús, ja que la seva mera existència ja implica arbitrarietat) no coneix fronteres geogràfiques, polítiques o ideològiques. En democràcia i en dictadura, en la Monarquia i la República, sota el capitalisme i el comunisme, així en la pau com en la guerra, la Nepocràcia persisteix com un do sostingut de la vida política.
0