El nacionalisme conservador de Convergència i Unió (ara Junts pel Sí) no n'ha tingut prou amb privatitzar durant el mandat de l'anterior alcalde Xavier Trias l'espai públic del port esportiu construït arran dels Jocs Olímpics al llarg de l'avinguda Joan de Borbó de la Barceloneta i barrar físicament l'accés al moll per destinar-lo a una Marina Port Vell reservada a 148 amarratges de grans iots de luxe en ple centre de la ciutat. Ara pretén repetir la mateixa operació a tot Catalunya, amb el projecte de nova Llei de Ports impulsada pel conseller de Territori i dirigent nacionalista Josep Rull.
Els 47 ports existents a Catalunya (excepte els dos més grans, Barcelona i Tarragona) són competència de la Generalitat. La pràctica totalitat són ports “esportius”, amb un total de 32.988 amarratges. Només un 9% d'aquests amarratges poden acollir actualment embarcacions de més 12 metres d'eslora, és a dir els megaiots dels multimilionaris.
Davant la impossibilitat d'augmentar el nombre de ports anomenats “esportius”, pel sever impacte que han representat al litoral, la fórmula d'expansió triada per l'actual govern de la Generalitat és fer un pas més en la privatització encoberta a benefici de les embarcacions de més eslora. L'avantprojecte de la Llei de Ports ja avalat pel govern de la Generalitat, pendent del tràmit parlamentari, parla en una de les disposicions addicionals “d'oferir un nombre raonable d'amarratges destinats a la nàutica popular”. És l'expressió pietosa per definir les retallades.
La nova Llei de Ports no fa cap mena de balanç de les conseqüències de la proliferació de ports esportius al litoral català, per exemple en matèria de desplaçament de sorres i costoses obres anuals per intentar restablir l'equilibri alterat. El principal esport que es practica als anomenats ports esportius és l'especulació immobiliària i el benefici de la indústria nàutica, amb costos carregats al conjunt dels ciutadans que no hi tindran mai un amarratge.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
