Un dels meus passejos habituals anys enrere era baixar les Rambles des de la font de Canaletes fins al Port Vell, on m'asseia una estona tancant els ulls per no veure el Maremàgnum i aleshores tornar a pujar les cinc Rambles per gaudir de nou de la seva vitalitat. Venint de Sant Andreu el trànsit em divertia i tenia quelcom d'exòtic que m'atreia fort. Va ser al cap de pocs anys del tombar de segle quan, un bon dia, vaig sentir que havia deixat de gaudir el passeig i que, per contra, el patia. Se m'havia fet estrany.
Pot ser un tòpic dir que les Rambles (reivindico parlar-ne en plural: Canaletes, dels Estudis, de les Flors, dels Caputxins i de Santa Mònica) són propietat de tots els barcelonins i barcelonines, però rere el tòpic hi ha una realitat: el seu caràcter popular, l'energia constant i els múltiples focus d'atenció donaven la possibilitat de trobar el racó, el moviment, la persona que m'interpel·lava i que m'atreia. I jo, com qualsevol altre vianant, podia respondre a aquesta interpel·lació ja fos badant, incomodant-me, somrient, comprant o entrant a formar part de les dinàmiques que s'hi desenvolupaven.
Les Rambles eren, doncs, un gran aparador de vivències de les que podies participar segons et convingués. Això tan senzill et feia sentir que t'apropiaves de la dinàmica incansable de les Rambles i de la seva gent. El passeig no era només caminar; era compartir.
En les darreres dècades l'efímer exercici de badar s'ha complicat, cosa que fa que el passeig sigui desagradable i s'hagi convertit en una cursa per fugir de l'abarrotament. El 80% dels 30 milions de visitants que rep Barcelona anualment visita les Rambles, és a dir, uns 24 milions passegen per aquests 1.200 metres, cosa que es concreta, si afegim els veïns de la ciutat en unes 240.000 persones que hi entren diàriament a peu en un dia feiner i unes 310.000 en dies festius o caps de setmana.
El canvi de la realitat social i comercial de les Rambles i el seu entorn, que inclou, entre d'altres espais, el mercat de la Boqueria i la Plaça Reial, són l'exemple més evident dels impactes que ha generat l'aposta pel turisme com a gran font de desenvolupament econòmic de la ciutat.
El passeig per les Rambles, avui en dia, és més un exercici de militància que no pas un plaer i, si bé el nombre de persones que hi transiten s'ha enfilat, els estímuls s'han reconduït per dirigir-se cap a les demandes de consum del turisme de masses.
El que ha passat a les Rambles els darrers anys explica perfectament què és la gentrificació, com ho fa l'evolució de població del barri veí del Gòtic on ja hi ha més llits per a visitants que no pas per a residents habituals. Això, a falta d'un cens que ho corrobori, encara deu ser més extrem al passeig. I tanmateix, a les Rambles també hi ha veïns i comerços de qualitat que, com els passejadors de la ciutat, són, a parts iguals, veïnes i resistents. Es tracta d'un grapat de persones (poc més de 900 censades) que viuen en un entorn altament saturat.
El viatge de la saturació parteix del subsòl (amb els túnels del metro i de múltiples subministraments envellits), segueix al nivell a peu de carrer (ple de gent, quioscos, terrasses, repartidors de flyers), continua pels diversos pisos d'immobles històrics (plens de turistes que vénen i van) i acaba als terrats ocupats pels aparells d'aires condicionats i les sortides de fums i maquinàries que donen servei als comerços dels baixos. Una saturació integral que deshumanitza el passeig i la residència habitual però que crida al diner i que fa que l'especulació determini totes les seves dinàmiques.
Per tot això, i per moltes altres coses, cal repensar les Rambles. Fa anys que ho reivindiquen els moviments veïnals fent evident la necessitat de 'retornar' les Rambles als barcelonins i les barcelonines. Cal descongestionar la massificació actual, reequilibrar els usos, evitar dinàmiques econòmiques excloents, potenciar i incrementar l'oferta cultural de quilòmetre zero i fer que les comunitats diverses del Raval, del Gòtic i de tota la ciutat tornin a apropiar-se d'un passeig universal que molts considerem que cada cop és menys apte pels veïns.
Aquest dissabte 9 d'abril, en el marc dels debats per elaborar el Pla d'Actuació del Districte us convidem a participar de les deliberacions que hem preparat des del districte de Ciutat Vella per començar a treballar en els múltiples aspectes que caldrà entomar per fer que aquell passeig que fa unes dècades m'era amable i confortable ho torni a ser. I repensant les Rambles, no ens enganyem, també mirarem amb ulls crítics el model de ciutat promogut pels darrers governs municipals. Fem-ho!
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
