El passat 29 de juny les treballadores i treballadors de Barcelona Televisió (BTV) alertaven dels riscos que suposa l’actual model de televisió pública basat en la privatització de la seva gestió i producció de continguts. Desgraciadament aquesta advertència ja s’ha concretat amb fets.
L’elaboració d’una nova programació implicarà que un bon grapat de treballadores i treballadors es quedaran sense feina a partir del 24 de juliol. Són professionals que han estat encadenant durant anys contractes, alguns dels quals fins i tot en qualitat de falsos autònoms. Per aquest motiu, molts d’ells a l’octubre de l’any passat van presentar demanda per cessió il·legal.
Aquests treballadors i treballadores esperaven que amb l’arribada d’un nou equip de govern a la ciutat aquesta situació de precarietat quedaria resolta. Desafortunadament, el passat dimarts 22 de juny es publicaven les bases d’un nou concurs públic per continuar amb la privatització de la gestió i producció de continguts. Tot això decidit per un Consell d’administració amb majoria de l’anterior govern i on el representant d’ICV va dimitir temps enrere.
No és estrany que les pròpies treballadores i treballadors de BTV exigissin en Assemblea General el passat dilluns la dimissió d’aquest Consell, amb majoria de CiU i PP i amb presència de PSC i ERC, petició a la qual ens sumem des de la CUP Capgirem Barcelona.
Per altre banda, s’ha de recordar que tant en el programa de Barcelona en Comú, com en el discurs d’investidura de l’alcaldessa, Ada Colau, es parlava de la necessitat de resoldre la precarietat a les empreses públiques de l’Ajuntament.
Tothom pot entendre que Barcelona en Comú acaba d’aterrar al govern, que els seus ritmes no són els mateixos que les i els treballadors que estan sent acomiadats o que preveuen encara més precarietat pels que es quedin, però la coincidència en el temps d’aquesta situació necessita de respostes urgents i decidides. No actuar en aquesta qüestió significa perpetuar el model dissenyat per l’anterior equip de govern de l’extinta CiU.
Un model que ofereix beneficis als operadors privats però que retalla drets i sous. Que vincula treballadors a programes específics i no a la televisió en el seu conjunt per, d’aquesta manera, poder-los acomiadar més fàcilment i sense grans costos, com és el cas actual.
A BTV el problema de fons, com en la sanitat o en el transport públic, és de model, on la col·laboració públic-privada acaba implicant precarietat, retallades i una manca de participació i control per part de les pròpies treballadors i treballadors i de les veïnes i els veïns.
Amb una situació com l’actual, d’acomiadaments i contractes precaris, i un nou concurs públic que manté l’externalització d’un 95% del personal que treballa a BTV, és el moment de plantejar, no només el cessament per part del Plenari de l’Ajuntament del Consell d’Administració, sinó iniciar el procés de creació d’un Institut Públic que substitueixi l’actual societat anònima que gestiona BTV, anul·lant les concessions del servei i internalitzant a la plantilla. I cal fer-ho per garantir que BTV deixa de ser propietat dels interessos dels partits polítics de torn a cada moment, com passa ara, i que garanteixi –tal i com reclamen les seves treballadores i treballadors- el dret a la informació i a la comunicació, un bé comú imprescindible per al foment de la cultura, el debat democràtic, la pluralitat i el pensament crític.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
