El passat 3 de juliol la companya de la CUP Capgirem Barcelona, Maria José Lecha, alertava des d’aquest mitjà de la situació laboral i de servei que existia i existeix a Barcelona Televisió (BTV). Ella mateixa comentava que “el problema de fons, com en la sanitat o en el transport públic, és de model, on la col·laboració públic-privada acaba implicant precarietat, retallades i una manca de participació i control per part de les pròpies treballadores i treballadors i de les veïnes i veïns”.
Des del nostre grup municipal hem reiterat constantment que un Ajuntament que no dóna exemple de contractació en relació al seu personal difícilment està en una posició de força per exigir massa coses a les empreses privades. Per entendre la magnitud de la tragèdia, el passat 23 de juny vam sol·licitar a Alcaldia que ens entregués el llistat de totes les empreses que realitzen treballs externalitzats per a tot l’entramat que correspon a l’Ajuntament. A més a més sol·licitàvem el nombre exacte de treballadors i treballadores afectades per aquesta situació.
A dia d’avui encara no hem obtingut resposta, malgrat que el Reglament Orgànic Municipal indica que en un mes hauríem d’haver obtingut una resposta. No és d’estranyar, ningú a l’Ajuntament és conscient del nivell d’externalitzacions que existeix, ni tampoc el nombre de persones d’altres administracions que estan en situació de comissió de serveis o, per exemple, les que estan contractades irregularment en l’actualitat per capítol II (Béns i serveis).
I això no succeeix per casualitat, sinó que forma part de la lògica neoliberal instal·lada als diferents governs passats i present, amb el suport incondicional de tota l’oposició fins a l’entrada del nostre grup municipal. En els últims 20 anys com a mínim s’han anat externalitzat, per manca de contractació pròpia, els serveis públics, generant alhora una precarització de les condicions laborals i salarials dels treballadors i treballadores.
Un cas paradigmàtic d’aquest procés externalitzador és el de de BTV on l’empresa municipal Informació i Comunicació Barcelona (ICB S.P.M.) només té 16 persones en nòmina (equip directiu, personal d’informàtica i departament comercial) i unes 185 persones externalitzades que diàriament fan possible les emissions de la televisió i ràdio públiques.
Malgrat les reiterades demandes de les plantilles externalitzades a diferents empreses (Lavinia, Mediapro, etc.) de ser internalitzades a l’empresa municipal els diferents grups (CiU, PSC, ICV, ERC i PP) que han nominat els membres del Consell d’administració de ICB S.P.M. han mirat cap a un altre costat, externalització rere externalització.
Malgrat dir-se d’esquerres o de dretes, tots aquests grups municipals han compartit un mateix model de serveis públics i, per aquest motiu, el govern de Barcelona en Comú en arribar a l’Ajuntament va mantenir la mateixa dinàmica, tornant a treure a concurs l’externalització, obrint-se a la possibilitat de modificar aquesta dinàmica segons anessin els judicis interposats per una seixantena de treballadors i treballadores per cessió il·legal per part d’ICB S.P.M.
Sota l’excusa que la llei de pressupostos espanyola i la RSAL els impossibilita la contractació pública els diferents governs municipals han mantingut la piconadora neoliberal i han anat fent més i més petita la plantilla de l’Ajuntament i dels seus diferents organismes i empreses municipals. Com sempre, la institució anava contra o per darrere del carrer i, mentre els polítics de carrera continuaven mantenint una postura covardament privatitzadora, per a benefici d’empreses privades, alguns i algunes de les treballadores afectades per la situació, a part de realitzar mobilitzacions, denunciaven aquesta contractació irregular.
El passat dilluns 9 de novembre arribava per fi la primera sentència de quatre d’aquests treballadors i treballadores externalitzats de BTV de manera il·legal i que obliga a ICB S.A. a integrar-los a la seva plantilla, així com a abonar la diferència entre el salari percebut i el sou que els hagués correspost d'haver estat contractats per la societat pública.
Amb aquesta sentència també cau un altre mite que els grups municipals que governen i que estan a l’oposició repeteixen fins a la sacietat: “L’externalització no ha de comportar per si mateixa precarització”. La sentència afirma que amb l’externalització l’empresa municipal ICB S.P.M. rebaixava a la meitat els sous dels treballadors i treballadores.
Si amb això no fos suficient en el propi judici es va demostrar el doble enriquiment amb els sous dels treballadors i treballadores, fet aquest denunciat per la pròpia plantilla i que el govern de la ciutat està estudiant a petició dels propis treballadors i treballadores qui ha estat al darrere d’aquesta pràctica irregular.
La sentència evidentment pot ser recorreguda però no podem oblidar que el Primer tinent d’Alcalde, Gerardo Pisarello, va respondre a preguntes del nostre grup municipal que no era la intenció del govern donar aquesta directriu. Ara, després de la sentència, és el temps de la política.
No són possibles més excuses. És el temps que aquest exemple d’internalització via judicial passi a ser la norma per a tots i totes les treballadores externalitzades a BTV i que des del govern es projecti els tempos per a capgirar una situació laboral que fins ara condemna a les plantilles a viure lligades a la durada i renovació de les concessions.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
