I si André Esteves fos el De la Rosa d'Artur Mas?

És molt probable que els catalans més futbolers siguin capaços fins de situar al mapa a Bangu, populós barri de Rio de Janeiro, des que el 2013 el Bangu Atletic Club va fitxar Rhau Santiago, el cosí de Neymar.

Ara seria interessant que fixessin una mica la seva atenció també en Bangu-8, centre penitenciari proper on des de finals del mes passat està empresonat el banquer André Esteves.

Esteves era fins fa dues setmanes una cosa així com l'“empresari model” del Brasil, l'agressiu, mediàtic i triomfador banquer que va transformar BTG Pactual en la setena entitat financera del país i al banc d'inversió en referència de la seva bombolla: a l'ocurrent banquer li agradava referir-se a les sigles del banc com si en realitat signifiquessin Better Than Goldman [Millor que Goldman Sachs]. I aquest carismàtic banquer va ser també el que el 2012 va rescatar el Govern d'Artur Mas a Catalunya quan, després del tsunami financer mundial, BTG Pactual va injectar desenes de milions d'euros a la Generalitat, ofegada i amb les arques buides, per beneficiar-se de dues polèmiques privatitzacions: Aigües Ter Llobregat (ATLL) -la major de la història de la Generalitat- i els túnels de Vallvidrera i del Cadí.

Ara Esteves passa el dia tancat en una cel·la de sis metres quadrats: el passat 25 de novembre va ser detingut al costat de Delcído do Amaral, cap de la bancada governamental al Senat, en el marc de la macrocausa Renta Jato, la trama de corrupció i suborns de la història del país sud-americà, articulada al voltant de la petroliera estatal Petrobras. Després de la incredulitat inicial, BTG Pactual s'ha vist forçat a destituir-lo, apressat per l'enfonsament de l'acció, la fuga de dipòsits i la necessitat de col·locar-se el respirador assistit d'una línia de crèdit del Fons de Garantia de Dipòsits, que porta aparellat, a més, un pla de xoc per intentar vendre com més aviat totes les participacions “no estratègiques”, incloent-hi la d'ATLL.

Les acusacions contra Esteves i Amaral són molt greus: presumpte intent de pagar a l'ex president de Petrobras, avui pres, un salari mensual de 15.000 euros, a més d'un milió d'euros per a la seva família i la promesa d'ajudar a escapar de presó. Tot a canvi que no els incrimini a Renta Jato. La fiscalia acusa també Esteves d'haver subornat amb 10 milions d'euros el president del Congrés.

El fet que Esteves sigui ara un presumpte delinqüent al Brasil no vol dir que les operacions que va fer a Catalunya hagin de ser considerades automàticament sospitoses. Però tenint en compte que les dues privatitzacions no solament van ser polèmiques, sinó que reuneixen característiques molt atípiques i fins i tot estrambòtiques, l'abrupta detenció de Esteves obligaria com a mínim a revisar-les amb lupa. I més tenint en compte que la CUP exigeix a Mas la renacionalització d'ATLL entre les condicions per investir-lo president. Recorden quan un altre “empresari model” Javier de la Rosa va salvar a Jordi Pujol del fiasco i fins i tot del ridícul a Port Aventura? Doncs aquí hi ha un altre “empresari model” aque va acudir al rescat del dofí de Pujol envoltat d'estranyes circumstàncies i que també ha acabat a la presó.

La privatització d'ATLL s'ha convertit en un autèntic vodevil en què el Govern de CiU interpreta un paper incomprensible des de la perspectiva de qualsevol democràcia liberal. A les portes de les eleccions de 2012, va atorgar la concessió per gairebé cinc dècades d'aquest servei públic essencial a un consorci liderat per Acciona (51%) i BTG Pactual (39%) que incloïa els vehicles financers de les adinerades famílies catalanes Rodés (5%) i Godia (5%), en detriment de l'oferta liderada per Agbar. No obstant això, el procés, que suposava la injecció de 1.000 milions a les depauperades arques de la Generalitat (300 de forma immediata), va ser desautoritzat pel mateix Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC), dependent de Presidència de la mateixa Generalitat , que va dictaminar que el consorci guanyador en realitat havia d'haver estat exclòs perquè la seva oferta no complia les bases. Però en lloc de ser exclosos van rebre igualment les claus de l'empresa.

La Generalitat no només va fer cas omís al dictamen del seu propi òrgan de contractació, sinó que després ha ignorat una i altra vegada les successives sentències judiales que han declarat nul el concurs, incloent la del juny passat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). I ningú ha explicat encara el perquè d'aquesta actitud tan poc liberal en un Govern que tant presumia de liberal.

L'altra privatització que va beneficiar BTG Pactual, els túnels de Vallvidrera i del Cadí, conté també ingredients molt atípics. El banc brasiler va pagar a la Generalitat el 2012 un total de 59,5 milions per les participacions de les autopistes i les va revendre el 2014 per ni més ni menys que per 146,65 en 2014. O sigui: un pelotazo de 86,9 milions d'euros en només dos anys. El discurs oficial va tancar l'explicació d'una operació tan extraordinàriament lucrativa per al banc beneficiari i, per tant, tan pèssima per a l'interès general i les arques públiques amb un argumentari merament tècnic: coses de l'evolució del mercat i dels tipus d'interès. Punt final.

Aquesta privatització de resultats tan abracadabrants es va materialitzar, a més, tot just tres setmanes abans que el consorci coliderat per BTG Pactual es fes també amb la privatització d'ATLL. Dels 300 milions ja pagats pel consorci a la Generalitat per ATLL, a BTG Pactual li correspondrien 117 milions (el 39%, d'acord amb el seu pes accionarial). És a dir: en dos anys, el banc brasiler va pagar 117 milions i va cobrar 89, de manera que, en la pràctica, la inversió en ATLL li va sortir realment per tot just 30 milions.

Amb ajudes prèvies d'aquest calibre, fins i tot jo seria capaç de comprar l'ATLL. Encara que certament el mag de BTG Pactual fa dies que dorm en una cel·la de Bangu-8.