Resulten demolidores les xifres sobre l’augment accelerat de la desigualtat social presentades a l’últim informe “L’economia al servei de l’1%”, que acaba de publicar l’organització internacional Oxfam tot coincidint amb la celebració del Fòrum Econòmic Mundial de Davos dels líders polítics i econòmics, si no fos perquè ja ens hi hem acostumat. Es basa en l’Informe sobre la Riquesa 2015 del banc Credit Suisse per reconfirmar que en aquests moments el patrimoni acumulat per l’1% de la població mundial equival al de tota la resta dels 700 milions d’habitants del planeta i que durant els últims cinc anys el patrimoni dels 62 principals multimilionaris ha augmentat en un 44%, en detriment de la majoria dels altres ciutadans.
A Europa en particular, Espanya és considerada el segon país més desigual (després de Letònia) i l’actual política econòmica afavoreix aquesta concentració de riquesa en comptes d’apuntar a la redistribució i l’equitat. L’informe assenyala com a causes el sistema fiscal insuficient sobre l’acumulació de patrimoni i la transferència de beneficis als paradisos fiscals. “Els rics no poden continuar defensant la idea que la seva riquesa beneficia tothom. Al contrari, la seva extrema riquesa és un símptoma d’una economia global malalta”, ha manifestat Winnie Byanyima, directora executiva d’Oxfam Internacional.
També a Catalunya el resultat de l’última crisi econòmica ha estat inapel·lable i reconegut: els especuladors que la van causar amb pràctiques corruptes i bombolles fraudulentes han estat rescatats amb diners públics a canvi de retallar llocs de treball, serveis públics i drets de la majoria de la societat. No ha representat només una crisi econòmica, sinó una crisi de la democràcia, una rebufada del salvatgisme de la llei del més fort, un buidatge de contingut del sistema representatiu i redistributiu.
Tothom dóna per descomptat que la lenta recuperació intentarà fer-se a costa de consolidar la precarització dels llocs de treball esclarissats, dels salaris i els drets socials. El reforçament dels responsables de la crisi i d’afebliment de les seves víctimes ha estat possible per la complicitat dels organismes polítics representatius i per la manca d’oposició durant llargs períodes dels ciutadans desmobilitzats, convertits en electors irrellevants.
La metralla del diagnòstic es veu avalada per nombrosos i reiterats estudis. Un dels escassos ingredients democràtics que se’n salva és la informació, potser perquè ha servit de poc enfront del saqueig organitzat.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
