A Barcelona, tothom pensa que BTV és l’eina comunicativa municipal. Pocs i poques coneixen que, en realitat, no hi ha cap empresa amb aquest nom, sinó que el destí d’aquest mitjà de comunicació recau en una societat privada municipal anomenada Informació i Comunicació de Barcelona, ICB S.A.
Aquesta empresa és l’exemple paradigmàtic de com funcionen les externalitzacions a l’Ajuntament de Barcelona. Oficialment té una plantilla municipal de 20 persones, entre d’altres els directius, mentre que manté a uns aproximadament 160 treballadors i treballadores en una empresa externa anomenada BCN Audiovisual S.L. i uns 40 més en diverses subcontractes. D’aquests últims, el 24 de juliol ja es van quedar sense feina uns 23 en finiquitar la concessió del servei.
Durant aquest mes de juliol s’està acabant de tancar la nova licitació de la contracta que fins ara portava l’empresa BCN Audiovisual S.L. i està per veure en quines mans privades acaba caient aquest concurs.
El programa electoral de Barcelona en Comú es comprometia a “prioritzar la realització dels serveis des de la mateixa estructura organitzativa i evitar el recurs excessiu a l’externalització”. La plantilla d’externalitzats a BTV veien en aquesta declaració i en les pròpies paraules de l’Alcaldessa on se’ls citava, com l’oportunitat de passar a treballar directament per ICB S.A.
És lògic per tant que el passat 29 de juny l’Assemblea de treballadores i treballadors de tot l’entramat de Barcelona Televisió (BTV) declarés en un comunicat: “Cal aturar el nou concurs de privatització de la gestió i producció de continguts, tal i com recull el programa electoral de Barcelona en Comú per als serveis municipals”al mateix temps que sol·licitaven la dimissió del Consell d’administració d’ICB S.A.
No ha succeït ni una cosa ni l’altra. Ni s’ha aturat el concurs, ni ha dimitit el Consell d’administració on hi ha una representació elegida per CiU (Vicenç Villatoro, Conseller), PSC (Josep Maria Carbonell, Conseller), PP (Carlos Nieto, President) i ERC (Isona Passola, Consellera).
El Comitè d’empresa de BCN Audiovisual S.L. es reuní amb el govern de la ciutat que va manifestar la proposta de crear a partir de setembre una Comissió de treball entre l’executiu i el Comitè d’empresa per estudiar la internalització de la plantilla en un futur. Malauradament això implica perdre la oportunitat de revertir la externalització sense costos d’indemnització, en un moment que acaba una cessió i està en concurs la renovació.
En una reunió de la CUP Capgirem Barcelona mantinguda amb la Sra. Colau, l'Alcaldessa, va manifestar que BTV no es contemplava dins de les mesures d’urgència. Certament la comunicació, tot i ser important, potser no era un eix en el pla de xoc de Barcelona en Comú, però la precarització laboral i els acomiadaments sí.
Desgraciadament, no aturar el concurs implica que mentrestant una empresa privada continuarà fent negoci d’un mitjà de comunicació públic, alhora que allarga durant uns anys la possibilitat d’aturar les externalitzacions.
A més a més, la manca d’actuació en aturar el concurs deixa en mans de tercers (Jutges) les denuncies per cessió il·legal de treballadors que una quarantena d’empleats van realitzar contra ICB S.A. De fet, si es tingués voluntat política aquesta empresa municipal podria acceptar les males pràctiques laborals realitzades fins el moment i amb un acord abans del judici, obriria les portes a començar un canvi de model, com a mínim laboral, a BTV.
El fet que el bufet Cuatrecasas representi a ICB S.A. en aquest cas laboral també fa més difícil l'acord. No es poden obviar les informacions aparegudes sobre els costos econòmics que representava per el consistori aquest bufet involucrat en un greu episodi de frau fiscal. (https://directa.cat/xavier-trias-va-gastar-nou-milions-deuros-en-despatxos-dadvocats-externs-al-consistori)
El cas de les companyes de BTV i la participació de Cuatrecasas en defensa d'ICB S.A. és un altre exemple de malbaratament de diner públic.
Des de la CUP Capgirem Barcelona apostem per donar-li la volta a l’hegemonia, tant de la dreta com de l’esquerra capitalista, que ha portat a les externalitzacions massives de l’Ajuntament des de fa anys.
En el programa polític amb que ens vam presentar a aquestes eleccions municipals afirmàvem: “La sobirania de classe vol dir sumar l'administració local a un projecte emancipador més ampli: el municipalisme rupturista. Aquest projecte , té un dels seus principals objectius en la recuperació , consolidació i creixement dels serveis públics tot aplicant la gestió directa i el rebuig de les externalitzacions, i en una institució atravessada pel control democràtic directe de la col·lectivitat i en especial de les classes populars i treballadores.”
No podem permetre que la institució es converteixi en un organisme que es dedica a recaptar diner públic per transferir-lo a les empreses privades.
És moment de ser valentes i apostar per municipalitzar les plantilles que continuen en mans privades per començar a poder realitzar un servei sense les pressions del mercat.
Nosaltres batallarem per que això sigui així.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
