Era una amenaça latent. Després de París, Londres, Brussel·les, Niça, Berlín… qualsevol ciutat europea amb projecció internacional podia ser un objectiu terrorista. Barcelona, un dels grans centres turístics europeus, estava, evidentment, en aqueta llista. I l’amenaça, malauradament, s’ha fet efectiva. Els terroristes han atacat el cor de Barcelona: La Rambla, el epicentre de la Barcelona que acull a milions de turistes. El símbol de la ciutat oberta al món.
Quan coneguem les identitats de les víctimes, sabrem que representen a la ciutadania global. Perquè la Rambla no és només de Barcelona, si no el punt de trobada de ciutadans de tots els continents. Així es farà evident, un cop més, que el terrorisme és un atac a la llibertat de tots. A la convivència. Als valors de les democràcies.
L’atemptat terrorista a Barcelona era un temor molt present. Però que s’intentava no verbalitzar. Amb l’esperança que mai es fes realitat. No ha estat així. Barcelona, tretze anys després dels atemptats de Madrid, s’afegeix a la llista del terror yihadista. Madrid va patir el pitjor atac terrorista islamista comés mai a Europa, amb 198 morts. Després la relació d’atemptats ha estat tristament llarga fins arribar avui a Barcelona. Una relació en la que la majoria de víctimes del yihadisme són de religió musulmana, a Síria, a Iraq, a Afganistan...
El 11-M la societat espanyola va afrontar la barbàrie amb una gran maduresa. I amb una immensa solidaritat amb les víctimes. En aquella ocasió només una minoria, a la política i a la premsa, no van estar a l’alçada. Aquella experiència ens hauria de servir ara per centrar tota l’atenció en el que és essencial: Barcelona, España, Europa, el món lliure, ha patit un atac terrorista, un atac del fanatisme. És un combat universal. I avui tots som Barcelona, com abans hem estat París, Londres, Brussel·les, Niça, Berlín, Bagdad, Kabul o Islamabad. Avui tots som víctimes.