El moviment llibertari denuncia una “operació política” rere les detencions del cas Pandora
Els moviments llibertaris denuncien una “operació política” darrere les detencions i els escorcolls del cas Pandora, que ahir va viure un nou episodi amb la detenció de 9 persones més acusades de pertinença a organització “amb finalitats terroristes”. En una roda de premsa aquest dijous, els col·lectius anarquistes i les entitats que els donen suport han acusat els Mossos d'Esquadra d'actuar “contra les idees i contra un moviment polític” amb l'objectiu d'enfonsar-lo a força de relacionar-lo, asseguren, amb el concepte “terrorisme” sense cap imputació de fets concrets.
“Només s'han endut material polític”, clamava el portaveu del moviment llibertari, anomenat Llibert. Entre les incautacions s'hi trobarien llibres, revistes, ordinadors, esprais i banderes. “La policia fa anys que s'esforça en vincular anarquisme i violència, doncs no: som espais de construcció i defensa del dret a l'habitatge, dels drets laborals o contra la violència sexista”, exposava Llibert davant la premsa acompanyat d'una trentena de persones.
El cas Pandora, en les seves dues fases –ahir i el mes de desembre passat– acumula ja 20 detencions. Els nou detinguts d'ahir –de col·lectius com Acció Llibertària, Porcés EMBAT o Elissa– han estat traslladats a l'Audiència Nacional i està previst que declarin demà. En el cas dels 11 arrestats ara fa quasi un any, 7 d'ells van passar per presó preventiva durant un mes i mig, però ara es troben en llibertat. La causa, segons els advocats, porta mesos aturada.
Els advocats defensors consideren que s'ha “sobrepassat una línia vermella” en voler utilitzar eines de “l'excepcionalisme penal” –en referència a la legislació antiterrorista– contra moviments socials crítics. Durant la roda de premsa, Andrés Garcia, advocat de tres dels detinguts, emplaçava al Col·legi d'Advocats, jutges i fiscals a fer una reflexió sobre “l'ús extensiu” d'aquestes eines penals i de la paraula “terrorista”.
En les detencions del mes de desembre des de la defensa ja es criticava que les resolucions judicials no eren capaces de relacionar els fets denunciats –com la col·locació d'un artefacte explosiu a la catedral de l'Almudena el 2013 o atemptats contra sucursals de bancs– amb cap dels detinguts en concret.
