Entitats de drets humans denuncien que no hi ha garanties per implantar les pistoles Taser a Catalunya
“Recomanem al Parlament i a la Generalitat que no incorpori les pistoles elèctriques com a armes policials i suspengui el seu ús per policies locals”. Amb aquestes paraules, Eduard Martínez, d'Amnistia Internacional, resumeix el posicionament de les entitats de drets humans sobre les pistoles elèctriques, conegudes també amb el nom de la marca Taser. Al seu costat han comparegut representants de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, la comissió de defensa del Col·legi d'Advocats de Barcelona i el centre Irídia per la defensa dels drets humans, que han presentat conjuntament les seves conclusions abans que aquest divendres es tanqui la comissió d'estudi creada al Parlament per debatre la implantació de les pistoles elèctriques.
Els cossos policials catalans disposen de 61 pistoles elèctriques: 7 a mans dels Mossos d'Esquadra, tot i que mai les han fet servir, i 54 en mans de 31 dels cossos de policia local, que les han fet servir en vuit ocasions. Les entitats denuncien que Catalunya no disposa de les garanties que reclama l'ONU per a l'ús d'aquestes armes, com per exemple formar els agents en matèria de drets humans o un òrgan independent que pugui investigar els abusos policials.
David Bondia, president de l'IDHC, denuncia “la perversitat de les paraules” i assegura que no es pot titllar les pistoles elèctriques de “armes no lesives” quan, segons recull un informe d'Amnistia, van causar 269 morts als Estats Units entre el 2001 i el 2007. Bondia destaca a més que els informes sobre els efectes de les Taser o els protocols d'utilització en moltes ocasions els elabora la mateixa empresa que comercialitza les pistoles. Considera que, així, no es garanteix el compliment dels drets humans.
Laia Serra, membre de la comissió de defensa del Col·legi d'Advocats de Barcelona, destaca que els informes presentats ara a la comissió del Parlament són els mateixos presentats el 2014, quan la cambra catalana ja va desrecomanar l'ús d'aquestes armes. “Les bales de goma [prohibides pel Parlament el 2013 després d'una llarga campanya impulsada per víctimes de projectils] ens demostren que els polítics incorporen armes sense conèixer el seu potencial lesiu; no cal esperar que hi hagi víctimes, s’ha d’aplicar el principi de precaució”, assegura Serra.
“A Catalunya les poques aplicacions que han fet les policies locals han estat precisament quan les recomanacions de l'ONU diuen que no s'han d'usar, amb persones alterades, sigui per malalties mentals o consum de drogues i alcohol”, apunta l'advocada. Els sindicats policials han defensat aquesta arma assegurant que podria permetre reduir persones alterades amb menys riscos per les víctimes, però Serra destaca que és precisament en aquests casos en què es desrecomana el seu ús per l'elevat risc. “Ha de ser una arma d'últim recurs, com les armes de foc, però la trajectòria internacional mostra que allà on s'utilitza és com a primer recurs”, lamenta.
Sobre la seva aprovació al Parlament, Lucia Morale, d'Irídia, destaca que “hi ha molta pressió de sindicats policials, però també el comissionat de seguretat de l’ajuntament de Barcelona s’ha mostrat clarament contrari a aquesta arma, o els metges que han passat per la comissió han dit que no podien deixar clar els seus efectes, pel que s'hauria d'aplicar el principi de precaució”.
