El 'boom' del preu del lloguer a Barcelona expulsa els projectes de suport a les persones sense llar
“Si d'avui per demà t'apugen el lloguer 200 o 300 euros, què fas? No es pot sostenir”. La frase la podrien pronunciar molts inquilins que viuen avui a Barcelona, però qui ho fa és Eduard Rafel, responsable d'un programa de suport a persones sense llar que posa a la seva disposició places d'inclusió social a persones vulnerables en pisos de la ciutat. Es tracta del programa Llars (Llars), de Sant Joan de Déu Serveis Socials, que ofereix ara 15 pisos amb un total de 44 places.
El 'boom' del preu del lloguer afecta també –encara que passi més desapercebut– programes com aquest, que té llogats pisos d'entre 400 i 500 euros. A més, la pujada dels preus dificulta que les entitats que treballen amb persones sense llar puguin mantenir la seva activitat a la capital catalana, obligant-los a pensar en altres ubicacions més econòmiques com l'Hospitalet de Llobregat.
Atenció individualitzada
La xarxa d'atenció a les persones sense llar de Barcelona va prioritzar fa temps el treball amb les persones sense llar en pisos d'inclusió, a més d'albergs, on es mira de fomentar l'autonomia de les persones que hi arriben.
“L'acollida ha de ser el més còmoda possible, però el preu dels lloguers posa en risc el manteniment d'aquests habitatges”, expressa Eduard Rafel. Segons explica el responsable del programa Llars, fa mig any que necessiten ampliar la xarxa de pisos però comencen a pensar que es tracta d'una missió impossible. “La situació actual ens obliga a pensar en altres pisos, però no a Barcelona”, matisa.
En aquesta mateixa situació es troba Jesús Ruiz, director del centre Assís, al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona. El centre, amb 10 professionals i 260 voluntaris, s'ha especialitzat en la inclusió de persones sense llar i compta avui amb 11 pisos amb un total de 25 places. Ruiz detalla que es plantegen des de fa temps ampliar les places amb cinc pisos més, però assegura, igual que Rafel, que és “impossible” trobar pisos per sota dels 700 euros. La seva recerca ara es concentra en ciutats com Badalona, Cornellà o l'Hospitalet, lluny de la selva de l'habitatge barcelonina.
Una vida sense sostre que s'eternitza
Les associacions expliquen que l'accés a un habitatge de lloguer també suposa una barrera per a les persones que decideixen fer el pas i “volar” per trobar el seu pis. “Si no tens un contracte indefinit o un aval, no et lloguen el pis”, explica el responsable del programa Llars. “La sortida d'aquestes persones dels albergs o els pisos ens porta més feina que abans”, assegura. “No es tracta d'un problema d'addiccions, toxicomanies o salut mental, ara és el preu de l'habitatge el major problema que necessitem solucionar”, explica el responsable del programa Llars.
La permanència de les persones sense llar que passen per aquests programa sol ser d'un any i mig aproximadament, però ara s'allarga fins als dos o dos i mig. Ho explica Fina Contreras, responsable del programa per a les persones sense llar de Càritas. “No poden sortir perquè el preu del mercat ha pujat moltíssim i es cronifica”, explica, mentre alerta d'un augment dels relloguers. L'entitat compta amb 24 pisos compartits a la ciutat i 317 habitatges de lloguer social. Aquests habitatges estan cedits, i disposen d'ells gràcies a un conveni o són propietat de Càritas.
Des de les diferents entitats expliquen que en alguns casos les persones en situació de vulnerabilitat que arriben als pisos d'inclusió segueixen allà pel simple fet que no en poden trobar un de propi i no perquè necessiten atenció social. Un exemple il·lustratiu que citen és el cas d'una persona que es troba treballant amb un contracte temporal per 1.000 euros al mes i que tot i disposar d'un informe favorable de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) per recuperar la custòdia del seu fill, no pot accedir a un habitatge perquè no compta amb un contracte fix o un quantiós aval.
“La llar és un punt de partida per emprendre un procés de canvi per als que han viscut al carrer”, apunta Rafel, que tem que alguns es vegin forçats a tornar a ser 'sense sostre', però es mostra decidit a seguir perquè no sigui així, encara que sigui enmig la selva.
