Una Renda Bàsica per garantir l’existència material de la població

Aquest mes de maig la UE ha enregistrat la xifra més alta d’atur des que es recullen les dades l’any 1995. Més de 25 milions d’aturats, el que suposa una taxa del 12,2%. I pel que fa a l’atur jove ja són més de 5,6 milions d’aturats menors de 25 anys.

Són freqüents aquests dies algunes declaracions institucionals demanant que calen solucions per l’atur juvenil i que s’han de posar mesures. Normalment són mesures que rememoren el treball esclau, com les que va recomanar l’actual governador del Banc d’Espanya fa pocs dies.

El que sí que seria una mesura efectiva i contundent contra la pobresa i en favor de l’existència material de la població és la iniciativa ciutadana europea per aconseguir una renda bàsica garantida per a tota la població, sense condicions ni test d’ingressos. La proposta de la renda bàsica (RB) no ha tingut cap tipus de publicitat en els principals mitjans de comunicació.

Distintes organitzacions de diversos estats com Alemanya, França, Àustria, la Gran Bretanya, Holanda, Bèlgica, Itàlia i el Regne d’Espanya van iniciar aquesta iniciativa ciutadana europea que espera obtenir un milió de signatures per tal que se'n faci un estudi de viabilitat per part de la Comissió Europea.

La RB universal és una proposta que ja té uns anys de recorregut a tot el món. De fet fa anys que existeix una xarxa mundial, la Basic Income Earth Network, que va iniciar la seva activitat l’any 1986 i de la qual n'hi ha 20 seccions arreu del món. Al Regne d’Espanya actua des de l’any 2001 sota el nom de Xarxa Renda Bàsica.

La RB, tal com la defineix la nostra associació, és un ingrés pagat per l'Estat, com a dret de ciutadania, a cada membre de ple dret o resident de la societat, fins i tot si no vol treballar de forma remunerada, sense prendre en consideració si és ric o pobre o, dit d'una altra forma, independentment de quines puguin ser les altres fonts de renda que pugui tenir, i sense importar amb qui convisqui.

Acostuma a sorprendre força el seu caràcter universal i incondicional, cosa que significa que, malgrat la percebi tothom, no tots hi surten guanyant. En totes les propostes serioses de finançament que pretenen redistribuir la riquesa i acabar amb la pobresa, els rics hi surten perdent. En una proposta de finançament per simulació economètrica que es va fer l’any 2005 per a Catalunya, on es proposava una quantitat de 5.414 euros anuals per majors de 18 anys i de 2.707 per els menors, més del 60% de la població amb menys renda sortia guanyant-hi i el 15% més ric hi sortia perdent. La resta es quedava igual. Actualment s’està realitzant un estudi, que aviat es farà públic, que amb dades corresponents a la crisi actualitza la proposta.

La RB universal també vol superar tots els subsidis condicionats que existeixen. Això, a part d’eliminar un munt de costos administratius, de control i de temps, també podria suposar una racionalització i ordenació de les diverses prestacions, pensions i rendes que actualment funcionen (amb quanties per sota del llindar de la pobresa) i que són un veritable laberint burocràtic i incompatible en la majoria de casos amb d’altres fonts d’ingressos provinents del treball assalariat, fet que superaria les conegudes “trampes de la pobresa i de l’atur” que es donen per fet que, en no ser acumulatives les fonts de renda, les persones no tenen gaire estímul per accedir a una feina si això representa la pèrdua de la prestació.

La RB, en ser per a tota la població, també evita l’estigmatització de la població perceptora de prestacions.

Una RB en aquests moments seria una solució a la pobresa, però sent fonamental i imprescindible aquest objectiu i més encara avui en mig de la crisi, també és una proposta que vol dotar de les condicions materials d’existència a tota la població. Condició al seu torn que pot fer possible la llibertat real de tota la ciutadania i residents. És aquesta característica radical de la RB la que està fent que aquesta proposta acapari cada cop més l’atenció de moviments socials, alguns partits polítics i de la ciutadania en general.