Com a batejat per decisió dels meus pares al moment de néixer, formo part de l’església catòlica, amb independència del grau zero de relació personal que hi mantinc. Vaig ser batejat concretament a la catedral i la meva mare sempre em dèia, en aquella època, que això era condició necessària per arribar a Papa de Roma. La meva educació va ser catòlica, abans d’introduir-hi altres enriquiments. Sóc de tradició cultural catòlica per realitat ambiental. De gran no se m’ha acudit perdre el temps en apostatar per escrit ni n’he sentit la necessitat. Per tant l’elecció del papa de Roma m’implica orgànicament, suposo que a través del vot, delegat d’ofici, en el cardenal arquebisbe de Barcelona. No crec que faci gaire cas de les instruccions del futur papa, però reconec l’evident influència del cap de la primera religió mundial (1.200 milions de persones). En conseqüència m’agradaria que tingués en compte la pluralitat d’opinions dels catòlics de naixença o de convicció, així com la realitat del món d’avui.
Donaria el meu vot a un Papa que deixés de pretendre ser dogmàtic i infal·lible, vista l’experiència històrica acumulada pels seus antecessors en l’exercici d’aquests atributs. En el món actual no tenen sentit, segurament no n’han tingut mai, però avui desentonen ostensiblement. Imaginar que la persona que es proclama vicari de Crist a la terra es pugui equivocar i admetre-ho asserenaria molt les coses, seria una lliçó fantàstica, encara que difícilment imaginable. De fet també era difícilment imaginable que un Papa “baixés de la creu” voluntàriament i dimitís, com acaba de passar. A les grans corporacions, ja siguin divines o terrenals, els aniria molt bé una mica d’imaginació en el camí del perdó dels pecats.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
