Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
Sobre este blog

El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.

Llegir Opinions en català aquí.

Per demostrar que a Catalunya Sí que Es Pot calen totes les peces

Xavier Febrés

Barcelona —

Acabat de designar, Lluís Rabell és un bon cap de llista electoral de la confluència d’esquerres Catalunya Sí que es Pot, pel que representa com a president de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) i per la seva implicació a la plataforma Barcelona en Comú de l’alcaldessa Ada Colau. Ara bé, un cop reconegut això, aquesta alternativa d’esquerres que s’enfronta a l’altra confluència electoral formada per CDC, ERC i encapçalada per Raül Romeva (favorable al tercer mandat consecutiu d’Artur Mas i a la independència de Catalunya com a fita capaç de desviar el debat sobre la política de govern realitzada) només suma Podem i ICV.

La manca de coalició o pacte electoral amb l’anomenada precisament Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de David Fernández pot sortir molt més de cara a les esquerres que a les últimes eleccions municipals. Aquest preu el pagarem els ciutadans partidaris de la prioritat d’una alternativa que reequilibri els anys perduts per a tantes famílies sense feina i sense esperança, la involució democràtica imposada per la crisi, les retallades de serveis públics, l’atur situat a nivells desconeguts fins ara, la precarietat laboral generalitzada, l’augment de la desigualtat, els abusos impunes de la gran finança i la corrupció durant els últims mandats de govern de les forces conservadores.

L’esquerra acudeix dividida a les urnes. En conseqüència, la sorpresa pot provenir no pas d’aquests dos pols politicosocials, sinó del lerrouxisme a l’alça de Ciutadans.

Es tendeix a oblidar massa fàcilment que a les eleccions autonòmiques catalanes del 1999 la negativa d’Izquierda Unida de sumar-se a la coalició del candidat Pasqual Maragall li va restar 44.454 vots (1,42%). El petit percentatge va determinar la derrota del canvi polític aleshores, un sisè mandat agònic del president Jordi Pujol i una posterior victòria tardana d’aquell canvi.

Fa pocs dies la jove alcaldessa socialista de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, declarava sense embuts: “Les velles formacions polítiques, inclosa la meva, no han estat capaces de posar-se radicalment al costat de la gent, de patir al seu costat. Els temps de la vella política, plena de secrets i mitges veritats, han de ser enterrats”.

L’única manera de fer-ho és amb plataformes electorals a les quals l’absència d’alguna o algunes peces lògiques pot resultar fatídica.

Sobre este blog

El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.

Llegir Opinions en català aquí.

Etiquetas
stats